unknownCaixa del Moro IIIDirecció Cambrils des d’Odèn, passades les escoles 1.4585542.1131.45855,42.11323017792.200 a.C.1.500 a.C.Excavat per J. Castany, es tracta d'un túmul amb cambra pirinenca 18070- CASTANY, J. (2007) Memòria de la Intervenció Arqueològica a la Caixa del Moro III o Dolmen de Cogulers. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MAÑÉ, A. (2004) Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. 19Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS)privat230_164.jpgOdènLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulCalcolíticBronze AnticDolmen de Vall Codina SagreraA la Solana de la Caseta1.4519141.93711.45191,41.937117716732500 aC2200 aCL’estructura es conserva igual que quan l’excavà Mn. Serra i Vilaró. Manquen les lloses del lateral oest i sud. El túmul es conserva sencer i al sector nord conserva restes del cromlec. El seu interior havia estat remenat, amb "petits senyals d'inhumació" i alguns fragments informes de terrissa feta a mà.3812- CASTELLS, J. "El fenómeno megalítico en Catalunya. Últimos trabajos". A: Actas de la Mesa Redonda sobre Megalitismo Peninsular. 1984. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945) La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V .Lleida. - MALUQUER DE MOTES, J. (1965) Arquitectura megalítica pirenaica. (pp25-40). Barcelona. - MAÑÉ, A. (2002) Retrobament del dolmen de la Vall de Codina Sagrera (Llobera, Solsonès). Butlletí del Centre Excursionista Els Blaus (nº 5 pp30-34). Barcelona. - MAÑÉ, A. (2004) Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 188. PERICOT, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 4). 16Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i IPACprivat177_66.jpgLloberaLloc d'enterrament Inhumació aïllatNeolític FinalNeolític FinalLes CensadesLes Censades1.4903141.98541.49031,41.9854178153.500 a.C.2.500 a.C.Cista excavada per Mn. Serra i Vilaró, en l'actualitat es trova desaperegut3854-SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona.p.65 -RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963) La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90). Barcelona. 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatOliusNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentMegàlit del Sr. Bisbe1.4846642.01071.48466,42.010718015753.500 a.C.2.500 a.C.3855- MALUQUER DE MOTES, J. (1945) La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida - MAÑÉ, A. (1996) Itineraris dolmènics a Catalunya . Llibre de motxilla, 54. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. - MAÑÉ, A. (2004) Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central . Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963) La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90) . Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatSolsonaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentCambra de Santes MassesA prop de la casa Llobet1.3163141.96911.31631,41.969124219791800 a.C.1500 a.C.Es tracta d’un túmul amb cambra pirinenca que conservava dues lloses laterals de la cambra 3870- CASTANY, J.; ESTANY, I.; GUERRERO, Ll. (1994) La cambra pirinenca de Santes Masses. Un sepulcre col•lectiu del bronze antic. Pinell, Solsonès. Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, núm. 14 - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona, pàgs.112-113. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat242_177.jpgPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulBronze AnticEls Plans VIl·localitzable1.5359742.0161.53597,42.01627018735Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatOliusEls OtsA prop del Pi de Sant Just1.5383641.9611.53836,41.96117515753500 aC1800 aCEn principi només es conserva una llosa de les que formaven el megàlit, però es díficil determinar quina és perquè segurament no es troba en la seva ubicació original. A més la vegetació de l’entorn impedeix veure si hi ha altres lloses. No està senyalitzat. Segons Mn. Serra i Vilaró les dimensions de la caixa eren 1,40 per 0,70 m i 1 m d´alçada. Estava feta amb quatre lloses laterals i la coberta. No se sap res del contingut del sepulcre, excepte que Mn. Serra i Vilaró recuperà quatre ganivets de sílex. Serra Vilaró explica que els cercadors d'objectes havien fet caure la llosa del cantó sud-oest. 3856- BOSCH GIMPERA, P. (1923) "Sepulcres de la comarca del Solsonès en forma de cista" a Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Vol. VI. Barcelona - CURA, M. (1975) "Consideraciones sobre los enterramientos en cistas neolíticas y su evolución posterior en Catalunya", a XIII Congreso Nacional de Arqueologia de Huelva 1973, Saragossa, Pàgs. 279-288. - CURA, M. (1976) "El megalitisme i el vas campaniforme a les conques del Segre i de l'Alt Llobregat". a Cypsela. I. Pàgs. 55-60. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945) “La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Bronce y primera Edad del Hierro” a Ilerda, vol. V. Pàgs. 173-245 - MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 162-163 - RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña” a Empúries, vol. 25. Pàg. 40 - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàgs. 75-76 17Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC1privat175_Els_Ots.jpgOliusAltresLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentCalcolíticLa Bassa del Boix1.4851741.94781.48517,41.947821246109Va ser excavada per Mn. Serra Vilaró. Actualment es troba il·localitzable. 18729- CASTANY, J. (2004) “Gravats en lloses d’estructures funeràries al Solsonès” a Megalitisme, gravats i cupuliformes. L’imaginari de l’home prehistòric. Guissona - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàgs. 155-156 46Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC privatLloberaRepresentació gràfica sobre pedra gravatDesconegudaDesconegudaEls Tracs (Altaracs)1.5003341.93431.50033,41.934327716752.500 a.C2.200 a.C.Segons Mn.Serra Vilaró el sepulcre es conservava intacte en el moment de la seva excavació. Es tracta d'una cista de 1'80 per 0'70 m i 1 m d'alçada, amb llosa de coberta. Al seu interior s'hi documentà l'esquelet d'un individu i, a prop d'ell, un punxó d'os. Actualment està destruït. 3881CURA, M. "Consideraciones sobre los enterramientos en cistas neolíticas y su evolución posterior en Catalunya". A: XIII Congreso Nacional de Arqueologia. Huelva, 1975. CURA, M. "El megalitisme i el vas campaniforme a les conques del Segre i de l'Alt Llobregat". Cypsela. I. MALUQUER DE MOTES, J. "La provincia de Lérida durante el Enelítico, Edad del Bronce y primera Edad del Hierro". Ilerda. V.16IPACprivatRinerLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític FinalNeolític FinalLa Torre d’en DachEl trencall direcció Lladurs1.4853542.01551.48535,42.015521417792.200 a.C1.500 a.C.Actualment es troba en el mateix estat que quan l’excavà Serra Vilaró. Només és conserva la llosa del lateral est i la coberta, tot i així encara s'identifica el clot que devia formar l’estructura. La vegetació cobreix el túmul. - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització Megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Dioecesanum Solsona. Pàg. 192. - MAÑÉ, A. (2004) Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. 19Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat214_La Torre de Dach.jpgLladursLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulCalcolíticBronze AnticEl Collet de SuPassada la Masia Casacremada1.5563241.86531.55632,41.865323516792500 a.C.2200 a.C.Es tracta de un túmul amb galeria catalana.3901- ARANZADI, T.; BOSCH GIMPERA, P. (1915-1920) “Sepulcres de la comarca de Solsona en forma de cistes i sepulcres megalítics dels començos de l’edat del Bronze de la comarca de Solsona” dins Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, vol. VI, pàgs. 469 - GUITART, I. Memòria de la intervenció al sepulcre megalític del Collet de Su (Pinós del Solsonès, Solsonès) Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, Barcelona, pàgs.75-76. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat235_170.jpgPinósLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulNeolític FinalLlord VIII1.4055541.99441.40555,41.994420615753.500 a.C.2.500 a.C.Tot i que quan Serra Vilaró treballà en aquesta necròpolis encara quedava la llosa est d’aquest sepulcre, actualment aquesta és il•localitzable donant per desaparegut el sepulcre.3772- CASTANY, J. (1999): Memòria de la reexcavació de la necròpolis del Llor. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945): La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963): La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90). Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 123 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentRoc de la Mare de DéuAnar direcció el Miracle. Pendre la pista de terra que porta a la capella de Sant Gabriel1.5244541.91051.52445,41.9105211109L’estructura es conserva igual que quan l’estudià J. Serra Vilaró. Els gravats amb el temps s’han erosionat tot i que es veuen sense dificultat. No hi ha vegetació que dificulti la visibilitat. 3882- AMADES, J. (1941) Mitología megalítica. Ampurias (III). Barcelona. - CASTANY, J. (2004) Gravats en lloses d'estructures funeràries al Solsonès. (pp81-96). Guissona. - MAÑÉ, A. (2004) Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - ROCAFORT, C. (1911) Provincia de Lleyda. (Tomo IV). Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona . - VIDAL, LM. (1911) Otros monumentos megalíticos de Cataluña. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Barcelona. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat211_Roc de la Mare de Deu.jpgRinerRepresentació gràfica sobre pedra gravatSant Miquel de l’Alzina1.492242.02531.4922,42.025319815753.500 a.C.2.500 a.C.3808- MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 189-190 - RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña” a Empúries, vol. 25. Pàg. 37-39 - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàgs. 155-156 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatLladursLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentEls Plans II1.535842.01471.5358,42.014718315753.500 a.C.2.500 a.C.Cista excavada per Mn. Serra Vilaró, actualment il·localitzable. 3851-MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 163-164 -RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña” a Empúries, vol. 25. Pàg. 40 -SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàgs. 76-77 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatOliusLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentSanta Constança IIPròxim a la línia elèctrica a prop del Mas Canet1.6076741.95451.60767,41.9545187151113.500 a.C.1.800 a.C.Cista excavada per Mn. Serra Vilaró, es conserven dues lloses. Està cobert per vegetació diversa tant a l’interior com a l’exterior del megàlit.3791- FÍGOLS, A. (1995) Memòria del treball de camp 1995: La interacció Home-Medi en el Neolític Ple a la Catalunya Central. Anàlisi econòmica i estudi espacial de les cistes neolítiques. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (memòria inèdita). Pàg. 104-107. - FÍGOLS, A. (1997) Memòria dels treballs arqueològics a la necròpolis neolítica de Santa Constança (Clariana de Cardener, Solsonès). Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (memòria inèdita) - FÍGOLS, A; VELLER, O. (2005) Prehistoric and prtohistoric workshop. Archaeologia Cardonensis II. IREC. - MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 166-168. - RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña” a Empúries, vol. 25. Pàg. 37 - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 83 17Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat187_12 (2).jpgClariana de CardenerVaris altresNeolític Mig-RecentCalcolíticGaleria catalana de la PeraA prop de de La Pera1.5235141.8631.52351,41.86325316792500 a.C.1200 a.C.Es tracta d'una galeria catalana. Només es conservaven els laterals de la cambra. El túmul és ovalat3931- CASTANY, J. Memòria arqueològica sepulcres megalítics del Solsonès, 1983-1984, Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pàgs. 28-59 - CURA, M.; VILARDELL, R. (1977) “Noves troballes de vas campaniforme en els sepulcres megalítics catalans” a Pyrenae, vol. 13-14, pàgs. 313-316. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona, pàgs.76-78. - FONT, J. O. (2004) Prospecció Dolmen Can Cabot, Galeria Catalan de la Pera, Dolmen del Collet de Su, El Tossal, Camí Parés. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pàg. 6. 20Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat253_188.jpgPinósLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulNeolític FinalBronze MigEstació del Solà IIIDes del Miracle, a prop de la Masia el Solà1.5484341.92521.54843,41.925217915753.500 a.C.2.500 a.C.Es tracta d'una cista excavada per Mn. Serra i Vilaró.3889- FÍGOLS, A. (1995) Memòria del treball de camp 1995: La interacció Home-Medi en el Neolític Ple a la Catalunya Central. Anàlisi econòmica i estudi espacial de les cistes neolítiques. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (memòria inèdita). Pàg. 71-76 - MALUQUER DE MOTES, J. (1945) “La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Bronce y primera Edad del Hierro” a Ilerda, vol. V. Pàgs. 173-245 - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, Barcelona. Pàg. 84 - MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 175-177 - RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña” a Empúries, vol. 25. Pàg. 41 - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 98-99 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat179_23.jpgRinerLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentEstació del SolàDes del Miracle, a prop de la Masia el Solà1.5668941.93291.56689,41.932918115753.500 a.C.2.500 a.C.Es tracta d'una cista de la qual es conserven totes les lloses de la cista, excepte la llosa de coberta. 3886- FÍGOLS, A. (1995) Memòria del treball de camp 1995: La interacció Home-Medi en el Neolític Ple a la Catalunya Central. Anàlisi econòmica i estudi espacial de les cistes neolítiques. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (memòria inèdita). Pàg. 67-69 - MALUQUER DE MOTES, J. (1945) “La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Bronce y primera Edad del Hierro” a Ilerda, vol. V. Pàgs. 173-245 - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, Barcelona. Pàgs. 82-84 - MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 174-175 - RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña” a Empúries, vol. 25. Pàg. 41 - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 95-96 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat181_21.jpgRinerLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentLlord IA prop de la masia de Marmí1.405741.99651.4057,41.996520015753.500 a.C.2.500 a.C.Conserva tota l’estructura igual que quan l’excavà Serra Vilaró. A l’entrada s'hi afegí una llosa durant la restauració-consolidació i es va construir una escala per poder-hi accedir. La vegetació és abundant però no dificulta la visibiltat del sepulcre. 3772- CASTANY, J. (1999): Memòria de la reexcavació de la necròpolis del Llor. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945): La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963): La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90). Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 117. 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat200_LlorI.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentLlord V1.406841.99461.4068,41.994620415753.500 a.C.2.500 a.C.Aquesta estructura es conserva gairebé igual que quan l’excavà Serra Vilaró. La vegetació en aquest punt no és abundant i per tant la visibilitat del sepulcre és bona. Aquesta estructura fou restaurada, consolidada i senyalitzada. 3772- CASTANY, J. (1999): Memòria de la reexcavació de la necròpolis del Llor. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945): La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963): La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90). Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 122 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat204_LlorV.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentLlord VI1.4067641.99481.40676,41.994820515753.500 a.C.2.500 a.C.Aquest sepulcre conserva la mateixa estructura que quan l’excavà Serra Vilaró a excepció de la coberta que li fou posada durant la restauració. La vegetació no es gaire abundant amb la qual cosa, i amb l’ajuda de les successives neteges, la visibilitat de l’estructura és bona. Aquest sepulcre fou consolidat, restaurat i senyalitzat.3772- CASTANY, J. (1999): Memòria de la reexcavació de la necròpolis del Llor. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945): La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963): La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90). Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 123 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat205_LlorVI.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentEstació del Solà IVA deu metres a l’est de l’Estació del Solar III 1.5484841.92531.54848,41.925319215753.500 a.C.2.500 a.C.Es conserven totes les lloses que van ser documentar l’any 1916. La vegetació es troba tan fora com dins de la cista. 3890- FÍGOLS, A. (1995) Memòria del treball de camp 1995: La interacció Home-Medi en el Neolític Ple a la Catalunya Central. Anàlisi econòmica i estudi espacial de les cistes neolítiques. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. (memòria inèdita). Pàg. 78-80 - MALUQUER DE MOTES, J. (1945) “La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Bronce y primera Edad del Hierro” a Ilerda, vol. V. Pàgs. 173-245 - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, Barcelona. Pàgs. 85-86 - MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 177-178 - RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña” a Empúries, vol. 25. Pàg. 41 - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 99-100 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat192_Estacio del solar IV.jpgRinerLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentLlord VII1.4068241.99491.40682,41.994920715753.500 a.C.2.500 a.C.Aquest megàlit actualment es troba pràcticament reconstruït en la seva totalitat. Conserva només com a originals la llosa de capçalera i alguna dels laterals. La coberta en forma d’esquena d’ase és reconstruïda. La vegetació no és gaire abundant i la visibilitat del sepulcre és bona. Aquesta estructura fou restaurada, consolidada i senyalitzada.3772- CASTANY, J. (1999): Memòria de la reexcavació de la necròpolis del Llor. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945): La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963): La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90). Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 123 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat207_LLor VII.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentLa Creu dels AlbatsPassada la masia Cererols1.5773941.84661.57739,41.84662224679El seu estat de conservació és similar a quan el va descriure Serra Vilaró. Al costat del peu de la creu hi ha tot un seguit de lloses que podrien haver format part de l’estructura. La vegetació a l’entorn no afecta la visibilitat. 3877- MALUQUER DE MOTES, J. “La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro” a Ilerda. Vol. V. Pàgs. 173-245. - MAÑÉ, A. (2004) Dólmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, Barcelona. Pàgs. 69-70 - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàgs. 218-219 - VIDAL, Ll. (1894) “Más monumentos megalíticos en Cataluña” a Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Vol. XVI. Barcelona. 46Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC privat222_Creu dels Albats.jpgPinósLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulDesconegudaDesconegudaSanta Constança I1.6073641.95451.60736,41.9545186151113.500 a.C.2.500 a.C.Es tracta d'una cista excavada per Mn. Serra Vilaró. L'estat de conservació és regular.3791-FÍGOLS, A. (2000) Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paelontologia. La Necròpolis de Santa Constança (Clariana de Cardener, Solsonès). Generalitat de Catalunya. -FÍGOLS, A.; WELLER, O. (2005) Prehistoric and progohistoric workshop. Archaeologia cardonensis II. IREC. -MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona pàgs. 184-185 -SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona, pàgs. 106-107 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat186_11.jpgClariana de CardenerVaris altresNeolític Mig-RecentCal Tòfol1.5554441.98521.55544,41.985218415753500 a.C.2500 a.C.Cista excavada per Mn. Serra Vilaró.3862- MALUQUER DE MOTES, J. (1945) “La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Bronce y primera Edad del Hierro” a Ilerda, vol. V. Pàgs. 173-245 - MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 164-165 - RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña” a Empúries, vol. 25. Pàg. 40 - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàgs. 77-78 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatOliusLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentCarretera de Ribes1.5871341.99651.58713,41.996518515753500 a.C.2500 a.C.Es va destruir al construir la carretera de Solsona a Berga.3853- MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona pàgs. 184-185 - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona, pàgs. 106-107 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatOliusLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentClarà1.584541.9591.5845,41.95922780IndeterminadaIndeterminadaEs tracta d'un menhir documentat per Mn. Serra Vilaró. - MALUQUER DE MOTES, J. “La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro” a Ilerda. Vol. V. Pàgs. 173-245. - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàgs. 336 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACpublicCastellar de la RiberaLloc d'enterrament menhirMegàlit dels Trossos dels perers de l’EstanyA prop de la casa Llobet1.3163841.96911.31638,41.969126715753500 a.C.2500 a.C.Es tracta d'una cista reconstruïda a partir de les lloses originals que es van conservar3923- CASTANY, J. (2004) “Gravats en lloses d’estructures funeràries al Solsonès” a Megalitisme, gravats i cupuliformes. L’imaginari de l’home prehistòric. Actes de la XXXIV Jornada de Treball. Artesa de Segre. Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Artesa de Segre, pàgs. 81-96 - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, Barcelona, pàgs.113-114 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat267_179 2.jpgPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentMenhir de GangolellsAproximadament al km. 9 de la masia Gangolells1.629141.90841.6291,41.90842744680IndeterminadaIndeterminadaMenhir desplaçat de la seva ubicació original. Està trencat en diversos fragments.3933- CARDONA, R. (1999) Memòria de la prospecció arqueològica de les obres de millora general de la carretera LV-3002, Tram Miracle-Sud. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (memòria inèdita). Pàgs. 19, 44Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat274_menhirgangol.jpgPinósLloc d'enterrament menhirDesconegudaSepulcre del mirador (Cista de la Trinxera)Direcció Bassella, a prop del trencall de la Trinxera1.632242.01141.6322,42.0114257153.500 a.C.2.500 a.C.Es tracta d'una cista formada per setze lloses de dimensions reduïdes. El sepulcre està situat a la falda del turó que hi ha a uns 200 m al peu de la carretera C-26. En aquest turó hi ha un mirador turístic.La caixa és feta amb pedres clavades de forma vertical al terra. En total hi ha 16 pedres, 1 a la capçalera, 6 al lateral esquerre, 8 al dret i 1 de tancament. Al sector sud hi ha una llosa tombada al terra i darrera la pedra de la capçalera n'hi ha una altra, cap de les dues no sembla que formin part de l'estructura. Les pedres que configuren la caixa tenen una mitjana de gruix d'uns 10 cm i 40 cm d'alçada. El tipus de material és un conglomerat possiblement extret de la mateixa zona, ja que s'observen afloraments no gaire lluny del sepulcre. En total la caixa fa 2,27 m de llarg per 83 cm d'ample amb una orientació nord-sud. El sepulcre es troba excavat en el pendent del turó, on es va obrir una trinxera perpendicular al desnivell i es va revestir amb pedres que es recolzen al terreny natural. Les pedres del sector oest, en la seva part exterior, estan cobertes de terra i en canvi en el sector est la terra només cobreix una tercera part de la superfície exterior a causa del desnivell del terreny. No sembla que hi hagués porta d'accés. Tot i que al sector sud hi ha una llosa tombada per la part exterior, no sembla que pogués fer de porta, al lloc on es troba, el sepulcre ja està tancat per una altra pedra. Tampoc sembla que hi hagués vestíbul i possiblement l'accés es faria per sobre. A uns 50 m a l'oest hi ha una gran pedra clavada verticalment al terra, inicialment es pensà que podria ser la tapa del sepulcre, la hipòtesi va quedar descartada ja que és massa gran per cobrir les pedres del sepulcre. No es va localitzar cap tipus de material arqueològic ni de resta antropològica. Pel que fa a la seva atribució cronològica, no es pot donar de manera exacta. Pel tipus d'estructures es podria dir que es tracta d'una cista neolítica de l'anomenat grup solsonià (situada aproximadament dins el neolític mig, entre el 5000 i el 4500 BP). Tot i així, cal tenir present que tota conclusió extreta sobre la interpretació d'aquesta estructura es tracta d'una hipòtesi i que la manca d'elements per atribuir una datació cronològica exacta fa que tota conclusió es basi en comparació amb altres estructures i estudis.3770- FÀBREGAS, L. (2001) Memòria de la intervenció arqueològica al Sepulcre del mirador. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, pàgs.119-120. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat257_167.jpgCastellar de la RiberaNeolític Mig-RecentMenhir de la Necròpolis del LlorDirecció Local Social/Pista Poliesportiva, fins a la masia de Marmí, just abans seguir la pista de terra a mà esquerra1.405741.99491.4057,41.994920815803.500 a.C.2.500 a.C.Menhir que amb el temps caigué tombat al terra i durant la intervenció en el jaciment l’any 1999 es tornà a posar dret. La vegetació en aquest punt no és abundant i per tant la visibilitat de l’estructura és bona. Fou consolidada, restaurada i senyalitzada.3772- CASTANY, J. (1999): Memòria de la reexcavació de la necròpolis del Llor. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945): La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963): La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90). Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 12 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat208_Necropolis del Llor.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament menhirNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentEls Plans I1.5341942.01471.53419,42.014718215753.500 a.C.2.500 a.C.Cista excavada per Mn. Serra Vilaró, actualment il·localitzable. 3850-MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 163-164 -RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña” a Empúries, vol. 25. Pàg. 40 -SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàgs. 76-77 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatOliusLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentSepulcre del Camí vell de les CasesDes de casa Massana, direcció est1.3561941.98941.35619,41.989426817792200 a.C.1800 a.C.Es tracta d'una cambra simple amb túmul. Conservava en el lloc originari les dues lloses laterals, mentre la de capçalera havia caigut. El conjunt va ser restaurat3866- CASTANY, J. (1987) Memòria de l’excavació arqueològica del sepulcre del camí vell de les Cases - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, pàgs. 106-107. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat268_183.jpgPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulCalcolíticViladebait1.3761141.98131.37611,41.981319915753.500 a.C.2.500 a.C. Es conserven només tres de les lloses de l’esctuctura excavada per Serra i Vilaró. Falta la llosa de la banda oest i la de la banda sud.3907SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona.p.11615Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat199_Viladebait.jpgPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentCosta dels Garrics del Caballol IIIA prop de casa la Caballol1.3397241.98141.33972,41.981424315803500 a.C.2500 a.C.Es tracta d'un possible menhir. 3913- CASTANY, J. (1990) Memòria excavació arqueològica de la Costa dels Garrics del Caballol de Madrona. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - CASTANY, J. 1991) “L’estació neolítica sepulcral de la Costa dels Garrics del Caballol (Pinell, Solsonès) dins Tribuna d’arqueologia. 1989-1990, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 53-64. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC privat243_178.jpgPinell de SolsonèsLloc d'enterrament menhirNeolític Mig-RecentLlord IIA prop de la masia de Marmí1.4054241.99631.40542,41.996320115753.500 a.C.2.500 a.C. El sepulcre es troba a la pendent del marge i descalçat en la seva part sud. Conserva tota l’estructura igual que quan l’excavà Serra Vilaró. Però, durant la restauració s’hi van afegir dues petites lloses de coberta que deixen entreveure l’interior de la cambra.3772- CASTANY, J. (1999): Memòria de la reexcavació de la necròpolis del Llor. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945): La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963): La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90). Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 120. 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat201_Llor II.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentCal RajolíA prop de la font de la Casa de Cal Rajolí1.4862541.96411.48625,41.964119515753.500 a.C.2.500 a.C.Es tracta d'una cista excavada per Mn. Serra i Vilaró, actualment es troba destruïda. 19293-FÍGULS, A. (2003) “El sepulcre neolític de Cal Rajolí (Olius, Solsonès)" dins Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2000: Lleida, 30 de novembre, 1 i 2 de desembre de 2000, Vol. 1, pàgs. 147-156 -FÍGULS, A. (2003) “El neolític mig a l’Altiplà i Prepirineu central. Revisió de l’obra de Joan Serra i Vilaró. Tres exemples: La necròpolis de Santa Constança (Clariana de Cardener), la necròpolis de Palà de Coma (Cardona) i el sepulcre de Cal Rajolí (Olius)” dins Cardona Prehistoric and Protohistoric Workshop, pàgs. 143-173 -MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona pàgs. 184-185 -SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona, pàgs. 106-107 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatOliusLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentCeuró IPer el camí de Griolès, abans de creuar la riera hi ha un indicador de la necròpòlis1.3824642.01531.38246,42.015324415753500 a.C.2500 a. C.Es tracta d'una cista. Està restaurada.5092- CARDONA, R.; GUÀRDIA, J. (1993) Memòria de l’actuació arqueològica d’urgència a la necròpolis neolítica de Ceuró (Castellar de la Ribera, solsonès) Memòria inèdita. Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya - CARDONA, R.; GUÀRDIA, J. (2003) “Nous megàlits neolítics al Solsonès: necròpoli de Ceuró (Castellar de la Ribera, Solsonès)” dins Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2000: Lleida, 30 de novembre, 1 i 2 de desembre de 2000, Vol. 1, pàgs. 137-146 - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, Barcelona, pàgs.120-121. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat244_179.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentCista de l’Avellanosa1.5493341.91241.54933,41.912419415753.500 a.C.2.200 a.C. Es conserva com a l'època de Mn. Serra i Vilaró. Actualment es troba coberta de vegetació.3880- MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 179-180 - SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona.p.101 16Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat194_Avellanosa.jpgRinerLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític FinalFont CireraEs troba a 12 m a l’est de la font de Cirera d’Avall1.4920942.03141.49209,42.031419715753.500 a.C.2.500 a.C.Cista excavada per Mn.Serra Vilaró l'any 1916. Actualment està destruïda ja que hi passa una pista forestal just per sobre. 3804- SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945) La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida. - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963) La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90). Barcelona. - MAÑÉ, A. (2004) Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatLladursLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentFont Petera I i IIDes de la caseta de l’Alzina en direcció oest cap a Font Petera1.4966142.02091.49661,42.020927315753.500 a.C.2.500 a.C.Mn. Serra Vilaró explica que uns obrers els destruïren per arreglar el rec de l’aigua.3805- MALUQUER DE MOTES, J. (1945): La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. 112 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatLladursLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentLlord IV1.4055841.99481.40558,41.994820315753.500 a.C.3.500 a.C.Aquest sepulcre actualment es conserva igual que quan l’excavà Serra Vilaró. A causa de l’antic conreu de la feixa on es troba està molt erosionat, les lloses han estat rebaixades i en queda només una quarta part, aproximadament. En aquest punt pràcticament no hi ha vegetació que dificulti la visibilitat del sepulcre. Aquest fou senyaitzat. 3772- CASTANY, J. (1999): Memòria de la reexcavació de la necròpolis del Llor. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945): La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963): La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90). Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 122. 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat203_llorIV.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentLlorenç IIA 300 m de la rectoria de Sallent1.3306541.89741.33065,41.897422517792.200 a.C.1.500 a.C.Es tracta d'un túmul quadrangular amb cambra simple excavat per Mn. Serra i Vilaró. Es conserven tots els elements i està cobert de vegetació.3920- SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàgs. 329-33021Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat225_147.jpgPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulCalcolíticBronze FinalNecròpolis del Sàlzer Collet del Sàlzer IDes de Solsona, direcció Serra-Seca i la Móra Comtal, cal desviar-se pel trencall de la dreta1.3730242.10521.37302,42.105226317792200 a.C.1500 a. C.Es tracta d'un túmul té forma circular i cambra túmul té forma circular i la cambra pirinenca. Conserva tots els ortostats laterals i la capçalera de la cambra, l’accés està format per tres lloses, no s’ha conservat la coberta.14206- CASTANY, J. Excavació arqueològica dels megàlits del Collet del Sàlzer (Odèn, Solsonès) Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - BAULENAS, A.; GIBAJA, J. F.; PALOMO, A. (2008) “El megàlit del Collet del Sàlzer I (Odèn, Solsonès)” dins 1r col•loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès), Solsona, pàgs. 49-54 -CASTANY, J; FÀBREGAS, L; GUERRERO, Ll; BAULENAS, A (2006) “La necròpolis megalítica del Collet del Sàlzer (Odèn, Solsonès)” dins Oppidum, núm. 5, pàgs. 34-44. 19Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat263_174 2.jpgOdènLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulCalcolíticBronze AnticPinósDes l'Ajuntament cal prendre el camí del mig i seguir-lo durant 1 km1.5536241.84391.55362,41.843922915803.500 a.C.1.800 a.C.Es tracta de un menhir en bon estat de conservació i cobert per la vegetació.- MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. Pàg. 72-73. - SERRA VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 341 17Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS)public229_160.jpgPinósLloc d'enterrament menhirNeolític Mig-RecentCalcolíticEstació del Solà II1.5601941.93051.56019,41.930519015753.500 a.C.2.500 a.C.Es tracta d'una cista3888- MALUQUER DE MOTES, J. (1945) “La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Bronce y primera Edad del Hierro” a Ilerda, vol. V. Pàgs. 173-245 - MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 175 - RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña” a Empúries, vol. 25. Pàg. 41 - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 97 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatRinerLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentEstació del Solà V1.5556741.92431.55567,41.924319315753.500 a.C.2.500 a.C.Cista excavada per Mn.Serra Vilaró l'any 1916. Actualment es troba il·localitzable. 3891- MALUQUER DE MOTES, J. (1945) “La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Bronce y primera Edad del Hierro” a Ilerda, vol. V. Pàgs. 173-245 - MUÑOZ, A. M. (1965) La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. Pàgs. 179 - RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963) “La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña” a Empúries, vol. 25. Pàg. 41 - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 100-101 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatRinerLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentLa Fossa del Gegant1.6471441.95531.64714,41.955321817792.200 a.C1.200 a.C.És una cambra amb túmul, va ser excavada per Mn.Serra Vilaró. 3824- SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 204-20620Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC privatNavèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulCalcolíticBronze MigArcedaA prop de les rieres de Cal Rajolí i Arceda1.47841.96031.478,41.960319615753.500 a.C.2.500 a.C.Segons fonts orals aquest sepulcre fou destruït en fer un camí per extreure fusta poc després dels incendis de l’any 1998. 3842- MALUQUER DE MOTES, J. (1945) La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida - MAÑÉ, A. (2004) Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central . Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963) La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90) . Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 107. 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatLloberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentSantes MassesDes el poble de Sant Climenç direcció Madrona. A la dreta de la casa Llobet1.3163141.96911.31631,41.969123119791800 a.C.1500 a.C.Es tracta d'una cambra rectangular, que estava inclosa dins d’un túmul i amb un vestíbul. Cobert per vegetació.3870- CASTANY, J.; ESTANY, I.; GUERRERO, Ll. (1994) La cambra pirinenca de Santes Masses. Un sepulcre col•lectiu del bronze antic. Pinell, Solsonès. Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, núm. 14 - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona, pàgs.112-113. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACpublic231_165.jpgPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulBronze AnticDolmen d’Ortoneda1.584541.9591.5845,41.959259113No es té informació sobre aquesta estructura. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC privatClariana de CardenerVaris desconegutColl d’Arques1.6102742.09851.61027,42.0985234IndeterminadaIndeterminadaConjunt format per diverses lloses verticals i un possible túmul al seu voltant- CASTANY, J. (1985) Memòria arqueològica sepulcres megalítics del Solsonès 1983-84, Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pàgs. 70-72.1 - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona, pàgs.127-128. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS)privat234_169.jpgNavèsCaixa del Moro de CastellóNavès1.6247642.05681.62476,42.056822316652.500 a.C.1.800 a.C.Es tracta d'un sepulcre amb cambra simple sense túmul. Conserva tota l’estructura a excepció de la coberta que ja no hi era quan fou excavat. 3831- CASTANY, J. (1983-84): Memòria Arqueològica Sepulcres Megalítics del Solsonès. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona - SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. 17Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat223_140.jpgNavèsLloc d'enterrament altresNeolític FinalCalcolíticDolmen de Clarà1.4350442.00021.43504,42.00022131779El sepulcre conserva tota l’estructura estudiada per Mn. Serra Vilaró. Durant la reexcavació es posà al descobert part del vestíbul-pou, així com una estrucutra de drenatge d’aigües al sector est del túmul. Aquest està força erosionat i conserva restes del cromlec. La visibilitat del conjunt és bona. 19353- FÀBREGAS, L. (2004): Memòria de la Intervenció Arqueològica a la Necròpolis dels Clots del Solà (Castellar de la Ribera, Solsonès). Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - FÀBREGAS, L. (2006): El Dolmen de Clarà. 1er Col•loqui d’Arqueologia d’Odèn. Odèn. - MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona - SERRA VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum Solsona. Pàg. 172 21Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC privat213_Dolmen de Clara.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulCalcolíticBronze FinalCeuró IIIA prop del cementiri de Ceuró, abans de creuar la riera1.3810442.01591.38104,42.015924615753500 a.C.2500 a. C.Es tracta d'una cista que conserva tota l’estructura. 9987- CARDONA, R.; GUÀRDIA, J. (1993) Memòria de l’actuació arqueològica d’urgència a la necròpolis neolítica de Ceuró (Castellar de la Ribera, solsonès) Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - CARDONA, R.; GUÀRDIA, J. (2003) “Nous megàlits neolítics al Solsonès: necròpoli de Ceuró (Castellar de la Ribera, Solsonès)” dins Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2000: Lleida, 30 de novembre, 1 i 2 de desembre de 2000, Vol. 1, pàgs. 137-146 - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, Barcelona, pàgs.122-123. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat246_181.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentEls Plans IIIIl·localitzable1.5326942.01521.53269,42.01522493852Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatOliusCista de Gangolells Solsona direcció Su. Seguir-la fins al trencall de Sant Just d’Ardèvol1.5365941.89041.53659,41.890423215653500 a. C.2500 a. C.Es tracta d'un megàlit format per quatre lloses, dos de les quals són de grans dimensions. La llosa que el cobreix va ser ficada de nou per part de l’equip d’arqueòlegs que el va excavar. 11782- CARDONA, R. (1997) Memòria de l’actuació arqueològica d’urgència a la sepultura neolítica de Gangollels (o de l’Alzina del Mas). Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat232_166.jpgPinósLloc d'enterrament altresNeolític Mig-RecentCoïns1.4222841.94571.42228,41.945721017652.200 a.C1.500 a.C.Es tracta d'un hemidolmen excavat per Mn. Serra Vilaró. Actualment no s'ha localitzat.3902-SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona.p.151-152. 19Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatPinell de SolsonèsLloc d'enterrament altresCalcolíticBronze AnticCeuró IIA prop del cementiri de Ceuró, abans de creuar la riera1.3831742.01591.38317,42.015924515753500 a.C.2500 a. C.Es tracta d'una cista que conserva tota l’estructura. 9985- CARDONA, R.; GUÀRDIA, J. (1993) Memòria de l’actuació arqueològica d’urgència a la necròpolis neolítica de Ceuró (Castellar de la Ribera, solsonès) Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - CARDONA, R.; GUÀRDIA, J. (2003) “Nous megàlits neolítics al Solsonès: necròpoli de Ceuró (Castellar de la Ribera, Solsonès)” dins Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2000: Lleida, 30 de novembre, 1 i 2 de desembre de 2000, Vol. 1, pàgs. 137-146 - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, Barcelona, pàgs.121-122. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat245_180.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentLlorenç I1.3771441.93081.37714,41.930822417652.200 a.C.1.500 a.C.Es tracta dun megàlit amb cambra simple i túmul quadrangular. Actualment es troba il·localitzable.3919-SERRA VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàgs. 328-32919Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatPinell de SolsonèsLloc d'enterrament altresCalcolíticBronze AnticCista de Santes CreusA l’extrem sud-oest d'un camp a prop de Santes Creus1.3132941.94531.31329,41.945327515753500 a.C.2500 a. C.Es tracta d'una cista que conserva gairebé tots els elements originals, a excepció de la coberta.391015Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat275_Santes Creus.jpgPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentClots del Solà I1.4355842.00211.43558,42.002121615753.500 a.C.1.800 a.C.Actualment només s'observa la llosa del que seria el lateral oest. La vegetació és abundant, cosa que dificulta la visibilitat de l’estructura. 3783- MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona - SERRA VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum Solsona. Pàg. 202. 17Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat216_Clots del Sola I.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentCalcolíticCosta dels Garrics del Caballol IIA prop de la casa Caballol1.3397241.98141.33972,41.981426615753500 a.C.2500 a.C.Es tracta d'un conjunt format per una cista soterrada i un menhir.3912- CASTANY, J. (1990) Memòria excavació arqueològica de la Costa dels Garrics del Caballol de Madrona. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - CASTANY, J. 1991) “L’estació neolítica sepulcral de la Costa dels Garrics del Caballol (Pinell, Solsonès) dins Tribuna d’arqueologia. 1989-1990, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pàgs. 53-64. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona, pàgs.109-111. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC privat266_177 2.jpgPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentDolmen de Cal CucaA prop de la masia de Can Cuca1.563741.86531.5637,41.865325217792200 a.C.700 a.C.Es tracta d’una cambra simple on el túmul ha desaparegut. Ha estat restaurat.3873- CURA, M. (1980) “El sepulcre megalític de Can Cuca (Su, Solsonès) i consideracions sobre el megalitisme a l’interior de Catalunya” a Fonaments: prehistòria i món antic als Països catalans. Barcelona, núm. 2, pàgs. 59-68. - GUERRERO, Ll. (1975) “Estudi antropològic dels dolmènics de Can Cuca (Su, Lleida)” a Ilerda. IEI, Lleida, núm. 36, pàgs. 251-270. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, Barcelona, pàgs.74-75. - TURBÓN, D. (1980) “Les restes humanes de Can Cuca” a Fonaments: prehistòria i món antic als Països catalans. Barcelona, núm. 2, pàgs. 69-70 21Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC privat252_187.jpgPinósLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulCalcolíticBronze FinalL'Aubaredaa 150 m de la Casanova1.6093741.98521.60937,41.985221921791.200 a.C.800 a.C.És una plataforma circular d’uns 7 m de diàmetre protegida per un anell peristàlic. S'hi documentà una petita cista i potser restes d’una altra, segurament destinada a una urna funerària. Es tractaria d'un túmul de tradició megalítica amb ritual incinerador.21490-SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona .p.207 -CURA I MORERA, M. (1987)Informe i memòria sobre les excavacions arqueològiques realitzades a l’estructura tumular de L’Aubareda .Gene ralitat de Catalunya. 21Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC privat219_L'aubareda.jpgNavèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulBronze FinalBronze FinalDolmen de la PeraA prop a la masia de La Pera de Su1.5235141.8631.52351,41.86323916652500 a.C1200 a.C.Cambra rectangular dins un túmul ovalat.- CASTANY, J. Memòria arqueològica sepulcres megalítics del Solsonès, 1983-1984, Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, pàgs. 28-59 - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona, pàgs.76-78. 20Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC privat239_171 1 1.jpgPinósLloc d'enterrament altresNeolític FinalBronze MigEl Toll de l’AubaredaA prop del bosc a la capella de Sant Tirs 1.6070141.98751.60701,41.987525415753.500 a.C.1.800 a.C.Es tracta d'una cista. Conserva tota l’estructura a excepció de la coberta.3903- CASTANY, J. (2007): Memòria del Toll de l’Aubareda, Pinell, Solsonès. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.17Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat254_189.jpgPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentCalcolíticMenhir del CastellvellCastellvell (Destruït)1.5028241.9931.50282,41.993226Fou destruit poc abans de l’any 1927 per tal d’utilitzar-lo com a grava per a la carretera del Boix. 3898- SERRA I VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. pp. 335Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatSolsonaMenhir d’ArdèvolDirecció cap al Miracle, agafar aquesta carretera,LV-3002, a prop del km. 101.5420241.89681.54202,41.8968228IndeterminadaIndeterminadaEs tracta d'un menhir trencat en dos fragment. Cobert de vegetació. 11783- CARDONA, R. (1999) Memòria de la prospecció arqueològica de les obres de millora general de la carretera LV-3002, Tram Miracle-Sud. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (memòria inèdita). Pàgs. 20-23, 45 - SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona.p.339 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACpublic228_157.jpgPinósVironès1.6181941.8771.61819,41.8772933277400 d.C.1492 d.C.Necròpolis amb un mínim de cinc tombes. D'aquestes la majoria són de tipus cista, formades per caixes de pedra amb una sola llosa per cadascun dels costats, si bé se n'ha documentat també una excavada a la roca i possiblement antropomorfa. Les tombes van patir espolis, en un dels quals s'exhumà una sivella, la localització de la qual es desconeguda. Les sepultures estaven orientades en sentit sud-oest (cap) i nord-est (peus). És possible que aquestes sepultures tinguin relació amb una construcció enrunada que hi ha al Serrat de Vironès, una possible torre de guaita. La manca de materials arqueològics que puguin servir per datar les tombes impedeix precisar la cronologia de les mateixes més enllà de la seva atribució a l'edat mitjana.1464ACIÉN, M. "La heréncia del protofeudalismo visigodo frente a la imposición del Estado Islámico". A: AA. DD. Anejos de AespA. Madrid: CSIC, 2000. núm. 23. p.429-441. BARBERÀ, J.; DAURA, A. "Troballa d'una sepultura medieval excavada a la roca a Cardona". Dovella. 7, p.35. BARBERÀ, J.; DAURA, A.; PARDO, D. "Noves descobertes de necròpolis medievals als municipis de Cardona, Clariana de Cardener i Navàs". Butlletí del Patronat de Museus de Cardona. 2 (setembr, p.35-36. BRAMON, D. De quan érem o no musulmans: textos del 713 al 1010. Continuació de l'obra de J.M. Millàs i Vallicrosa. Barcelona. Institut Universitar d'Història Jaume Vicens Vives. Institut d'Estudis Catalans. Vic: Eumo, 2000. DAURA, A.; GALOBART, J. "Les tombes medievals excavades a la roca: el cas del Bages". Dovella: Revista d'Història i Art del Bages. 5, p.13-23. DAURA, A.; GALOBART, J. "Nous jaciments arqueològics al terme municipal de Navàs". Cardener. 5, p.107-124. DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J. L'arqueologia al Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1995. (Col·lecció Monogràfics; núm. 15), p.218-219. FOLCH, C. "El poblament al nord-est de Catalunya durant la transició a l'Edat Mitjana (segles V - IX dC)". Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. [Girona] XLVI (2005), p.37-65. MARTÍ, R. "La defensa del territori durant la transició medieval". A: AA. DD. I Congrés de Castells a la Mediterrània Noird-Occidental. Arbúcies, 5-7 de març. Arbúcies, 2005. 32IPACprivatPinósLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolisMedievalMedievalCaixa del Moro IDes de Fontcoberta, a 50 m de la Caixa del Moro II1.4558642.12111.45586,42.121122017792.200 a.C1.500 a.C.El túmul està clarament definit.3840- CASTANY, J.(2008) Memòria de la Intervenció Arqueològica a la Caixa del Moro I. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945) La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245).Lleida. - MAÑÉ, A. (2004) Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 208. 19Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat220_Caixa del moro I.jpgOdènLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulCalcolíticBronze AnticCementiri de Solsona1.5833742.06321.58337,42.063223615753.5002.500S'hi documentà una cista durant els treballs d’ampliació del cementiri de Solsona al segle XX. Les excavacions van ser dutes a terme per A. Llorens, l'any 1962. Al fer l'excavació es van trobar que li mancava la llosa de capçalera, la coberta i la meitat de la inhumació. 378715Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPAC privatSolsonaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentFossa del Camí dels CasalsPassada la capella de Sant Tirs1.3835341.96821.38353,41.968226115753.500 a.C.2.500 a.C.Es tracta d'una cista que encara conserva tota l’estructura3909- CASTANY, J. (989) La fossa del Camí dels Casals, Pinell. Solsonès. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MAÑÉ, A. (2004) Dolmens : nous itineraris per la Catalunya Central . Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona 2004 Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat261_173.jpgPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentCaixa del Moro IIDirecció sud des de Fontcoberta1.4557242.12231.45572,42.122322117792.200 a.C1.500 a.C.L'estructura només conserva la llosa del lateral sud. Tanmateix s’observa clarament el clot que devia configurar la part interior de la cambra del sepulcre.3841- CASTANY, J.(2009) Memòria de la Intervenció Arqueològica a la Caixa del Moro I. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945) La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245).Lleida. - MAÑÉ, A. (2004) Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg.209. 19Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat221_caixa del moro II.jpgOdènLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulCalcolíticBronze AnticEls Plans IVIl·localitzable1.5334142.01531.53341,42.015325018734Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatOliusSant Iscle I1.4441641.97081.44416,41.970820917762.200 a.C1.500 a.C.3864-SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona.Pàgs:149-150. 19Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu dolmenCalcolíticBronze AnticSant Iscle II1.4596941.97911.45969,41.979121517642.200 a.C1.500 a.C.3865-SERRA I VILARÓ, J. (1927) La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona.Pàgs:197-201.19Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatPinell de SolsonèsLloc d'enterramentCalcolíticBronze AnticCal Tururut I1.6285342.03711.62853,42.037125615753.500 a.C.2.500 a.C.Aquest megàlit conserva la mateixa estructura que quan l’excavà J. Castany. La vegetació no dificulta la visibilitat del megàlit.-CASTANY, J.; GUERRERO, Ll. (1984) Memòria arqueològica sepulcres megalítics del Solsonès, 1983-1984. Memòries del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. -MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona15Mueseu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatNavèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentCista de la Puput1.4459742.01771.44597,42.017723315753500 a.C.2500 a.C.Es tracta d'una cista actualment no localitzada.3821XANDRI, J.; CANELA, M. (1983) Excavació arqueològica de la Cista de la Puput. Memòries del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Inèdita. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivatNavèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentPeu de Roc1.5336142.01251.53361,42.012529817742200 a.C1800 a.C.No es conserven vestigis ja que el bloc de pedra que segellava el sepulcre fou dinamitat en els anys 20 pel perill que suposava per la casa de la balma. Mn. Serra Vilaró hi va recollir les restes de dos esquelets i part dels seus aixovars. 3849PERICOT, L. "La aportación de Mn. Serra Vilaró al conocimiento de la cultura megalítica catalana". Boletín Arqueológico de Tarragona. Homenaje al muy Ilustre Sr. Dn. Juan Serra Vilaró en su LXX Aniversario.. Año XLIX, (1949), 26-28. PERICOT, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 4). SERRA VILARÓ, J.. Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1927.IPACprivatOliusLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu altresCalcolíticPoblat ibèric del Castellvell I1.5001941.9941.50019,41.9942892385650 a.C.200 a.C.Les diferents excavacions efectuades des del 2007 permeten afirmar, que el jaciment té una extensió major cap a la zona oest, amb estructures de murs, llars de foc i sitges. Les restes de ceràmica permeten confirmar una cronologia de la primera edat del ferro o bé de mitjans del segle VI aC. La majoria d'estructures no medievals estarien construïdes durant aquesta fase més inicial. Hi ha un mur perimetral a tot el voltant. L'assentament tindria una continuïtat fins a època ibèrica plena/final, conservant les dimensions de les estructures de la fase inicial. Sols es detecten modificacions en els nivells de circulació dins dels habitatges. Està sent excavat pel CEL.3860ASENSIO, D., CANTERO, F.J., CARDONA, R., FERRER, C., GIL,B., MORER, J., POU, J., (2012), El poblament iberic al Solosonés: Un estat de la qüestió a partir dels treballs del centre d’estudis lacetans. Actes de les Jornades d’arquelogia de la Catalunya Central, Homenatge a Miquel Cura, Manresa, pp. 73-82. ASENSIO, D., CANTERO, F.J., CARDONA, R., FERRER, C., GIL,B., MORER, J., POU, J., SÁNCHEZ, L., (2014), Novetats de la recerca en els nuclis lacetans del Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Les Campanyes del 2011 al 2013.Actes de les II Jornades d’arquelogia de la Catalunya Central, Vic, pp. 104-110. ASENSIO, D. [et al.]. "Tipus d'assentaments i evolució del poblamen-MARTIN, A-t ibèric a la Catalunya central (eix Llobregat - Cardener)".estat de la qüestió". Revista d'Arqueologia de Ponent. 6, p.261-274. 25IPAC i CELprivatOliusLloc d'habitació amb estructures conservades poblatFerro-Ibèric AnticFerro-Ibèric FinalBalma de Mirabella1.5025142.00621.50251,42.006238517742.200 a.C1.800 a.C.Mn. Serra Vilaró va dur a terme una excavació el primer quart del segle XX. Durant la investigació va trobar un sepulcre format per un bloc de gres. A dins s'hi trobà un fragment de làmina de sílex, una punta doliàcia amb retoc pla i un fragment ceràmic amb decoració incisa.3900SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923. IPACprivat385_003900201[1].jpgSolsonaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu altresCalcolíticLlord III1.4053941.99621.40539,41.996220215753.500 a.C.2.500 a.C.Quan Serra Vilaró l’excavà només conservava la llosa nord i la llosa oest. Durant la reexcavació hom localitzà les lloses sud, oest i la coberta caigudes uns metres més avall i es pogué reconstruir el sepulcre. La vegetació és molt abundant. Aquest sepulcre fou restaurat, consolidat i senyalitzat.3772- CASTANY, J. (1999): Memòria de la reexcavació de la necròpolis del Llor. Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MALUQUER DE MOTES, J. (1945): La provincia de Lérida durante el Neolítico y Bronce y Primera Edad del Hierro. Ilerda V (pp173-245). Lleida. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona. - MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MUÑOZ, A. M. (1965) : La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Universitat de Barcelona. Barcelona. - RIPOLL, E Y LLONGUERAS, M. (1963): La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña. Ampurias (25, pp1-90). Barcelona. - SERRA I VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Museum Archaeologicum Diocesanum. Solsona. Pàg. 121. 15Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat202_Llor III.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentLa Fossa del General (Can Garrigó)1.61774541.95151.617745,41.95150130316732500 a.C.2200 a.C.Sepulcre format per grans lloses planes, dibuixades per Mn. Serrai Vilaró, actualment es troba desmontat per fer una barraca.3785CURA, M. "Consideraciones sobre los enterramientos en cistas neolíticas y su evolución posterior en Cataluña". A: XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva. Zaragoza: Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales, 1975. CURA, M. "El fenòmen megalític a les comarques centrals de Catalunya". Ausa. [Vic] X (1982), 153. CURA, M. "El megalitisme i el vas campaniforme a les conques del Segre i de l'Alt Llobregat". Cypsela. I. MUÑOZ, A. M. La cultura catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: Universitat de Barcelona. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, 1965. (Publicaciones eventuales; 9). SERRA VILARÓ, J. La civilització megalítica a Catalunya: contribució al seu estudi. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1927. 16IPACprivatClariana de CardenerLloc d'enterrament Inhumació aïllatNeolític FinalNeolític FinalLa Balma de la Soleia de Can Joval1.56621841.974691.566218,41.9746913041772200 a.C.1800 a.CEl seu estat actual és diferent al que es trobà Mn. Serra Vilaró, doncs la balma resta parcialment tapada i només s'observen dos forats d'accés amb una colmatació de terra al davant. L'interior està dividit per una paret moderna col·locada transversalment.3786MALUQUER DE MOTES, J. "La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Edad del Bronce y primera Edad del Hierro". Ilerda. V. SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923. 16IPACprivatClariana de CardenerAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuCalcolíticNeolític FinalGolorons1.59047941.9908941.590479,41.9908943061772200 a.C1800 a.C.Excavada per Mn. Serra Vilaró, explica que l'enterrament d'aquesta balma ja va ser destruït i que tan sols es van poder recuperar uns quants ossos i un ganivet de sílex conservat en el Museu Arqueològic de Solsona.3789SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923. 17IPACprivatOliusAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuCalcolíticCalcolíticBalma de Garrigó1.619341.94551.6193,41.94553011772.200 a.C.1800 a.C.En aquest indret, Mn. Serra Vilaró excavà un sepulcre format per una caixa de lloses col·locada sota la visera d'una gran roca formant una balma. La cambra, revestida de lloses, contenia quatre individus, dels quals només un esquelet es conservava en connexió anatòmica. 3784MALUQUER DE MOTES, J. "La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Edad del Bronce y primera Edad del Hierro". Ilerda. V. MAYA GONZÁLEZ, J.L. Lérida prehistórica. Lérida: I.E.I., 1977. ROVIRA, J. "Notas sobre las cavidades sepulcrales de la Edad del Bronce en Cataluña". Cypsela. II. SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923. 17IPACprivatClariana de CardenerAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuCalcolíticCalcolíticBalma de Solanells1.5660842.00291.56608,42.00292881772.200 a.C1.800 a.C.La balma està orientada en sentit sud-est, al seu davant hi ha una gran quantitat de blocs procedents de la voladura de la seva visera, de la qual, només en queda un extrem. La part central de la balma ha desaparegut. Mn. Serra Vilaró després de dur a terme l'excavació va deduir que l'abric en l'època en que fou utilitzat oferia un espai per un hàbitat i sepulcre. A l'entrada es van trobar vasos ceràmics i més endins només hi havia restes òssies. Entre els anys 1950 i 1955 es va fer dinamitar una part que s'havia ensorrat per tal de poder excavar-la de nou. Actualment el seu estat de conservació és molt dolent.3861CURA, M. "L'horitzó Campaniforme antic als Països Catalans". Fonaments. 6. MALUQUER DE MOTES i NICOLAU, Joan. "La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Bronce y Primera Edad del Hierro". Ilerda. V. PERICOT, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 4). SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923.IPACprivatOliusAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuCalcolíticBellons1.3223841.89041.32238,41.8904283411071230 d.C. 1789 d.C.Possible camí empedrat de 15 metres de llarg i 4 metres d´ample, que podria correspondre a un pas del camí ral que unia les poblacions de Solsona i Sanaüja. Actualment encara s'hi poden veure les marques de les rodes dels carros, però podria tractar-se d´una refecció feta durant època moderna. El seu estat de conservació és molt bo. 387242IPACprivatPinell de SolsonèsObra pública viaMedieval Baixa Edat MitjanaModernBoïga del Codony1.5347641.82821.53476,41.82822814690Els amos de la casa Bonsfills van trobar una destral de pedra polida a prop del marge superior d'un camp. No es va trobar cap altre útil lític o fragment ceràmic en aquest indret. 387546IPACprivatPinósLloc d'habitació sense estructuresDesconegudaDesconegudaCastell del Serrat de la Caseta de la Vila1.391841.9621.3918,41.9622843214400 d.C.1492 d.C.Es tracta d'un recinte emmurallat sobre un turó que constaria de dos cossos. El primer seria un recinte interior de planta quadrangular d'uns 20 metres de cantó per la cara nord-oest, i uns 2 metres d'alçada. Actualment està envoltat d'alzines i roures. Els carreus són d'uns 70-80 cm de cantó per 30 cm d'alçada, i es troben perfilats de forma rectangular. En segon lloc trobem el recinte exterior de planta semicircular. Els seus carreus estan fets de conglomerat de grans proporcions,i fan entre 60 cm i 1 m en la cara visible. En el sector nord-oest es conserven 2 m d'alçada d'aquest segon parament. Entre el recinte interior i l'exterior hi ha una separació d'uns 4-5 m formant una espècie de fossat. Cal remarcar que al voltant del turó hi ha un mur que delimita tot el conjunt arquitectònic.387132IPACprivatPinell de SolsonèsAssentament militar castellMedievalMedievalCova de Sant Bartomeu1.5293442.01351.52934,42.013530217182.200 a.C1.800 a.C.Enmig de les runes de l'Església de Sant Bartomeu es troba l'entrada a la cova de Sant Bartomeu, situada just a sota del piló indicatiu del vèrtex geodèsic. L'obertura, de forma triangular, està orientada al sud i resta sense vegetació. L'accés al seu interior es fa difícil degut a la poca amplada de la boca. La cova té forma de galeria. En el seu interior s'hi han trobat dos cranis i altres ossos, una destral de coure, dues làmines de sílex, un penjoll i un parell de petxines. Pel que fa a les peces de sílex, es documentà una làmina sencera de considerable llargada, alguns fragments de làmina i tres ascles. Pel que fa a la ceràmica, hi havia un vas sencer de forma cilíndrica amb fons convex amb mugrons aplicats sota el llavi. Es trobà també un altre vas, de forma ovoide i factura barroera i amb dues llengüetes aplicades. Entre els altres fragments ceràmics que es van trobar, un presenta una nansa tubular vertical, un altre presenta vora amb mugró i la resta són llisos. A més a més es va documentar una destral de coure que segons Mn. Serra Vilaró no era funcional, sinó votiva. També es trobaren tres punxons d'os i dos útils de petxina, del tipus espàtula. 3847CASTILLO, A. del. La cerámica incisa de la cultura de las cuevas de la Península Ibérica y el problema de origen de la especie del vaso campaniforme. Barcelona: J. Horta, 1922. GUERRERO, L. "Lérida antropológica". Cultura Ilerdense. MAYA GONZÁLEZ, José Luis. Lérida Prehistórica. Lérida: Dilagro, 1977. PERICOT, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 4). SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923. SORIANO, Ignacio. "El Solsonès y el Berguedà como encrucijada de caminos en el contexto europeo: Aportaciones desde la metalurgia y la orfebrería prehistóricas (c. finales del IV - mediados del II milenio cal ANE)". A: FÀBREGAS, Lídia (coord.). 3r Col·loqui d'Arqueologia d'Odèn [el Solsonès]: Darreres investigacions al Pre-pirineu lleidatà 2009-2011: Odèn 27, 28 i 29 de maig de 2011. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2013. p.p. 99-108.IPACprivatOliusCova artifcial d'enterrament Inhumació col·lectiuCalcolíticDolmen de Can Cabot 1.563241.84331.5632,41.843327919761.800 a.C.1.500 a.C.El sepulcre es troba dins d'una cabana de pedra seca. En concret en queden tres lloses que mesuren d'1'5 a 2'5 m per 1'60 a 2 m. Van utilitzar part de la llosa de coberta per construir la paret exterior de la cabana. Durant l'excavació del 1965 feta per l'amo del terreny, s'hi van trobar alguns fragments ceràmics, ossos, una ascla de sílex, un fragment d'agulla de coure i unes 40 dents..CURA MORERA, M. "Nuevos sepulcros megalíticos en la Cataluña Central". Ilerda. p.17-20.19IPACprivatPinósLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu dolmenBronze AnticBronze AnticEstació de Linya I1.6225841.95411.62258,41.954130517882200 a.C1800 a.CExcavat per Mn. Serra Vilaró, es localitzà graciès a la presencia d'uns rocs clavats a terra que mostraven senyals d'haver estat cremats. S'hi ha documentat un nivell de cendres amb ceràmica, destrals de pedra, un percutor i un motlle de fundició de pedra sorrenca.3788SERRA VILARÓ, J. De metal·lúrgia prehistòrica a Catalunya. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1924. 17IPACprivatClariana de CardenerLloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabanaCalcolíticCalcolíticNecròpolis del Turó del Vilaró Vell1.5935941.99831.59359,41.99832963277400 1492Mn. Serra Vilaró va fer un plànol de la necròpolis en el qual es veuen dibuixades 20 tombes d'individus adults i tres més que podrien pertànyer a infants. Actualment només es troba visible una de les tombes i no es sap si es tracta d'una de les tombes trobades per Mn. Serra i VIlaró o si és una descoberta posteriorment. Té forma de cista i la seva orientació és NE-SW. Al costat de la caixa encara es conserva la llosa que feia de coberta.3857SERRA, J.. Poblado ibérico de Anseresa, Olius : memoria de las excavaciones realizadas en 1919-1920. Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades: Madrid, 1921. (Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades; 35).32IPACprivatOliusLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolisMedievalMedievalPoblat de la Serra de Masroig1.4091742.0021.40917,42.0022994685Al serrat a prop de la Casa de Masroig es van desmuntar les restes d'uns murs del possible poblat en rebaixar el terreny per fer el marge d'un dels camps. Actualment l'estat del poblat és ruïnós i molt precari. El parament que es conserva només fa uns 40 cm d'alçada i uns 3 o 4 m de llargada.3769IPACprivatCastellar de la RiberaLloc d'habitació amb estructures conservades poblatDesconegudaPoblat del Serrat de Cal Marmí1.4066541.9911.40665,41.9912974685Aquest poblat es troba en el vessant nord-oest d'aquest serrat. Encara s'hi poden observar restes dels paraments de les estructures i zones amb gran quantitat d'enderrocs. 3768IPACprivatCastellar de la RiberaLloc d'habitació amb estructures conservades poblatDesconegudaPoblat ibèric del Castellvell II1.5001941.9941.50019,41.9942912785200 a.C.50 a.C.Pel que fa a l'ocupació d'època romanarepublicana només s'han localitzat sitges i un habitatge amb un empedrat.Està sent excavat pel cel.3860ASENSIO, D., CANTERO, F.J., CARDONA, R., FERRER, C., GIL,B., MORER, J., POU, J., (2012), El poblament iberic al Solosonés: Un estat de la qüestió a partir dels treballs del centre d’estudis lacetans. Actes de les Jornades d’arquelogia de la Catalunya Central, Homenatge a Miquel Cura, Manresa, pp. 73-82. ASENSIO, D., CANTERO, F.J., CARDONA, R., FERRER, C., GIL,B., MORER, J., POU, J., SÁNCHEZ, L., (2014), Novetats de la recerca en els nuclis lacetans del Castellvell (Olius) i Sant Miquel de Sorba (Montmajor). Les Campanyes del 2011 al 2013.Actes de les II Jornades d’arquelogia de la Catalunya Central, Vic, pp. 104-110. CARDONA, R.; POU, J.; REVILLA, V. "Poblament romà al Solsonès: estat de la qüestió". Revista d'Arqueologia de Ponent. 6, p.261-274. PADRÓ, J. "L'Edat del Ferro i la romanització a les comarques septentrionals de l'interior de Catalunya dins de 1er Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà". Cypsela. 1, p.111-112.27IPAC i CELprivatOliusLloc d'habitació amb estructures conservades poblatRomà RepúblicaRomà RepúblicaPoblat ibèric d'Anseresa (Vilaró Vell)1.593141.99911.5931,41.99912942285500 a.C.375 a.C.Actualment s'hi poden veure les restes de les excavacions dutes a terme per Mn. Serra Vilaró, tot i que la vegetació i l'erosió les han malmès considerablement. Es tracta d'un poblat d'unes 0'3 ha d'extensió format per un mur de tanca que envolta el cim del turó al qual se li adossen una trentena de recintes amb un espai central pressumiblement sense estructures.Està sent excavat pel CEL des del 2018.3858CURA MORERA, M. "Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya prerromana". Pyrenae. 7. CURA MORERA, M. "Contribució a l'estudi de les poblacions pre-romanes de l'interior de Catalunya". A: Els pobles pre-romans del Pirineu. 2on Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Barcelona: Institut d'Estudis Ceretans, 1976. CURA MORERA, M. "El poblament pre-romà en les comarques centrals de Catalunya". Boletín de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense. Fasc. 113-. CURA, M.; FERRAN, A.M.. "Les Fíbules de l'interior de Catalunya". Cypsela. I. FERNÁNDEZ i REDONDO, Rufino. "Els lacetans: interpretació de les fonts clàssiques, arqueològiques i numismàtiques: estat de la qüestió". Estrat: revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga. 1. MARTÍN, R. "Poblamiento y demografía Ibérica". A: II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, 1962-63. p.85, p.78. MAYA GONZÁLEZ, José Luis. Lérida Prehistórica. Lérida: Dilagro, 1977. PADRÓ, J. "L'Edat del Ferro i la romanització a les comarques septentrionals de l'interior de Catalunya dins de 1er Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà". Cypsela. 1, p.111-112. PERICOT, L. "La aportación de Mn. Serra Vilaró al conocimiento de la cultura megalítica catalana". Boletín Arqueológico de Tarragona. Homenaje al muy Ilustre Sr. Dn. Juan Serra Vilaró en su LXX Aniversario.. Año XLIX, (1949), 26-28. SANAHUJA, M.E.. "Instrumental ibérico de hierro en Cataluña". Pyrenae. 7. SERRA, J.. Poblado ibérico de Anseresa, Olius : memoria de las excavaciones realizadas en 1919-1920. Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades: Madrid, 1921. (Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades; 35). Informe dades bàsiquesInformeTancarIPAC i CELprivatOliusLloc d'habitació amb estructures conservades poblatFerro-IbèricPoblat ibèric del Castellvell III1.5001941.9941.50019,41.9942923285400 1492S'ha trobat un edifici format per quatre estructures amb un pati central que serveix com a distribuïdor. A més s'han trobat restes de materials ceràmics i una cisterna excavada per Mn.Serra Vilaró, que correspon a aquesta cronologia. Està sent excavat pel CEL.3860FITÉ, F. "Les torres de guaita de la Catalunya de Ponent. Alguns exemples de l'àrea del Montsec". Setmana d'Arqueologia Medieval. Institut d'Estudis Ilerdencs. p.25-98. 32IPAC i CELprivatOliusLloc d'habitació amb estructures conservades poblatMedievalMedievalRecinte del Turó de Sant Bartomeu1.5290942.01361.52909,42.013630032564001789El jaciment està format per un recinte d'uns 20 m de llarg, delimitat per murs fets de carreus ben escairats de forma quadrangular i rectangular, i amb doble parament. Al cantó de llevant el parament exterior és ben visible, arribant en alguns punts a presentar fins a 2 m d'alçada. El tancament de ponent, en canvi, està molt més degradat i cobert de vegetació. Al voltant es poden observar enderrocs de materials constructius (pedra i teula) i fragments de ceràmica vidrada. El seu estat de conservació és bastant dolent. 384842IPACprivatOliusEdifici religiós esglésiaMedievalModernRoca dels Moros de Finestres 1.3658141.96771.36581,41.96772871772.200 a.C1.800 a.C.L'abric està format per un gran bloc de gres que forma una petita balma. El bloc fa més de 6 m d'alçada i 7 m d'amplada. Davant mateix de la balma també es troben blocs de gres que potser feien de tancament o de protecció del recinte sepulcral. L'any 1923, es va dur a terme una excavació dirigida per Mn. Serra Vilaró on es trobà una gran quantitat de restes d'ossos, arribant a extreure entre uns 20 i 30 esquelets. D'aixovar solament es va recuperar un petit fragment d'un vas fet a mà, un altre fragment ceràmic amb incisions, i dos puntes de fletxa de sílex, una amb forma de fulla i l'altre amb aletes i peduncle.Tant a l'any 1989 com al 1991 s'hi van realitzar excavacions clandestines deixant en un estat molt precari el sepulcre. Finalment, l'any 2002 es va realitzar una prospecció en el marc d'una projecte de recerca sobre els jaciments paradolmènics de Catalunya. El seu estat de conservació és regular a causa de les intervencions clandestines que si van dur a terme. 3863MALUQUER DE MOTES, J.. "La província de Lérida durante el Eneolítico, edad del Bronce y 1º Edad del Hierro. ". Ilerda. V, p.pp. 210. PERICOT, L.. "Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura Pirenaica". Monografias I.E.P.. 4, p.pp. 100. SERRA, J.. "El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques.". A: SERRA, J.. Museu Arqueològic Diocesà. Solsona, 1923. p.P. 63-67.17IPACprivatPinell de SolsonèsAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuCalcolíticCalcolíticTorre del Tossal alt1.3440541.99041.34405,41.99042864617És una construcció rectangular, feta amb grans blocs de conglomerat que poden arribar a fer 1,50 m de llargada. La part del parament est, és la més ben conservada, fa 9 m de llargada i de 0,80 a 1,20 m d'alçada. El seu estat de conservació es regular. 386746IPACprivatPinell de SolsonèsAssentament militar torreDesconegudaDesconegudaTorre sota el Tossal alt1.3429241.98581.34292,41.98582854616Mur format per grans blocs rectangulars que s'estén al llarg de 50 m en direcció nord-oest sud-est. A l'extrem nord-oest hi ha una estructura, molt possiblement una torre, que formaria part de la mateixa paret. Sobresurt uns 2 m d'aquesta i té una llargada de 6,60 m.386846IPACprivatPinell de SolsonèsAssentament militar murallaDesconegudaDesconegudaClots del Solà II1.4352442.00171.43524,42.001721716642.500 a.C.1.800 a.C.Conserva la mateixa estructura que quan l’excavà Mn. Serra Vilaró. La visibilitat de l’estructura és bona. No ha estat consolidat ni restaurat.3783- FÀBREGAS, L. (2004): Memòria de la Intervenció Arqueològica a la Necròpolis dels Clots del Solà (Castellar de la Ribera, Solsonès). Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. - MDCS (2007): Obrir els ulls al més enllà. Pràctiques funeràries prehistòriques a Castellar de la Ribera (Solsonès). Solsona. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona. Barcelona - SERRA VILARÓ, J. (1927): La Civilització megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Musaeum Archaeologicum Diocesanum Solsona. Pàg. 201. 17Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat217_Clots del Sola II.jpgCastellar de la RiberaLloc d'enterramentNeolític FinalCalcolíticSepulcres de la Calderassa1.55968841.834741.559688,41.8347412784677L'únic que s'ha conservat d'aquestes cistes és una destral polida trobada en una d'elles i es troba a Can Cabot. Actualment les cistes es troben destruïdes. 387946IPACprivatPinósLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolisDesconegudaDesconegudaMenhir del Campot1.60781541.8301771.607815,41.8301792824680Es tracta d'un bloc d'uns 1'50 metres d'alçada i 0'80 d'amplada. La part superior fa uns 15 o 20 centímetres de gruix, mentre que la base sobrepassa els 50 centímetres. No sembla haver estat treballat. El seu estat de conservació és bo. 387446IPACprivatPinósLloc d'enterrament menhirDesconegudaDesconegudaCementeri de la Coma1.59872342.1737481.598723,42.1737483103282400 d.C.1789 d.C379442IPACprivatla Coma i la PedraLloc d'habitació amb estructures conservades altresMedievalModernEls Hiverns1.5797842.15371.57978,42.15373113973988 d.C1150 d.CEn l'any 1971 es localitzaren tres enterraments en obrir un camí. Un dels enterraments consistia en una tomba en forma de cista, mentre que que els altres dos no presentaven cap tipus de preparació, estant els esquelets enterrats en fosses obertes en el sòl, paral.leles a la cista. En els sepulcres només s´hi trobà restes antropològiques, les quals es guarden en el museu de Sant LLorenç de Morunys.379539IPACprivatla Coma i la PedraLloc d'enterrament Inhumació aïllatMedieval Comtes de BarcelonaMedieval Comtes de BarcelonaCasa Sant Feliu1.64940642.1382871.649406,42.13828631222111650 a.C50 a.C379722IPACprivatGuixersVaris altresFerro-IbèricFerro-IbèricEls Ollessos1.58742.14371.587,42.14373153290800 d.C1150 d.CEn aquet lloc es trobà un conjunt de ceràmica grisa d'època medieval.380032IPACprivatSant Llorenç de MorunysLloc d'habitació sense estructuresMedievalMedievalEstació de Linya II1.643203341.9564821.64320325,41.956480463264698Es troba en una zona plana ocupada per bosc de pi i camps de conreu. No es té més informació sobre aquest jaciment. 3833IPACprivatNavèsLloc o centre de producció i explotació metal·lúrgiaDesconegudaLa Sala-Linya/ Rodó de la Guingueta1.62818641.9719621.628186,41.97196233122113650 a.C.50 a.C.L'any 1987 es van dur a terme unes prospeccions arqueològiques. En el camp número 1 de la Sala, situat al Rodó de la Guingueta, es recolliren 55 fragments ceràmics (una Campaniana B, fragments d'àmfora itàlica i 5 fragments de ceràmica ibèrica). A la zona est del camp, es trobaren fragments d'àmfora itàlica i ceràmica ibèrica. No s'hi ha dut a terme cap altre intervenció, te relació amb els jaciments de la Guingueta, Cal Passavant i el Pla d'Abella. 382827IPACprivatNavèsVaris desconegutFerro-IbèricRomà RepúblicaRectoria de Navès III1.634730241.9919361.63473017,41.9919358733442561453 d.C.1789 d.C.L'any 2006 es van documentar una sitja, murs i dues cisternes o pous. Dels murs es conservaven 2 o 3 filades de pedres i no tenien estratigrafia associada per poder-los datar, però segurament són del segle XVII, ja que va ser el moment en què es van realitzar una sèrie de reformes a l'església. 3827BACH I RIU, A.. Navès i l'antiga vall del Lord. Ajuntament de Navès, 1988. BOLÒS, J.. Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya.. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. MARTÍ, R. "L'ensagrerament i l'adveniment de les sagreres feudals". Faventia. 10, p.153-182. VIVES, E.. La població catalana medieval. Origen i evolució.. Vic: Eumo Editorial, 1990.42IPACprivatNavèsEdifici religiós esglésiaModernModernForns de Linya II1.62298741.9663431.622987,41.96634233942961453 d.C.1789 d.C.L'any 2005 durant una prospecció a la zona de Can Reig es va localitzar un dels forns. En aquest cas, conserva més d'un metre d'alçada en la paret nord, és fet de pedra seca i presenta planta rectangular. Cal destacar que en el centre de l'estructura hi ha crescut un pi. No es va localitzar material ceràmic associat, però a uns 16 m del forn es documenten dos dipòsits que estarien associats al forns. 3822IPACprivatNavèsLloc o centre de producció i explotació altresModernMenhir de l'Hostalet de les Forques (Clarà)1.4672242.01741.46722,42.01743434680Mn. Serra i Vilaró explica que es tractava d'un tros d'una gran pedra que tenia el caire gravat, al fer-se l'ampliació de la carretera es deuria destruir i desmuntar totalment.3807IPACprivatLladursLloc d'enterrament menhirDesconegudaNecròpolis de Cal Passavant1.63982641.9675031.639826,41.9675023502674218 a.C476 d.C381627IPACprivatNavèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu altresRomàRomà RepúblicaMalric1.55892341.938491.558923,41.93849137917882200 a.C1800 a.CActualment es troba destruït. Mn. Serra Vilaró va recollir restes de diferents recipients ceràmics i algun fragment de sílex, barrejats entre les cendres.3893CURA MORERA, M. "El poblament pre-romà en les comarques centrals de Catalunya". Boletín de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense. Fasc. 113-. MAYA GONZÁLEZ, J.L. Lérida prehistórica. Lérida: I.E.I., 1977. SERRA, J. "Exploraciones arqueològicas en el Solsonès entre 1915 y 1923". Ampúrias. XXVIII, p.191-200.IPACprivatRinerLloc d'habitació amb estructures peribles fons de cabanaCalcolíticAssentament ibèric de la Casa Nova1.6506941.98491.65069,41.98493462583200 a.C50 a.CL'assentament no es troba en el cim d'un turó de gran visibilitat, l'indret és prou estratègic ja que domina un ample camp visual. Segurament està destruït en part, encara es poden veure unes pedres que deurien formar part d'una paret. 381325IPACprivatNavèsLloc d'habitació amb estructures conservades casaFerro-Ibèric FinalFerro-Ibèric FinalBalma de la Pollosa1.5449442.14091.54494,42.14093174610En aquest indret hi havia hagut una balma. El Sr. Ramon Masell trobà una fusaiola en aquesta balma.380212IPAC4privatGuixersDeclarat EPAAbrics d'habitació sense estructuresDesconegudaNeolític AnticBalma de Llera1.5149242.02631.51492,42.02633451772200 a.C1800 a.CExcavat per Mn. Serra i Vilaró, tot i que ja havia estat espoliada va trobar un bol i alguns fragments ceràmics amb decoració campaniforme, puntes de sílex, un botó de petxina, i restes antropològiques. 3810CURA, M. "L'horitzó Campaniforme antic als Països Catalans". Fonaments. 6. MAYA, J. Lérida prehistórica. Lleida: Dilagro, 1977. PERICOT, J. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultrua pirenaica. Barcelona, 1950. p.98.17IPACprivatLladursAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuCalcolíticCalcolíticCa N'Ignasi1.6705841.97391.67058,41.973932315753500 a.C.2500 a.C.La cista va ser expoliada l'octubre del 1965. Actualment és zona de conreu.3837IPACprivatNavèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentCal Nadal (Santa Susanna)1.5881141.94331.58811,41.94333082911314 d.C192 d.CEn aquet lloc Mn. Serra Vilaró va trbar un fragment de terra sigillat amb el segell d'"OF MASCVLI", terrisser que treballà a la Graufesenque i a Benasaec. 3792SERRA VILARÓ, J. "Cerámica en Abella. Primer taller de 'terra sigillata' descubierto en España". J.S.E.A.. gral. 73, p.18. 29IPACprivatRinerVaris desconegutRomà Alt ImperiRomà Alt ImperiCal Passavant1.642641.9691.6426,41.96934926111218 a.C476 d.CEn aquesta fitxa s'assenyalen els camps al voltant de Cal Passavant en els que es trobaren restes ceràmiques en les prospeccions realitzades l'any 1987 sota la direcció de J.M.Gurt i J. Xandri. Les ceràmiques recollides pertanyien a diferents tipus, des de sigil·lades hispàniques fins a clares A i D, destacant set fragments de ceràmica de cuina africana.3815Informe de la prospecció.26IPACprivatNavèsVaris altresRomàRomàCal Vila1.571442.14321.5714,42.14323134690En diversos camps al voltant de la casa el Sr. Marc Solé va recollir materials arqueològics. En els camps, però, no s'han documentat estructures relacionables amb aquests materials. Procedents d'aquest jaciment, en el museu de Sant Llorenç es conserven nombrosos fragments de destrals polides, d'os, de ceràmica i un molí prehistòric.3798IPACprivatGuixersLloc d'habitació sense estructuresDesconegudaCastell de Besora I1.5993542.02891.59935,42.028932726113218 a.C. 476 d.C.D'època romana sols s'ha trobat un fons de T. S. Hispànica. 383226IPACprivatNavèsVaris desconegutRomàRomàCastell de Besora II1.5993542.02891.59935,42.02893283214400 d.C.1789 d.C.El castell de Besora apareix documentat al segle X.383242IPACprivatNavèsAssentament militar castellMedievalModernCastell de Navès I1.6399241.99081.63992,41.99083402911314 d.C.192 d.C.Durant les prospeccions realitzades l'any 1987 i dirigides per J. Mª Gurt i J. Xandri es van trobar fragments de T. S. Clara A i una sivella de bronze. De l'edifici del castell es conservar part de la torre rodona que presenta una alçada de 4 a 5 metres. També s'han conservat restes de muralla, amb 3 o 5 filades de carreus grossos, sota les construccions modernes. 3820IPACprivatNavèsVaris desconegutRomà Alt ImperiCastell de Navès II1.6399241.99081.63992,41.99083413214400 d.C.1789 d.C.Durant les prospeccions realitzades l'any 1987 i dirigides per J. Mª Gurt i J. Xandri es van trobar fragments de T. S. Clara A i una sivella de bronze. De l'edifici del castell es conservar part de la torre rodona que presenta una alçada de 4 a 5 metres. També s'han conservat restes de muralla, amb 3 o 5 filades de carreus grossos, sota les construccions modernes.382042IPACprivatNavèsAssentament militar castellMedievalModernCingles de Malagana1.5775642.12731.57756,42.12733144690En aquet lloc es van trobar fragments de ceràmica feta a mà de diferents tipus, amb pasta grollera i paret gruixuda i parets primes i superfície allisada.3799IPACprivatGuixersLloc d'habitació sense estructuresDesconegudaCollet del Moro I1.5400341.89661.54003,41.89663743273400 d.C1492 d.CEn aquesta zona afloren abundants blocs de gres de gran mida. En aquest indret s'ha localitzat una tomba del tipus banyera, excavada a la roca. A uns 15 m de distància se'n pot veure una altre en forma de cista. Segons referències orals als voltants d'aquestes dues tombes hi havia altres cistes que actualment no es conserven.3884IPACprivatRinerLloc d'enterrament Inhumació aïllatMedievalCollet del Moro II1.5400341.89661.54003,41.89663753285400 d.C1492 d.CL'assentament es troba al mig d'un turó on s'aprecia algun tram de mur fet amb petits blocs de gres sense morter. Es creu que es tracta d'un poblat contemporani als enterraments que es conserven a uns 100 m d'aquest indret (Collet del Moro I).3885IPACprivatRinerLloc d'habitació amb estructures conservades poblatMedievalCova d'Aigües Vives (Brics) I1.5106341.96521.51063,41.96523191772200 a.C1800 a.C. Va ser excavat per Mn. Serra Vilaró als anys 20, durant la realització de la intervenció arqueològica es va poder identificar, que s'havia recobert amb lloses el terra i un lateral, tot tancant aquest últim frontalment amb lloses. A l'interior es van trobar un centenar d'esquelets, a més a més, també es van trobar materials ceràmics (fragments de vasos campaniformes amb decoració puntillada, diversos vasos de boca ampla i poca alçada, tipus bol, de forma hemiesfèrica amb carena baixa o alta i vora exvasada, i diversos fragments amb decoració incisa). A més dels materials ceràmics es van trobar algunes peces metàl·liques, denes de collaret, totes de petxina, material ossis i lítics (11 queixals de llop perforats, una dena feta de vèrtebra de peix, 26 botons d'os). També es va documentar dues fletxes de sílex. En aquests moments, l'estat de conservació de l'abric és bo i es pot visitar. 3845CASTILLO, A. del. La cerámica incisa de la cultura de las cuevas de la Península Ibérica y el problema de origen de la especie del vaso campaniforme. Barcelona: J. Horta, 1922. GUERRERO, L. "La esperanza de vida en la Catalunya Prehistórica". A: XIV Congreso Nacional de Arqueologia. Vitoria, 1975. PERICOT, L. "La aportación de Mn. Serra Vilaró al conocimiento de la cultura megalítica catalana". Boletín Arqueológico de Tarragona. Homenaje al muy Ilustre Sr. Dn. Juan Serra Vilaró en su LXX Aniversario.. Año XLIX, (1949), 26-28. PERICOT, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 4). SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923. SORIANO, Ignacio. "El Solsonès y el Berguedà como encrucijada de caminos en el contexto europeo: Aportaciones desde la metalurgia y la orfebrería prehistóricas (c. finales del IV - mediados del II milenio cal ANE)". A: FÀBREGAS, Lídia (coord.). 3r Col·loqui d'Arqueologia d'Odèn [el Solsonès]: Darreres investigacions al Pre-pirineu lleidatà 2009-2011: Odèn 27, 28 i 29 de maig de 2011. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2013. p.p. 99-108.IPACprivatOliusAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuCalcolíticCova d'Aigües Vives (Brics) II1.5106341.96521.51063,41.96523201971800 a.C. 1500 a.C.Va ser excavat per Mn. Serra Vilaró als anys 20, durant la realització de la intervenció arqueològica es va poder identificar, que s'havia recobert amb lloses el terra i un lateral, tot tancant aquest últim frontalment amb lloses. A l'interior es van trobar un centenar d'esquelets, a més a més, també es van trobar materials ceràmics (fragments de vasos campaniformes amb decoració puntillada, diversos vasos de boca ampla i poca alçada, tipus bol, de forma hemiesfèrica amb carena baixa o alta i vora exvasada, i diversos fragments amb decoració incisa). A més dels materials ceràmics es van trobar algunes peces metàl·liques, denes de collaret, totes de petxina, material ossis i lítics (11 queixals de llop perforats, una dena feta de vèrtebra de peix, 26 botons d'os). També es va documentar dues fletxes de sílex. En aquests moments, l'estat de conservació de l'abric és bo i es pot visitar.3845CASTILLO, A. del. La cerámica incisa de la cultura de las cuevas de la Península Ibérica y el problema de origen de la especie del vaso campaniforme. Barcelona: J. Horta, 1922. GUERRERO, L. "La esperanza de vida en la Catalunya Prehistórica". A: XIV Congreso Nacional de Arqueologia. Vitoria, 1975. PERICOT, L. "La aportación de Mn. Serra Vilaró al conocimiento de la cultura megalítica catalana". Boletín Arqueológico de Tarragona. Homenaje al muy Ilustre Sr. Dn. Juan Serra Vilaró en su LXX Aniversario.. Año XLIX, (1949), 26-28. PERICOT, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 4). SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923. SORIANO, Ignacio. "El Solsonès y el Berguedà como encrucijada de caminos en el contexto europeo: Aportaciones desde la metalurgia y la orfebrería prehistóricas (c. finales del IV - mediados del II milenio cal ANE)". A: FÀBREGAS, Lídia (coord.). 3r Col·loqui d'Arqueologia d'Odèn [el Solsonès]: Darreres investigacions al Pre-pirineu lleidatà 2009-2011: Odèn 27, 28 i 29 de maig de 2011. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2013. p.p. 99-108.IPACprivatOliusAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuBronze AnticCova de la Valldan1.3599242.09421.35992,42.094232212405500 a.C.1200 a.C.La cova presenta diverses boques i diversos trams de galeria, alguns dels quals ha estat condicionat fa poc mitjançant murs i escales de pedra. A l'interior i al voltant d'una de les boques es trobà un important conjunt ceràmic que engloba materials datables des del neolític antic fins el bronze mig. Actualment el seu estat de conservació és dolent. 3842CASTANY, Josep. "Mitologies, creences populars i simbolismes geològics relacionats amb la prehistòria d'Odèn". A: FÀBREGAS, Lídia (coord.). 3r Col·loqui d'Arqueologia d'Odèn [el Solsonès]: Darreres investigacions al Pre-pirineu lleidatà 2009-2011: Odèn 27, 28 i 29 de maig de 2011. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2013. p.p. 109-118.20IPACprivatOdènCova natural d'habitació sense estructuresNeolític AnticBronze MigCova de les Esglesietes 1.5623742.11321.56237,42.113232420101500 a.C.1200 a.C.En el sòl de la balma el Sr. Marc Solé va trobar nombrosos fragments d'un gran vas ceràmic feta a mà que es conserva en el museu de Sant Llorenç de Morunys. En el lloc on va ser trobat encara s'hi poden veure restes de cendres que formen part del sediment. 3835IPACprivatNavèsAbrics d'habitació sense estructuresBronze MigEl Reguer1.5742242.14691.57422,42.146931646113En aquet lloc el Sr. Marc Solé hi trobà un amulet de metall. No s'ha localitzat cap altre element ni estructura en aquest indret.3801IPACpublicGuixersVaris desconegutDesconegudaEspluga Negra (Castelltort)1.6224342.12821.62243,42.12823181275500 a.C1789 d.CL'Espluga consisteix en una balma de grans dimensions. Medeix uns 10 m d'amplada, 5 m de profunditat i la visera s'alça uns 4 m d'altura. Davant la roca hi ha un cúmul de grans blocs que formen un segon nivell de sòl. Protegit amb blocs es trobà un sepulcre on Mn. Serra Vilaró, en excavar-lo, documentà les restes de vuit esquelets. També es trobà una quantitat considerable de ceràmica de diverses èpoques. L'any 2002 es realitzà una prospecció en el marc d'una projecte de recerca sobre els jaciments paradolmènics de Catalunya. En aquell moment es va confirmar el mal estat de conservació del jaciment degut a la pujada de les aigües del pantà de la Llosa de Cavall. Es tracta, doncs, d'una cova-dolmen si es considera la llosa que es trobà sepultada al sòl de l'abric (Serra Vilaró, 1923), amb un ritual funerari d'inhumacions col·lectives successives amb a una ossera.3803MALUQUER DE MOTES, J. "La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Edad del Bronce y primera Edad del Hierro". Ilerda. V. MAYA GONZÁLEZ, J.L. "Lérida Prehistórica". Cultura Ilerdense. p.65. PERICOT, Ll. Los sepulcros megalíticos Catalanes en la cultura pirenaica. 2a. Barcelona: Monografias de Estudios Pirinaicos, 1950. ROVIRA, J. "Notas sobre las cavidades sepulcrales de la Edad del Bronce en Cataluña". Cypsela. II. SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923. 42IPACprivatGuixersAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuNeolític AnticModernEstació del Solà I (fase I)1.5601941.93051.56019,41.930537615733500 a.C.2500 a.C.D'època Neolítica es va trobar un sepulcre megalític on encara resten intactes les dues lloses laterals i una lloseta més petita, a més de les de tancament i capçalera. Va ser excavat per Mn. Serra i Vilaró que només va documentar un sol esquelet a l'interior del sepulcre, un tros d'os polimentat i una punta de sageta triangular.3887CURA, M. "Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de la Catalunya interior: I". Cota Zero. GUERRERO, L. "Antropologia prehistòrica de Catalunya". A: I Taula rodona d'antropologia catalana. Lleida, 1977. GUERRERO, L. "La esperanza de vida en la Catalunya Prehistórica". A: XIV Congreso Nacional de Arqueologia. Vitoria, 1975. GUERRERO, L. "Lérida Antropológica". Cultura Ilerdense. p.98; 114. MUÑOZ, A.M. La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: Universidad de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria, 1965. (Publicaciones Eventuales; 9). SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923.IPACprivatRinerLloc d'enterrament Inhumació aïllatNeolític Mig-RecentEstació del Solà I (fase II)1.5601941.93051.56019,41.93053772473450 a.C.14 d.C.Segons Mn. Serra Vilaró el sepulcre megalític es troba enmig d'unes ruïnes íbero-romanes identificades per la troballa de ceràmica pintada de vermell i una ara funerària de pedra comú.3887CURA, M. "Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de la Catalunya interior: I". Cota Zero. GUERRERO, L. "Antropologia prehistòrica de Catalunya". A: I Taula rodona d'antropologia catalana. Lleida, 1977. GUERRERO, L. "La esperanza de vida en la Catalunya Prehistórica". A: XIV Congreso Nacional de Arqueologia. Vitoria, 1975. GUERRERO, L. "Lérida Antropológica". Cultura Ilerdense. p.98; 114. MUÑOZ, A.M. La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: Universidad de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria, 1965. (Publicaciones Eventuales; 9). SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923.28IPACprivatRinerLloc d'enterrament Inhumació aïllatFerro-Ibèric PleRomà AugustEstació del Solà VI1.5592341.93031.55923,41.9303378171112200 a.C1.800 a.C.Mn. Serra Vilaró trobà una gran pedra caiguda que havia format una balma sota la qual hi va trobar un fragment de ceràmica amb fondes incisions i un esquerdill de sílex atípic. Aquest jaciment es troba actualment destruït.3892CURA, M. "Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de la Catalunya interior: I". Cota Zero. GUERRERO, L. "Antropologia prehistòrica de Catalunya". A: I Taula rodona d'antropologia catalana. Lleida, 1977. GUERRERO, L. "La esperanza de vida en la Catalunya Prehistórica". A: XIV Congreso Nacional de Arqueologia. Vitoria, 1975. GUERRERO, L. "Lérida Antropológica". Cultura Ilerdense. p.98; 114. MUÑOZ, A.M. La cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: Universidad de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria, 1965. (Publicaciones Eventuales; 9). SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923.IPACprivatRinerVaris altresCalcolíticForat del Ranxo 1.6235941.96531.62359,41.96533254659Fou excavat per Mn. Serra Vilaró. Hi va trobar còdols amb senyals de frotació, ceràmica moderna, vidriada, terra sigillata dels forns d'Abella i un bessales, un element constructiu romà. Actualment l'entrada es troba mig esfondrada. 3834IPACprivatNavèsGaleries altresDesconegudaForns de Linya I1.6229941.96631.62299,41.96633382911314 d.C.192 dMn. Serra i Vilaró va descriure dos grans forns. Un d'ells conservava la cambra per a la cocció de la ceràmica. Excavant-hi al costat hi trobà restes de totxos i teules, i a uns 5 metres de distància fragments de ceràmica, segons ell "evidentemente antigua, a mano, y dos cacharros de fabricación idéntica a los del taller de Abella". Les restes de l'altre forn han estat malmeses per la construcció d'una bassa d'aigua.3822IPACprivatNavèsVaris desconegutRomà Alt ImperiHàbitat de la Casa Nova I1.6471241.98631.64712,41.986334718901800 a.C650 a.CS'han trobat ceràmiques de l'Edat del Bronze en els marges d'aquest lloc. 381418IPACprivatNavèsLloc d'habitació sense estructuresBronzeBronzeHàbitat de la Casa Nova II1.6471241.98631.64712,41.986334842961453 d.C1789 d.CSota els camps on es troba el jaciment de l'Hàbitat de la Casa Nova I hi ha dos forns moderns, enrunats, al voltant dels quals encara es poden veure restes escampades de teules i totxos. La presència d'aquests forns s'explica perquè els camps de conreu es troben sobre un terreny argilós 381442IPACprivatNavèsLloc o centre de producció i explotació altresModernModernLa Guingueta1.6343341.96321.63433,41.963233625113200 a.C.192 d.C.Als camps a prop de la masia de la Guingueta es va trobar una gran concentració de materials ceràmics ibèrics que podrien correspondre al poblat ibèric esmentat per Mn. Serra Vilaró, en la seva obra "Cerámica en Abella. Primer taller de Terra Sigillata descubierto en España". 3825GURT, J.M, et alii. "Magnetic prospection applied to the roman kilns of Pla d'Abella, Navès, Solsonès.". Archeological Sciences. (en premsa).29IPACprivatNavèsVaris desconegutFerro-Ibèric FinalRomà Alt ImperiLes Portes1.5150342.09541.51503,42.095434216392500 a.C450 a.CEn aquesta cova, s'han realitzat excavacions intermitents des de 1989 fins l'any 2000. Es tracta d'una zona d'hàbitat amb diverses ocupacions prehistòriques des del Neolític final, el calcolític, l'edat del bronze i l'edat del ferro. Aquest assentament funcionaria com a estació permanent de pastors, que a nivell espacial i temporal s'han de vincular amb el fenomen megalític del Solsonès.3806CASTANY, J.. "Les Portes (Lladurs, Solsonès).". A: Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, 2000. Comarques de Lleida.. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura., 2003. Vol. 1. p.119-136. CASTANY, J.; GUERRERO, L.; FÀBREGAS, L. "L'hàbitat prehistòric de les Portes. Lladurs, Solsonès". A: Tribuna d'Arqueologia 2004-2005. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2006. p.21-43. Informe dades bàsiquesInformeTancar23IPACprivatLladursCova natural d'habitació amb estructures periblesNeolític FinalFerro-Ibèric AnticMines de Riner (forat de la Tuta)1.5702441.94461.57024,41.944638020991.500 a.C.1.200 a.C.Mn. Serra Vilaró va trobar dins d'una possible mina les restes del que, segons ell, fou el primer home que va explotar-la la mina. També va trobar dos motlles per fer destrals de metall i un per fer-hi punxons. A més a més, vuit recipients ceràmics, que es troben restaurats, un d'ells era un colador. Durant l'elaboració de la Carta Arqueològica no es van localitzar les mines. Actualment es considera que pot tractar-se d'un enterrament.3894MATA-PERELLÓ, J.M. "La geología y la mineralogía del yacimiento cuprífero de Riner (Solsonès, Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro)". A: MATA-PERELLÓ, J.M.; GONZÁLEZ, J.R. (eds.). Libro de Actas del Primer Simposio sobre la Minería y la Metalurgia Antigua en el Sudoeste Europeo. Centre d'Arqueologia d'Avinganya, Serós (Segrià, Catalunya, España), del 5 al 7 de mayo del 2000. Barcelona: UPC. Museu de Geologia "Valentí Masachs" : Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero, D.L. 2002. Vol. I. p.133-136. SERRA VILARÓ, J. De metal·lúrgia prehistòrica a Catalunya. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1924. SERRA, J. Mina i fundició d'aram del primer període de l'Edat de Bronze de Riner. Barcelona: A.I.E.C, 1915-20. SORIANO, Ignacio. "El Solsonès y el Berguedà como encrucijada de caminos en el contexto europeo: Aportaciones desde la metalurgia y la orfebrería prehistóricas (c. finales del IV - mediados del II milenio cal ANE)". A: FÀBREGAS, Lídia (coord.). 3r Col·loqui d'Arqueologia d'Odèn [el Solsonès]: Darreres investigacions al Pre-pirineu lleidatà 2009-2011: Odèn 27, 28 i 29 de maig de 2011. Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2013. p.p. 99-108. Informe dades bàsiquesInformeTancarIPACprivatRinerLloc o centre de producció i explotació mineriaBronze MigNecròpolis del Camp dels Girasols1.6394542.0051.63945,42.0053353277800 d.C.1150 d.C.La necròpolis va ser descoberta pel propietari del camp quan en realitzar les tasques de conreu observà que sota unes lloses que havien sortit a la superfície apareixien ossos humans. Des de llavors s'han dut a terme diferents excavacions des del 1984 fins el 1988. Es tracta d'una necròpolis alt-medieval en la qual es localitzaren un total de 29 tombes. S'han identificat 22 adults i 7 infants. Les tombes es situen cronològicament entre el segle VI i la primera meitat del segle IX.3826IPACprivatNavèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolisMedievalPla d'Abella1.6414941.96571.64149,41.9657351319650 a.C300 d.CEls forns excavats per Mn. Serra i Vilaró es trobaren en el camp número 7, on la concentració de material era més evident: 195 fragments de ceràmica, en la seva majoria sigillata hispànica. Cap al sud, el nombre de fragments era menor: 95 fragments al camp 6, 43 al camp 8. Cap a l'est: 3 fragments al camp 10 i 7 al camp 9. Al nord-est de la masia, en uns camps que s'enfilen pel pendent de la muntanya on es troba el castell d'Abella, es trobà una concentració important de ceràmica: 69 fragments al camp 1, 52 al 2 i 36 al 3. En aquests camps es trobà ceràmica pertanyent a un ampli ventall cronològic: campaniana B, terra sigillata hispànica, T. S. clares A i D i, fins i tot, fragments paleocristians i medievals. També es trobà força material lític, escòries de ferro, vidre i argila.3817SERRA, J. Cerámica en Abella, Primer Taller de "Terra Sigilata" descubierto en España, Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades: Madrid, 1925.31IPACpublicNavèsLloc o centre de producció i explotació altresRomà Baix ImperiRomà Baix ImperiRectoria de Navès I1.6347341.99191.63473,41.9919332298614 d.C.476 d.C.Durant la intervenció arqueològica es distingiren tres fases constructives, les quals tenen una cronologia que va del segle I dC fins al segle V dC. D'aquestes fases el que millor es conserva són els fonaments dels murs que delimiten petits recintes i estan orientats en sentit nord-sud i est- oest. La majoria del material ceràmic trobat consistia en: T. S. Hispànica dels forns d'Abella, T. S. Clara A i C i ceràmica de cuina africana. 3827BACH I RIU, A.. Navès i l'antiga vall del Lord. Ajuntament de Navès, 1988. BOLÒS, J.. Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya.. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. MARTÍ, R. "L'ensagrerament i l'adveniment de les sagreres feudals". Faventia. 10, p.153-182. VIVES, E.. La població catalana medieval. Origen i evolució.. Vic: Eumo Editorial, 1990.31IPACprivatNavèsLloc d'habitació amb estructures conservades vil·laRomà Alt ImperiRomà Baix ImperiRectoria de Navès II1.6347341.99191.63473,41.99193333377401 d.C.715 d.C.S'han fet diferents intervencions relacionades amb aquesta fase on s'hi han trobat les tombes d'una necròpolis alt-medieval amb restes de senyals de possibles estructures peribles (forats de pal). Durant l'excavació del 2006 es va descobrir que les tombes antropomorfes es trobaven disperses al voltant de l'actual església, que ha reaprofitat els fonaments de l'antiga església romànica. Aquestes tombes es poden datar del segle IX, fet que podria indicar la presència d'algun tipus d'edifici preromànic de culte que en algun moment a partir del segle IX pren una importància suficient com per a concentrar una necròpolis al seu voltant. El problema fou que la majoria de les tombes antropomorfes estaven espoliades. 3827BACH I RIU, A.. Navès i l'antiga vall del Lord. Ajuntament de Navès, 1988. BOLÒS, J.. Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya.. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004. MARTÍ, R. "L'ensagrerament i l'adveniment de les sagreres feudals". Faventia. 10, p.153-182. VIVES, E.. La població catalana medieval. Origen i evolució.. Vic: Eumo Editorial, 1990.33IPACprivatNavèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolisMedieval Domini visigòticMedieval Domini visigòticRoc del Com 1.5369541.94181.53695,41.94183813273400 d.C1492 d.CEs tracta d'una tomba de tipus banyera excavada sobre un gran bloc de gres. A més a més s'han trobat altres rebaixos de forma circular i de canals també excavats a la roca. 3895IPACprivatRinerLloc d'enterrament Inhumació aïllatMedievalSepulcre de Sant Miquel de l'Alzina1.492242.02531.4922,42.025334416732500 a.C2200 a.CAquest megàlit fou desmontat i s'aprofitaren les lloses per a construccions. Excavat per Mn. Serra i Vilaró, trobà part del contingut in situ: un crani humà, ganivets de sílex, alguns fragments de punxó d'os i un cargol marí. 3809CURA, M. "Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de la Catalunya interior: I". Cota Zero. MUÑOZ, A.M. La cultura catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona, 1965. (Publicaciones eventuales; 9), p.189-190. SERRA, J. Civilització Megalítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1927. 16IPACprivatLladursLloc d'enterrament Inhumació aïllatNeolític FinalNeolític FinalSerrat del Soler de Sant Jaume1.5116141.92031.51161,41.92033823282400 d.C1492 d.CHi ha un mur completament enderrocat d'uns 40 m de llargada que parteix d'un bloc, on s'han localitzat dues tombes tipus banyera. A uns 15 m hi ha una pedra de gres col·locada de forma perpendicular al mur, però inclosa en ell. A l'extrem oposat a la roca de les tombes, el mur forma un angle recte amb un segon mur igualment enderrocat i que mesura uns 20 m de llargada. 3896IPACprivatRinerLloc d'habitació amb estructures conservades altresMedievalSoler Brocó de Freixenet1.5737841.92711.57378,41.92713731772200 a.C1800 a.CEs tracta d'una balma sepulcral col·lectiva, que va estudiar Mn. Serra Vilaró l'any 1923. Al seu costat es trobava una altra més petita i amb un enterrament individual . Actualment són més petites degut a la colmatació de terres. Serra Vilaró en els seus informes informa que la balma havia estat espoliada amb anterioritat, tot i així es van recuperar restes òssies i de ceràmica, conservades al Museu Arqueològic de Solsona. L'enterrament individual encara estava molt més destruït. S'hi va trobar un sol esquelet, una olla i nou ganivets de sílex trobats quasi a la superfície de la terra. Mn. Serra i Vilaró el situa en una època anterior a la del sepulcre col.lectiu. L'any 2002 es realitzà una prospecció en el marc d'una projecte de recerca sobre els jaciments paradolmènics de Catalunya. 3883SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923. IPACprivatRinerAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuCalcolíticTentellatge I: Fortí romà 1.6743542.02971.67435,42.02973302717218 a.C.14 d.C. Es tracta d'un conjunt militar format per una muralla, una torre i un recinte o fortí, reaprofitades en la construcció d'una masia medieval. Pel que fa la torre, la part alta fou aprofitada posteriorment per fer-hi una petita dependència auxiliar (estable o magatzem).Està feta de grans carreus, ben treballats, travats amb pedra més petita i plana. Al seu costat, comença el que seria el recinte, que es va aprofitar en època medieval per fer la masia. A l'extrem inferior d'aquest edifici hi ha algun carreu similar als de la Torre. En les excavacions dutes a terme es localitzaren alguns petits fragments de ceràmica ibèrica a torn i ceràmica medieval i moderna. 382928IPACprivatNavèsAssentament militar torreRomà RepúblicaRomà AugustTentellatge II1.6743542.02971.67435,42.02973294682És un recinte d'uns 10 per 10 m de costat, delimitat per un mur fet de pedra. En el cantó millor conservat, el mur té una alçada d'un metre. Per la banda nord el mur ha desaparegut parcialment. Al seu interior la vegetació envaeix tota la superfície. No s'han trobat materials arqueològics que permetin datar-la.3830IPACprivatNavèsLloc d'habitació amb estructures conservades altresDesconegudaTossal del Moro1.582341.9851.5823,41.9853074675Segons Mn. Serra Vilaró, en aquest turó hi havia una cista. Està destruïda.3790SERRA VILARÓ, J. La civilització megalítica a Catalunya: contribució al seu estudi. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1927. IPACprivatClariana de CardenerLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaDesconegudaCastell d'Abella1.6380241.96721.63802,41.96723523217400 d.C1492 d.CDesprés de l'excavació realitzada als anys 70 a l'interior de la torre, s'observa una estructura quadrangular d'uns 6 metres de costat per la part exterior. El gruix de les parets és d'un metre i mig aproximadament, restant una cambra interior que fa uns tres metres de costat. El seu interior fou excavat en un 50 %, posant al descobert parets de més de 2 metres d´alçada.381932IPACprivatNavèsAssentament militar torreMedievalMedievalCosta dels Gàrrics del Caballol I1.3413441.9831.34134,41.98338615753500 aC2500 aCEs tracta d'una cista amb forma rectangular de 1,80 m de llarg per 1,10 m d'ample i 1,10 m de fondària. La seva orientació és d'oest a est. El tancament de la capçalera de la cista, situat a ponent, està format per tres lloses verticals de dimensions més reduïdes. El vas funerari està configurat per sis llosetes verticals i una gran llosa de coberta que fa aproximadament, 1,70 m. Aquesta cista es troba soterrada en un túmul format per terra i gres d' uns 3-4 m de diàmetre.3911CASTANY LLUSSÀ, J.; ALSINA PLA, F.; GUERRERO SALA, L. "El megalitisme al Solsonès: resultats de les darreres excavacions (1984-1988)". A: Tribuna d'Arqueologia 1988-1989. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1989. p.51-62. CASTANY, J.. "L'estació neolítica sepulcral de la costa dels Garrics del Caballol". Tribuna d'Arqueologia 1989-1990. p.pp.51-62.15IPACprivatPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentNeolític Mig-RecentHàbitat Medieval del camp de la Creu de Cal Marmí1.4103941.99891.41039,41.99892953290400 d.C.1492 d.C.Aquest jaciment es troba ubicat a uns 200 m de la casa de Cal Marmí, on es van trobar fragments de ceràmica grisa medieval. Aquestes restes ceràmiques podrien confirmar el possible assentament en aquest indret. Actualment, per ser un camp conreat, és impossible entreveure cap tipus d'estructura.376732IPACprivatCastellar de la RiberaLloc d'habitació sense estructuresMedievalMedievalLlorenç 31.3853841.93641.38538,41.936438746113Es tractava d´una caixa feta de amb lloses envoltada de pedra. Mn. Llorenç no hi trobà res al seu interior. Actualment només s'hi veu un amuntegament de pedres de diferents mides formant un túmul d'entre 3 i 4 metres de diàmetre. Sembla com si algunes de les pedres més grans estiguessin encavalcades una damunt de l'altra, fent pressió cap al centre, però també podria tractar-se d'un fet fortuït.392146IPACprivatPinell de SolsonèsVaris desconegutDesconegudaDesconegudaLlorenç 41.3611241.92281.36112,41.92283884673Es troba sota una gran pedra caiguda d'un banc de roca i està parcialment destruït. S'hi poden observar diversos fragments pertanyents a ossos llargs però no s'hi veu cap tipus d'aixovar.392246IPACprivatPinell de SolsonèsLloc d'enterrament Inhumació aïllatDesconegudaDesconegudaTomba del Moro de PeàA prop de les cases abandonades de Peà1.5803742.06421.58037,42.064226015753.500 a.C.2.500 a.C.Es tracta d'una cista soterrada que conservava en el seu lloc les dues lloses laterals, la de capçalera i la coberta. Es troba coberta per la vegetació.3836- CASTANY, J.; GUERRERO, Ll. (1985) Memòria arqueològica sepulcres megalítics del Solsonès 1983-84, pàgs. 10-18. - MAÑÉ, A. (2004): Dolmens: nous itineraris per la Catalunya Central, pàgs.125-127. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat260_171.jpgNavèsLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu cistaNeolític Mig-RecentTomba del Serrat de Can Serra de Sant Jaume1.5183441.93111.51834,41.93113834673En el marge del turó es pot observar un rebaix en un bloc de pedra, és de forma rectangular, tirant a trapezoïdal. Les seves mides són 1'90 m per 0'80 m en un extrem i 0'60 m en l'altre, i 0'25 m de fondària. Tot i que la seva forma és similar a la de les tombes excavades en la roca, les seves dimensions són superiors a la mida normal.3897IPACprivatRinerLloc d'enterrament Inhumació aïllatDesconegudaVinya del Picó1.5303941.98261.53039,41.982638415733.500 a.C.2.500 a.C.Mn. Serra Vilaró explica que el sepulcre era a 15 passes del riu, a la ribera dreta, i a 100 metres d'una font. El sepulcre fou destruït l'any 1915 per uns pagesos. Segons ells quan el van trobar, el sepulcre era fet de lloses. S'ha localitzat un altre sepulcre, 20 m més al nord. Segons Serra Vilaró era de la mateixa època que el primer. 3899BOSCH GIMPERA, P. "Sepulcres de la comarca del Solsonès en forma de cista". Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans . [Barcelona] Vol. VI (1 (1923) CURA, M. "Origen i evolució del megalitisme a les comarques centrals i occidentals de la Catalunya interior: I". Cota Zero. MALUQUER DE MOTES, J. "La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Edad del Bronce y primera Edad del Hierro". Ilerda. V. MUÑOZ, A. M. La cultura catalana de los sepulcros de fosa. Barcelona: Universitat de Barcelona. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, 1965. (Publicaciones eventuales; 9). SERRA VILARÓ, J. La civilització megalítica a Catalunya: contribució al seu estudi. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1927.IPACprivatSolsonaLloc d'enterrament Inhumació aïllatNeolític Mig-RecentNecròpolis del Collet de Sàlzer IIDes de Solsona, direcció Serra-Seca i la Móra Comtal, cal desviar-se pel trencall de la dreta. Aproximadament a 80 m abans del trencall de Sàlzer1.3725542.10471.37255,42.104726517792200 a.C.1500 a. C.Es tracta d'u túmul de dimensions menors que el Collet de Sàlzer I. És de forma circular.14247- CASTANY, J. Excavació arqueològica dels megàlits del Collet del Sàlzer (Odèn, Solsonès) Memòria inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya - BAULENAS, A.; GIBAJA, J. F.; PALOMO, A. (2008) “El megàlit del Collet del Sàlzer I (Odèn, Solsonès)” dins 1r col•loqui d’Arqueologia d’Odèn (Solsonès), Solsona, pàgs. 49-54 -CASTANY, J; FÀBREGAS, L; GUERRERO, Ll; BAULENAS, A (2006) “La necròpolis megalítica del Collet del Sàlzer (Odèn, Solsonès)” dins Oppidum, núm. 5, pàgs. 34-44. 19Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (GPS) i IPACprivat265_175 2.jpgOdènLloc d'enterrament Inhumació col·lectiu túmulCalcolíticBronze AnticBalma d'Ortoneda (Santa Susanna)1.5647141.97331.56471,41.97333091772200 a.C1800 a.CDurant l'excavació d'aquesta balma, Mn. Serra Vilaró documentà restes antropològiques corresponents a cinc esquelets, fragments ceràmics de tres vasos diferents, làmines i micròlits de sílex, dos fragments de punxó d'os i una dena de collar de pedra negra. Actualment està completament transformada a causa de les obres que s'hi realitzaren durant la Guerra Civil.379317IPACprivatClariana de CardenerAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuCalcolíticCalcolíticAliniament de Lloses/ Cal Feliu1.6374842.00671.63748,42.006733746113El jaciment consisteix en un semicercle format per lloses col·locades verticalment i ordenades. La construcció d'un camí va afectar part d'aquest semicercle, tot i que, no se sap segur si tenia continuïtat ja que en el cantó oposat del camí, l'alineament no continua. Els resultats de la intervenció de 1983 varen ser molt escassos, no es va poder determinar ni la cronologia ni la funcionalitat de l'estructura. Tot i l'aspecte megalític de l'alineament de pedres, no ha aparegut cap evidència de restes antropològiques o altres materials que poguessin vincular el jaciment amb un sepulcre megalític.3823IPACprivatNavèsVaris desconegutDesconegudaBalma de Corderroure (Brics)1.5135541.96651.51355,41.96653211772200 a.C1800 a.C.Aquest abric va ser exacavat per Mn. Serra Vilaró entre els anys 1915-1920. Durant aquesta investigació es va saber que l'abric havia estat tancat amb lloses, algunes encara restaven in situ quan van fer l'excavació i les altres es van trobar caigudes al costat. Tot i això, el sepulcre estava molt destruït. Es van trobar restes òssies humanes i de cànids, i fragments de tres vasos campaniformes. L'any 2002 es va realitzà una prospecció en el marc d'un projecte de recerca sobre els jaciments paradolmènics de Catalunya. El banc de gres que formava la balma havia anat cedint i s'havia anat esllavissant de manera que el van trobar bastant fracturat i en un estat ruïnós. Actualment l'estat de conservació continua sent igual de dolent. 3844GUERRERO, L. "Lérida antropológica". Cultura Ilerdense. MALUQUER DE MOTES, J. "La provincia de Lérida durante el Eneolítico, Edad del Bronce y primera Edad del Hierro". Ilerda. V. PERICOT, L. Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica. Barcelona: CSIC. Instituto de Estudios Pirenaicos, 1950. (Monografías del Instituto de Estudios Pirenaicos. Prehistoria y Arqueología; 4). SERRA VILARÓ, J. El vas campaniforme a Catalunya i les coves sepulcrals eneolítiques. Solsona: Museu Arqueològic Diocesà, 1923.IPACprivatOliusAbrics d'enterrament Inhumació col·lectiuCalcolític