unknownEsglésia parroquial de Sta. EulàliaLes Cases de Posada1.5992342.111.59923,42.11652<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/29-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/29-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.652_SANTAEULALIACASESPOSADA-min.JPGNavèsFaçana de St. AgustíSolsona1.5194741.99431.51947,41.9943781312S.XVIIIA la plaça de la catedral, al costat nord, hi trobem la porta de Sant Agustí en èxtasi, la seva construcció data de l’any 1780. Es tracta d’una portalada que barreja l’estil barroc amb el neoclàssic i a la part superior de la façana hi ha esculpit un relleu del sant en èxtasi.Com passa amb l’altra façana, la portalada barroca és va fer per substituir a la romànica. Tot i això, encara es fan visibles algunes estructures romàniques primitives al llarg de tota la façana. D’aquestes estructures més antigues en destaca una cornisa que es troba suportada per mènsules amb escultures amb animals, monstres i personatges diversos.L’autor de la decoració de la porta rep inspiració del llibre de Sant Agustí, Confesions, en el qual s’explica detalladament un èxtasi en el què el sant va entrar en contacte íntim amb la divinitat. La intenció d’aquesta narració és la de comparar aquest fet amb el contacte que manté el fidel amb Déu mitjançant l’eucaristia.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3294781_38220_cat_ESCALA_INF_190_286.jpegSolsonaModernaModernaMedievalNeoclassicismeBarrocRomànicSantuari del MiracleMiracle1.5248441.91451.52484,41.914575838S.XVI - XVII - XVIIIEl Santuari del Miracle és un conjunt arquitectònic en el qual estan integrats l’església, la Gran Casa i el Monestir. L’església del santuari és d’una sola nau, la qual es troba coberta amb voltes de creueria, té tres capelles laterals per cada banda. El presbiteri es troba elevat i presideix l’absis poligonal de l’edifici, en el qual hi trobem un retaule barroc. Les parets laterals interiors estan organitzades com si fossin façanes exteriors, amb balcons que corresponen a les dependències dels monjos. L’entrada al temple és una porta blindada i  flanquejada per dues columnes d’estil dòric que sostenen un frontó amb volutes i una fornícula.Pel que fa a l’edifici que conforma la Casa Gran, el seu origen data del 1459 i es tracta d’una construcció rectangular al voltant d’un pati quadrat, el qual està format per una singular galeria d’arcades i pilars d’estil renaixentista. L’edifici té quatre plantes, això fa que estigui dotat d’una percepció espacial excepcional dins del context de l’arquitectura renaixentista catalana.La seva façana principal es troba encarada cap a la plaça del Santuari, en ella, a la planta baixa hi trobem tres grans arcs rodons. A l’alçada del primer pis, al costat dels finestrals hi trobem un rellotge de sol, el qual es troba en un mal estat de conservació. L’entrada principal és àmplia, amb una gran escalinata de pedra amb decoracions gòtiques i la qual, als seus peus hi ha una escultura dedicada al Déu Bacó.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Conjunt arquitectònic especialment conegut pel seu retaule barroc.910758_2adc1e9b-68e4-46d8-afe2-94b499ac3863.jpegRinerModernaRenaixementBarrocRococóCapella de St. Antonicasa El Vilar de Ximosa1.5528642.02261.55286,42.0226670323S.XVIIEl Vilar de Simosa és una masia del municipi d'Olius inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, en ella hi trobem la Capella de Sant Antoni. Es tracta d’un edifici d’una sola nau i sense absis. L'interior està arrebossat. Tipus de construcció: parament de pedres irregulars en filades. La façana principal té una finestra rectangular, petita i estreta i sense cap mena de decoració. La porta també rectangular té una gran llosa en forma de llinda sobre. Té un petit campanar d'espadanya per una sola campana, en forma d'arc de mig punt. La teulada és de teules. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.670_S ANTONI VILAR DE SIMOSA-min.jpgOliusModernaObra popularCapella de Sant Pere MàrtirSolsona1.50242.00181.502,42.0018770323S.XVII - XVIIIPetita capella, d'estil neoclàssic rural, orientada nord-sud. Planta rectangular i teulada a dues vessants. Es d'una sola nau i sense absis. Porta rectangular, amb llinda de pedra, a la cara est. L'interior es arrebossat. Construcció: parament de carreus irregulars.L'ermita de Sant Pere Màrtir, dona nom a una de les quatre partides del vinyet, zona immediata a Solsona, anomenada així per haver estat destinada al conreu de la vinya fins a finals del segle passat.BCIL6392-IAprovació definitiva comissió urbanisme17/12/2008DOGC06/04/2009Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.12770_santperemartirsolsona.jpgSolsonaModernaObra popularNeoclassicismeSantuari de LordMola de Lord1.5821242.11531.58212,42.115376425S. (?) XVS.XVIIIEl Santuari de Lord, pertanyent al municipi de Sant Llorenç de Morunys, es troba situat a dalt de la Mola de Lord (1.150 m.). Tot i que l’actual santuari dati del segle XIX, es té constància de la seva existència des del segle X. La seva estructura es composa d’una nau coberta amb volta de canó, arcs torals i capelles laterals A causa del relleu que presenta la Mola de Lord, sent un punt quasi inexpugnable en el passat, el santuari funcionà com a hospital i caserna de les tropes carlines. Aquest fet produí que aquesta zona esdevingués un punt de conflicte entre liberals i carlins. El resultat final va ser la destrucció total del santuari per part de les tropes liberals. Com a testimoni d’aquest conflicte, es troba el canó utilitzat per les tropes carlines just a l’arribada a dalt el santuari.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Construcció romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.3764_Santuari_lord.jpgSant Llorenç de MorunysMedievalModernaGòticCapella de Sta. LlúciaSolsona1.5452841.98031.54528,41.98037752S.XIII S.XVIII3131La capella està unida al mas Trinitat i dóna nom i origen a la partida i es situava a l'antic camí de Segarra a Berga. La façana nord i oest de l'edifici conserva integrades al mur de la masia les parets de la capella amb l'aparell original i el campanar de cadireta d'un sol ull. Ha estat reformada al llarg del temps. Cap a 1700 es degué emprendre la construcció de la masia.Capella documentada des de l'any 1292, que dóna nom a una de les quatre partides del terme municipal.BCIL6394-IAprovació definitiva comissió urbanisme17/12/2008DOGC06/04/2009Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3775_santalluciasolsona.jpgSolsonaCapellaCapellaMedievalModernaCapella del Mas Sala de Linya (Sant Andreu)Linya1.6242541.97361.62425,41.9736173312s.XVIII-XIXEsglésia neoclàssica rural amb rectoria adossada. És d'una sola nau, planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Té un esvelt campanar de tres cossos, acabant amb una balustrada de pedra d'on surten quatre semiarcs ogivals. Porta al nord-est senzilla amb llinda de pedra i al damunt, un petit rosetó. Escala amb esgraons per entrar-hi. Parament de pedres irregulars amb morter, excepte a les cantonades que són de pedra picada i escairats. A l'interior hi ha un Retaule renaixentista (segle XVI) amb escenes de la Vida de Crist, coronat per un Sant Andreu. L'estela funerària es troba clavada davant de l'església. És feta de pedra, té una decoració a base d'una creu, en forma d'ametlla i ficada dins d'un cercle, amb peu de forma triangular. Sarcòfags 1-. De forma rectangular, de 50 cm d'amplada, 95 de llargada i 50 d'alçada. La decoració de la cara frontal està formada per una franja amb quatre flors, iguals dues a dues, totes de sis pètals i amb la silueta en relleu. Per sota corre un fris de capelles amb arcs escarsers i de mig punt. En una de les cares laterals hi ha una creu recreuada i a l'altra una de patent, les dues en relleu. No hi ha la tapa. 2-. Només resta la cara frontal. Fa 88 cm de llargada, 42 d'alçada i 25 cm. La decoració està formada per dos quadrats amb vora en relleu i un dibuix, també en relleu. En un dels quadrats hi ha un castell emmerletat de carreus en filades, dues torres i porta d'arc de mig punt dovellat al centre. A l'altra hi ha un dibuix esquemàtic dels tres cards dels Cardona.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.En mig d’una comarca rica en masos interessants aquest de Linya mereix una consideració molt destacada a causa de dos factors històrico-artístics. El primer és la circumstància de què es tracta del lloc de naixement d’Andreu Sala, un dels millors escultors de la història de l’art català, actiu al darrer quart del segle XVII l’autor d’alguna de les millors escultures de l’època del barroc com ara el desaparegut “Sant Aleix” de la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona o el “Sant Francesc Xavier” de la capella de sant Pacià de la catedral de Barcelona.38173_saladelinya.jpgNavèsModernaModernaNeoclassicismeRenaixementCapella de la marededéu del ClaustreSolsona- Catedral1.5194741.99431.51947,41.99437693S.XVIIIÉs la tercera capella dedicada a la marededéu del Claustre que ha tingut el temple.La capella de la Mare de Déu del Claustre (1727-1776), espai destinat a acollir la talla romànica de la patrona de la ciutat de Solsona, ha anat patint diverses destruccions al llarg dels anys.La complexitat constructiva de l’espai, la qual preveia també la creació d’un retaule i la vestimenta de les parets amb pintures murals, es va encomanar a Jacint i Carles Morató. Tota aquesta construcció va desaparèixer amb les destrosses de 1810, 1822 i el 1936.Tot i la seva destrucció, gràcies a algunes descripcions antigues que s’han trobat, es pot deduir que es tractava d’un dels espais barrocs més importants de Catalunya.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.769_capella-1-221x368.jpgSolsonaModernaEsglésia parroquial de Sta. EulàliaTimoneda1.4718442.07781.47184,42.077859624S. XII-XIII (?)Construcció de base romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.596_descarga.jpgLladursMedievalRomànicEsglésia de St. JoanCastellar de la Ribera- casa Ginestar1.4124642.02911.41246,42.0291523323S. XVIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.523_IMG_0048 S.JOAN GINESTAR-min.JPGCastellar de la RiberaModernaObra popularCapella de St. TirsSt. Tirs1.3801141.97691.38011,41.9769699Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.699_IMG_0009 (2).JPGPinell de SolsonèsEsglésia parroquial de St. Sadurní o St. SerniClariana de Cardener1.62441.93331.624,41.9333538414S.XXL'any de construcció va ser el 1908Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.538_SANTSERNI1.JPGClariana de CardenerContemporàniaHistoricismeSant Serni o Sant Sadurní de la PedraLa Pedra1.6034242.16471.60342,42.164716624Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Segons la documentació, la parròquia de La Pedra és la més antiga de la Vall de Lord. A través d'una acta de consagració de l'església datada del 962, es coneix l'existència d'un temple primitiu dedicat a sant Sadurní ja al segle IX- a partir de la segona meitat del qual la Vall de Lord fou repoblada per Gifré el Pelós. Durant anys, Sant Sadurní de la Pedra mantingué l'arquitectura romànica del segle XI, de la qual actualment només se'n poden entreveure alguns carreus al mur de tramuntana. L’airós temple actual és fruit d'un bon seguit de reformes posteriors. Una de les primeres intervencions que en varià l'estructura original data de finals del segle XVI, quan al cantó nord de la nau s'hi adossà la capella dedicada a la Mare de Déu del Roser - una advocació que gaudí d'una extraordinària florida entre finals del cinc-cents i principis del sis-cents. Actualment, aquesta capella conserva el retaule de gust academicista obrat per l'escultor Josep Pujol i Juhí el 1784. El cor, construït als peus de la nau, també data de finals del segle XVI. Més endavant, però, l'església, fou àmpliament reformada entre els segles XVII i XVIII166_pedra.JPGla Coma i la PedraMedievalRomànicEsglésia parroquial de St. SerniLa Llena1.4608242.0551.46082,42.05559524S. XI-XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.595_S SADURNI DE LA LLENA.jpgLladursMedievalRomànicSant Pere de MadronaMadrona1.3373941.96781.33739,41.96781429Aixecada entre el 1771 i el 1776 pel mestre Jaume Fornell, de Tentellatge, l'església nova de Sant Pere de Madrona s'alça imponent al nord-oest del terme enmig de frondosos boscos de pinassa, pins blancs i alzines, en un turó que precedeix el que avui coronen les restes del castell i el temple romànic datat almenys des del segle IX.L'arquitectura de l'església és especialment remarcable. La morfologia de la façana de coronament curvilini és característica del barroc català del segle XVIII i es presenta pròxima als models arquitectònics sorgits de l'obrador vigatà dels Morató. L'estructuració de l'espai interior recorda el dels temples jesuïtes, com ara l'antiga església de Betlem de Barcelona o la de Sant Ignasi de Manresa. Com aquestes, s'organitza amb una nau central articulada amb pilastres que sostenen un vigorós entaulament i flanquejada per capelles laterals practicables a sobre les quals hi ha un passadís de tribunes, que en el cas de Madrona s'obren a l'espai central a través d'una sèrie de balcons que li confereixen un aire profà. La coberta presenta una volta de canó amb llunetes de les finestres, i la conca absidal, com és comú d'aquesta tipologia jesuïta, mostra una gran petxina, que sembla irradiar del cim del retaule major. Aquest hauria de datar-se a principis del segle XIX i respon al gust acadèmic.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.142_nau.jpgPinell de SolsonèsBarrocEsglésia parroquial de St. Sadurní o de St.SerniBesora1.598442.02741.5984,42.0274651323S.XVIIAny de construcció el 1651. Predomina l'estil Neoclàssic d'època posteriorPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.651_SANTSERNIBESORA.JPGNavèsModernaObra popularClaustre de la CatedralSolsona- Catedral1.5194741.99431.51947,41.994377724S.XII - XVXVIIIEl claustre de la catedral era romànic amb una influència tolosana. No obstant, al segle XVIII fou completament alterat: es va rebaixar el nivell del paviment, la porta d’accés fou tapiada i els arcs i pilars de la galeria baixa foren substituïts per uns de neoclàssics. Tot i això, encara conserva la volta romànica i la galeria alta d’estil tardogòtic.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Claustre de base romànica destruït i reformat en èpoques posteriors.23612777_Solsona,_catedral-PM_23697.jpgSolsonaMedievalMedievalModernaRomànicGòtic tardàNeoclassicismeSant Martí de JovalJoval1.5883941.97821.58839,41.978216439desconeguda1678Arquitectònicament l’església de Sant Marti de Joval és un bon exemple d’un discurs tipològic habitual al bisbat i especialment en el seu sector més “solsonenc”. D’una banda per la integració en un paisatge intensament evocador de la Catalunya de pre-industrial; de l’altra, la senzillesa funcional d’uns edificis edificats durant l’època barroca amb recursos més aviat magres que es materialitza en una senzilla nau coberta amb de volta de canó i teulada a dues vessants a la qual s’adossa un campanar prismàtic. L’únic ornament d’aquestes estructures tan bàsiques són el motllurat que pot separar els diferents cossos del conjunt, els animalescos caps dels desaigües del campanar o l’acabat més polit del carreuat que rodeja l’òcul i el portal, a ponent. En aquest, afortunadament, trobem la que a hores d’ara és la única indicació segura relativa a l’obra de la parroquial, la inscripció amb la data de finalització de la construcció, el 20 d’abril de 1678, quan el culte s’hi devia traslladar des de la primera parròquia, un petit edifici romànic ara en runes. Tot i això, un altre carreu duu la data de “1763” recordant, potser, una restauració. Elements escultòrics: Creiem que el retaule major que presidia la nau es devia construir entre ambdues dates. I a jutjar pel llenguatge dels únics elements que n’han sobreviscut després de les furioses destruccions del 1936, les tres escultures principals, potser força més a prop de la segona. Es tracta del “Sant Martí” que el centrava i dels sants Pere i Pau que el flanquejaven. Són figures de gran interès i d’una considerable força expressiva, en part aportada per l’esplèndida policromia, que ens remet a les expressions més dinàmiques i abrandades del barroc romà. Han sortit de la mà d’un escultor prou destre, fins i tot agosarat en el posat corporal i la composició de les airoses vestimentes, tot i alguna dificultat amb l’escorçat dels rostres. Un anònim pròxim als treballs de Jacint Morató, actiu a la catedral de Solsona, juntament amb Josep Sunyer i Raurell entorn de 1730. L’església conserva també una escultura de “Santa Rita de Cassia” força remarcable. La podem considerar una imatge d’estètica tardobarroca tot i que elaborada a principis del segle XIX potser pel taller dels fills de Josep Pujol i Juhí . En té els elements decisius: la complexa composició corporal requerida per mostrar la santa agenollada i colgada per l’ampli hàbit agustinià que forma ones de plecs que semblen exterioritzar les intenses emocions del personatge, i l’expressió ben convincent de l’arravatament místic de la santa –quan es va fer la figura encara era beata, però—en meditar sobre la passió de Crist, moment que va rebre l’estigma que la caracteritza, l’espina de la corona del Crucificat que se li clavà al front.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.164_Coomunidor_joval.jpgClariana de CardenerModernaBarrocRunes de l'Antiga Església de St. PereMadrona1.3375641.96781.33756,41.967870924S. XI-XIISant Pere de Madrona és una església romànica situada dins del terme de Madrona, al nord-oest del municipi de Pinell del Solsonès. El conjunt de les restes formades pel castell i l’església van ser declarats Bé cultural d’Interès Nacional el 5 de maig de 1949.Tant el castell com l’antiga església es troben assentats sobre una roca, fent així de punt estratègic durant l’edat mitjana. Tot i el mal estat de conservació de l’església, del segle XII, representa un molt bon exemple d’arquitectura llombarda dins de la comarca del Solsonès.Es tracta d’una sola nau va ser construïda amb carreus disposats en filades i coberta amb volta de canó. El seu absis es troba encarat cap a l’est, com a norma general de l’època i per raons estratègiques de defensa. No obstant això, la continuació de l’amplada del monument no va ser possible fer-la cap a la mateixa direcció, ja que per raons de terreny la nau va haver de prendre una marcada direcció cap a l’oest-nord-est.  Així doncs, la diferència d’orientació entre l’absis i la nau de l’església no és degut a motius religiosos sinó a raons purament funcionals.Estava decorada amb pintures murals i disposava d’una cripta, la qual juntament amb una part dels murs de l’església s’observen en runes. Actualment es conserven tres capitells, els quals es poden visitar al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.709_castell-de-madrona-070829_33.jpgPinell de SolsonèsMedievalRomànicEsglésia dels ClaretiansSolsona1.5132941.99411.51329,41.9941779414S.XXConvent edificat inicialment als afores de la població per tal de practicar una vida eminentment contemplativa i eremítica. L'abat Joan d’Aragó l’any 1582 va oferir als caputxins una ermita aixecada dalt d’un turó apartat de la població, i aquests van adaptar-la a les seves necessitats conventuals i la dedicaren a Sant Francesc. El 1611 van impulsar la seva ampliació, enderrocant l’antiga ermita i aixecant una construcció nova, però el bisbe de Solsona els va demanar que aixequessin el convent en un lloc més proper a la vila amb la finalitat de poder atendre millor la població; el 1624 es va posar la primera pedra d’aquell nou edifici. A mitjan d’aquell segle (1655), la comunitat de Solsona va patir directament els efectes dels enfrontaments bèl·lics amb França quan la vila es va veure assetjada tant per un com per l’altra bàndol. La casa dels caputxins, per la seva situació, va patir molt directament i resultà incendiada i amb la comunitat refugiada a Manresa, fins el 1659, quan van poder tornar i reconstruir el convent. Van ocupar aquest lloc fins l’exclaustració, el 1835. El 1837, durant la primera guerra carlina, hi van poder tornar temporalment. L'any 1878 l'antic convent fou cedit als claretians, l'església es perdre el 1936 i fou reconstruïda en la postguerra en estil neoromànic. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.779_esglesiaclaretianssolsona.jpgSolsonaContemporàniaHistoricismeEsglésia parroquial de St. PereCastellar de la Ribera1.415742.02261.4157,42.0226528223S. XIS.XVIII Sant Pere de Castellar és una església d’estil romànic, desfigurada per les reformes posteriors, especialment les efectuades al segle XVIII, inclosa a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.  L'església actual ha canviat molt respecte a la primera construcció que es va realitzar. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dues capelles laterals. A l’interior hi trobem el cor i la volta de canó. A l’exterior de l’edifici eclesiàstic, el que més destaca és el campanar d’espadanya, el qual té dues finestres. També cal destacar el seu altar barroc.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Construcció de base romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.3528_S.PERE DE CASTELLAR-min.JPGCastellar de la RiberaMedievalModernaObra popularSant Jaume de RinerRiner1.5106141.9291.51061,41.929145241103Es tracta d’un edifici religiós el qual presenta la típica barreja d’estils arquitectònics que es troba sovint en construccions religioses. L'edifici és de l’època mitjana i està construït en l’estil romànic; se’n té constància des de l’any 1103, i està conjugat mitjançant les característiques arquitectòniques d’aquest període.L'esglesiola romànica de Sant Jaume de Riner, situada dins de l’antic terme del castell de Riner, conserva un bonic retaule d’època barroca que hauríem de datar en el segon terç del segle XVII. La seva estructura s’emmotlla a l’arcada de la zona de l’absis, semicircular, que queda amagat rere el moble.  L'edifici és d’una sola nau amb volta de canó. A la zona de llevant s’hi troba l’absis semicircular, lleugerament desviat de l’eix de la nau (és on hi ha el retaule d’època barroca dedicat a Sant Jaume). Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada amb llinda monolítica a l’exterior.  Prop de l’absis, hi ha dos arcosolis dels quals un d’ells, el de tramuntana, s’obre a la sagristia que es va fer posteriorment. Al mur de ponent es va afegir un porxo i la torre d’un campanar.  La cornisa del mur meridional està decorada per alguns elements esculpits, de caràcter popular. D'aquests elements, en destaca una figura humana en posició jacent que posa la mà esquerra al pit i l’altra sota el ventre. També hi ha esculpit algun cap humà. Tot i ser una construcció romànica, dins seu s’hi descobreix un retaule d’estil barroc datat del segle XVII i es troba presidit per les figures de Sant Isidre, Sant Jaume i Sant Pere Màrtir. El conjunt presenta una sèrie de plafons els quals expliquen visualment alguns dels episodis més remarcables de les vides dels sants.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA. Fem turisme.cat. L'esplendor del Barroc al Solsonès. URL: https://www.femturisme.cat/ca/rutes/esplendor-del-barroc-al-solsones L'esglesiola romànica de Sant Jaume de Riner, situada dins de l'antic terme del castell de Riner, conserva un bonic retaule d'època barroca que hauríem de datar en el segon terç del segle XVII. La seva estructura s'emmotlla a l'arcada de la zona de l'absis, semicircular, que queda amagat rere el moble.39145_SANT_JAUME_DE_RINER.jpegRinerMedievalModernaRomànicBarrocCapella de l'AvellanaVallmanya- Avellana de la Sala1.5705841.81831.57058,41.818371824S.XVII3131Petita capella d'una sola nau amb absis pla i coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha la porta, allindada, amb un petit rosetó damunt i, com a coronament, un petit campanar de cadireta, amb un arc de mig punt i una petita creu. Hi ha tres esgraons de pedra per entrar a la capella . L'interior està arrebossat. El parament és de pedres mes o menys rectangulars i regulars tallades en maceta i en filades. Adossat a l'església hi ha un petit cementiri, edificat posteriorment.Es construí a finals del segle XVII, Principis del XVIII, degut a la gran corrent religiosa que imperava en aquell moment, promoguda pel Concili de Trent. La capella està dedicada a Sant Tomàs.BCIL12455-IAprovació definitiva comissió urbanisme19/07/2010DOGC30/07/2010Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.323718_capelladelavellana.jpgPinósCapellaCapellaMedievalModernaRomànicObra popularEsglésia parroquial de St. MartíCambrils1.3873142.13311.38731,42.133166724S.XI - XII S.XVIIL'església parroquial de Sant Martí de Cambrils és un edifici d’origen romànic refet durant el segle XVII. De la construcció romànica encara en trobem resten en l’estructura de la nau, la qual és rectangular. La capçalera, d’absis semicircular, més baix que la nau, cobert amb volta de quart d’esfera i amb una finestra també forma part de les restes d’època romànica. La coberta de la nau és una volta lleugerament apuntada. A banda i banda de la nau hi ha diverses capelles buidades als murs. Mitjançant el mur nord, pots accedir a un cos afegit on s’hi troba una altra capella i la rectoria de l’edifici eclesiàstic. A més a més també hi ha un campanar de torre amb accés ran de l’arc preabsidal.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Església de base romànica amb reformes posteriors323667_IMG_0039-min.JPGOdènMedievalModernaRomànicObra popularEsglésia de St. MiquelPegueroles- Vilandeny1.6848141.97651.68481,41.976564524S.XI - XII S.XVIIISant Miquel de Vilandeny és una església romànica al centre del nucli rural de Vilandeny, a Navès. Està inclosa dins de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  És un edifici d’una sola nau i absis semicircular. Les mides de l’actual construcció són de 6,90 x 16 m, ja que la nau va ser ampliada pel cantó de migjorn, la qual cosa ha fet que l’absis quedés descentrat.  La nau té coberta de canó no romànica i arc presbiterial de mig punt. L'absis presenta una finestra de dues esqueixades i un arc de mig punt monolític. De l'època romànica se’n conserva l’absis i una part del mur nord. La porta del frontis és barroca i al capdamunt s’alça un campanar d’espadanya de dues obertures. El parament és de carreus treballats a punta. Ha patit una restauració a finals del segle XX.    Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Església de base romànica amb reformes en època moderna i predomini de l'estic neoclàssic a causa de posteriors reformes34925645_VILANDENY.jpgNavèsMedievalModernaContemporàniaRomànicBarrocSense estil definitClaustre i casa prioralSant Llorenç Morunys1.5913242.13731.59132,42.137376225S. XVI186191El claustre, format per dues galeries d’arc de mig punt, va ser adossat a l’església al segle XVI, possiblement fou construït sobre un claustre anterior, amb una columnata que només es conserva en dues de les quatre bandes i la qual es troba en bastant mal estat de conservació. Un gran teix de tres branques apareix situat al centre del claustre, i el qual vol recordar a la Santíssima Trinitat.La rectoria, antiga casa del priorat, també es tracta d’una construcció dels segles XV-XVI, es troba adossat al claustre de l’església. Aquest edifici, encara conserva motllures de portes i un teginat de guix d’època renaixentista. Tot el conjunts ha estat modificat i restaurat al llarg dels segles.   Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Construcció amb reformes posteriors de diferents èpoques. https://esglesiamorunys.wordpress.com/el-claustre-text/38762_40931_cat_ESCALA_800_531.jpegSant Llorenç de MorunysMonestirMuseuMedievalModernaGòticRenaixementEsglésia parroquial de St. JaumeSallent1.3354341.90311.33543,41.903171225S. XVII109109La vella església de Sant Jaume de Sallent és una església actualment restaurada que havia estat la parroquial del poble de Sallent, al municipi de Pinell de Solsonès. L'edifici eclesiàstic està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'any 1925, al veure que l’església parroquial ja començava a estar en molt mal estat, es va decidir construir una nova per tal de substituir-ne la primitiva. La nova construcció, manté un cert estil neogòtic i es troba al nucli del poble.  L'església és de planta rectangular amb teulada a doble vessant. L'entrada principal té una porta d’arc de mig punt amb gran dovelles i tres escuts esculpits, un a la clau i els altres dos en les dovelles d’arrencada a la clau; en la qual també hi ha esculpida una creu apuntada.  A la meitat de l’alçada de la façana, sobresurten quatre cartel·les de pedra, a sobre de les quals hi ha un rosetó. La façana acaba coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. El cementiri del poble es troba adossat a les façanes sud i est de l’edifici religiós.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.712_SANTJAUMESALLENT-min.jpgPinell de SolsonèsEsglésiaEsglésiaMedievalGòticEsglésia de St. PereBesora- casa Ventoldrà1.6030342.03631.60303,42.036364624S.XII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/23-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/23-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.646_SANTPEREVANTOLRA.JPGNavèsMedievalRomànicErmita de Sta. Mariacasa Vilaró o del Puig1.5908641.99491.59086,41.994968024S.XI - XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.680_SANTAMARIAVILAROVELL.JPGOliusMedievalRomànicInterior de la CatedralSolsona1.5194741.99431.51947,41.994378225S.XIII S.XVIIICatedral de base romànica amb reformes gòtiques, renaixentistes, barroques i neoclàssiques.Es tracta d’una nau alta i espaiosa, despullada de tot ornament. Els capitells que trobem a l’interior corresponen a dos dels estils artístics: el primer grup que hi trobem, petits i típicament gòtics, estan decorats amb els escuts heràldics dels principals promotors de l’obra; d’altra banda, el segon grup de capitells, més grans, està decorat amb elements vegetals.A banda i banda del presbiteri, a manera de creuer, foren edificades: a l’esquerra, la capella de la Parròquia (1668-1673), la qual més endavant (1746) fou ampliada amb la capella de la Mercè; i a la dreta, la capella de la Mare de Déu del Claustre (1727), ampliada posteriorment amb un cambril (1902).En el seu interior podem veure, a la Capella de la Mare de Déu del Claustre, una imatge de la Verge del Claustre, patrona de la ciutat. Es tracta d’una talla de pedra de finals del segle XII, catalogada com una de les escultures més importants del romànic català.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3782_interior-catedral-solsona-69e8cc74-94dd-4d39-bd40-b68fc6835ae5.jpgSolsonaMedievalModernaGòticCapella dels ApòstolsCastellar de la Ribera1.4204341.99511.42043,41.9951522423S. XIXConstrucció que data de l'any 1808.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.522_CAPELLA APOSTOLS-min.JPGCastellar de la RiberaContemporàniaObra popularEsglésia de St. EsteveOlius1.5640442.01061.56404,42.010668224S. XI - XIISant Esteve d’Olius és l’església parroquial d’Olius i es tracta d’un Bé Cultural d’Interès Nacional. Es tracta d’una església construïda mitjançant arquitectura romànica durant el segle XI.L’edifici actual és d’una sola nau amb un absis semicircular i es troba coberta amb volta de canó, la qual es recolza sobre arcs torals reforçats a l’exterior per contraforts adossats als murs. El presbiteri es troba elevat i, sota seu hi ha una cripta, la qual constitueix l’element més interessant del conjunts arquitectònic.Al mur nord de l’edifici hi trobem la porta del campanar, el qual es tracta d’una torre quadrada propera a l’absis i amb finestres. A la part superior d’aquest campanar hi ha una finestra d’arc de mig punt per banda.Actualment, la porta d’accés es troba al mur sud i s’hi pot descobrir un gran treball en les dovelles. La porta primitiva, avui tapiada, està situada al frontis i és d’arc de mig punt. Posteriorment, la decoració interior, de tipus classicitzant, que vestia l’església ha estat extreta.Entre l’absis i el portal hi ha una masia adossada, datada del segle XVII i la qual correspondria a la rectoria. De l’antic castell d’Olius només en resta una masia a cent passos de l’església i en la qual encara s’hi pot veure part d’una torre de l’edifici civil.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.682_IMG_7938.JPGOliusMedievalRomànicCapella de Sta. MagdalenaBesora- casa Les Planes1.6005442.01021.60054,42.010263024S.XI S.XIII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/30-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/30-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.630_STAMAGDALENA.JPGNavèsMedievalRomànicCreu de terme de PinósPinós1.5397641.83781.53976,41.8378352325XVI - XVI9292Creu de terme: creu de pedra llatina, col·locada sobre un octògon en cornises i sobrealçat en una pilastra de sis cares. Tot el conjunt de la creu reposa a partir del fust en una gran base poligonal i en uns esgraons de planta de planta circular i poligonal. La part més interessant de la creu és el nus o llanterna, situat entre el fust (o arbre poligonal) i la creu; és l'element del conjunt decorat amb elements figuratius; vuit personatges, molt malmesos i de difícil identificació, ocupen cadascuna de les vuit cares del nus, col·locats sota petits arcs de mig punt. Podria tractar-se d'un tema que al·ludís al peregrinatge.La creu de terme del Santuari de Pinós, col·locada davant mateix del Santuari i de l'hostal i al peu de una cruïlla de camins (el de Pinós i Vallmanya al Santuari, el camí de Torà i Ardèvol al Santuari i el de Cardona al Santuari)233523_creutermepinos.jfifPinósCreu de termeCreu de termeMedievalGòticObra popularCapella de la MercèVallmanya- Bonsfills1.6068241.83171.60682,41.8317716223VIIIIXMitjançant els Goigs a lloança de la Mare de Déu de la Mercè, que és invocada en la capella de la Masia Bonsfills hem pogut saber que la construcció d’aquesta capella es va produir durant la conquesta de la Península Ibèrica per part dels Sarraïns entre els segles VIII i IX.  Una talla de l’artista Camps i Arnau presideix l’interior de la capella. A l’absis hi podem trobar pintada la gran gesta de la Fe.   Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.716_vallmanyapinosmerce.jpgPinósMedievalObra popularAntiga església parroquial de St. MartíCorriu1.6536942.15171.65369,42.151754324S. XI - XIII XVIIISant Martí de Guixers coneguda també com les Volianes és una ermita romànica situada al poble de Guixers. Es tracta d'un monument protegit i inventariat dins del Patrimoni Arquitectònic Català, el qual ha patit diverses modificacions al llarg del temps.L'església és d'una sola nau amb un absis quadrat a l'exterior i trapezoidal a l'interior. La coberta exterior és de doble vessant i de teula àrab. L'edifici està coronat per un campanar amb dues llargues finestres obertes amb un arc de mig punt. Al frontis, refet de nou, hi ha una gran portalada gòtica que conserva encara la ferramenta de la portalada romànica. La porta està ornamentada amb uns ferros que segueixen models utilitzats als segles XII i XIII.De les finestres originals només en queda una al mur meridional, les altres dues finestres són posteriors. Tanmateix, les tres tenen una llinda monolítica on s'ha retallat un arc de mig punt. Al mur oest de la capella afegida hi ha una escala adossada que puja fins a la coberta.L'interior està enguixat i repintat. A les golfes de l'església es conserva un bloc de pedra rectangular, aprofitat d'una altra construcció. En aquest bloc hi podem percebre un relleu molt desgastat i de formes tosques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA. Església de base romànica i gòtica que ha sofert reformes en èpoques posteriors359543_santmartidelacorriu.jpgGuixersMedievalModernaRomànicGòticBarrocEsglésia parroquial de Sta. CecíliaParròquia d'Odèn1.4551542.13291.45515,42.132966424S.XI - XIIEsglésia d'època medieval amb reformes actualsPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.664_IMG_0022-min.JPGOdènMedievalRomànicRestes del castell de St. AndreuLa Coma- casa Pujol1.6007242.17711.60072,42.177156524S.XII - XIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.565_05-St-Andreu-del-Pujol-170718_2017[1].JPGla Coma i la PedraMedievalRomànicCapella de St. SebastiàClarà1.4251941.97511.42519,41.9751519323S. XVIINo trobem gaire informació d’aquesta Capella del segle XVIII – si hem de creure la data de la llinda - propietat del Bisbat de Solsona, de planta rectangular, amb sostre interior de volta de canó, i amb un campanar d’espadanya . Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.519_santsebastiacastellar.jpgCastellar de la RiberaModernaObra popularSant Climent de la SelvaLa Selva1.6472442.08071.64724,42.080717224s.IXTenim notícies de la parròquia de La Selva des de l'any 839 i cap a l'any 900, hi hagué de rectors Alico, Adanagild i Ferriol. A la segona meitat del segle XII, aquesta església va ser substituïda per una altra de més gran, amb volta de pedra i absis llombard. L' any 1641, el bisbe fra Pere de Santiago va donar llicència als habitants de La Selva per engrandir l'església, fer la rectoria, la sagristia i el campanar. El rector era P. Jacobo Postils. A l'interior, treballaven l'escultor Pau Alinyà, el pintor Josep Bordons i l'argenter de la vila de Cardona, Joan Carrera. L'any 1657, l'obra de la construcció ja estava força enllestida, continuant les obres de l'interior. Portava l'administració de les obres Antoni Fornells. L'altar major es va realitzar l'any 1777 per Josep Pujol.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Notes històriques: L'església actual de la Selva fou construïda al segle XVII en substitució del temple romànic del segle XII, que al seu torn ja substituí la primitiva església preromànica dedicada a sant Climent. Fou també durant el Sis-cents quan s'aixecà el campanar, la sagristia i la rectoria - aquesta darrera té gravada a la llinda de la porta d'entrada la data en què se n'enllestí la construcció i el nom del rector que aleshores es feia càrrec de la parròquia: «1678 P. Jacobo Postils».La bonica porta adovellada del temple dóna pas a un edifici de nau única cobert amb volta de canó. En destaca l'entaulament que recorre les parets, tant de la nau principal com de les capelles laterals, que trenca tímidament l'austeritat dels paraments emblanquinats. 172_santcliment_selva.jpgNavèsMedievalRomànicCapella de St. MiquelLa Selva- casa Marsinyac1.6182842.05921.61828,42.0592622323S.XVIL'Any 1702 va ser reformada. Predomina l'estil neoclàssic de reformes posteriors.Es tracta d’una església situada al Parc de l’Aigua d’Ora. Està datada del segle XVII i hi predominen l’arquitectura neoclàssica i popular. És un edifici litúrgic de planta rectangular amb coberta a dues vessants. El campanar que corona l’edificació és de tres cossos i està cobert a quatre vessants. A la cara oest de l’església hi trobem adossat un edificació que serveix per engrandir l’església i fer-hi una capella.L’església es va construir mitjançant un pany de paret de l’antiga església romànica. El seu interior és d’una sola nau i té cinc altars.L’altar major és d’estil barroc i està dedicat a Sant Miquel. El parament és de carreus irregulars units amb morter. En alguns llocs hi podem descobrir restes d’haver estat emblanquida.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.622_SANT_MIQUEL_DE_MARCINYAC_-_NAVÈS_-_IB-516.JPGNavèsModernaObra popularCapella de St. JoanSolsona1.5175441.99481.51754,41.9948774312S.XVIIILa plaça de Sant Joan està situada al bell mig del nucli antic de Solsona. Està presidida per una gran font monumental datada del segle XV, damunt de la qual hi ha una petita capella dedicada al sant que dona nom a la plaça.  En un dels laterals hi ha una placa amb un poema de Josep Maria de Segarra dedicat a aquest racó de la ciutat. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. La capella dedicada a Sant Joan va ser construïda amb la finalitat de dir missa els dies que s’hi feia fira, els quals s’esqueien en festa de guardar per facilitar als firaires el compliment del precepte.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Capella situada sobre la font de construcció medieval.774_santjoan.jpegSolsonaModernaNeoclassicismeCapella de St. JaumePeà1.5819742.06721.58197,42.067262024S.XI S.XXEs tracta d’una església romànica d’una sola nau i absis rodó. La nau està coberta amb volta de canó sobre repeu. I hi ha un arc presbiteral de mig punt. Es troba orientada est sud-est. La porta principal és de llinda no romànica, és contemporània; al damunt, hi te un ull de bou monolític.  Al mig de l’absis hi havia una finestra, tot i que només en queda el bloc rectangular on hi ha l’arc monolític. El parament és de carreus en fileres i l’exterior de l’absis es troba revestit, encara que una part està derruïda.  La cornisa és de pedres trapezoidals amb bisell a l’absis. El mur de la nau, a l’exterior, ha estat lligat més tard per ambdós caps amb grans carreus en coixí. Aquests blocs són contemporanis de la porta de llinda.  A l’interior, damunt del repeu de la nau, hi ha una motllura de pedres trapezoidals amb bisell.   Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Església de base romànica amb reformes actuals620_santjaumedepea.jfifNavèsMedievalRomànicSantuari de Santa Maria de PinósPinós1.5402341.8381.54023,41.8381389Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.La devoció mariana que és a l’origen del santuari neix de la llegenda que explicava l'aparició de la Mare de Déu a un veí del poble de Matamargó l'1 de setembre de 1507. Al llarg dels segles d'època moderna el santuari de Pinós va arribar a ser un dels centres de peregrinació més destacats del Solsonès. En dóna fe la presència de l'hostatgeria, que segons les inscripcions de la portada fou impulsada pels administradors del santuari Anton Selva i Joan Guilella i construïda pels mestres de cases francesos Pere Bertran i Francisco Artigues, que l'acabaren el 1677. Aquest, entrà de ben segur en competència amb el del Miracle de Riner, situat a pocs quilòmetres del de Pinós, l'origen del qual també es vincula a l'aparició de la Mare de Déu.138_pinos.jpgPinósBarrocCreu de la VilaLlobera1.4772941.94251.47729,41.9425352225XV9292Està formada per un basament de pedra, de graonada triple i molt malmès. Damunt hi ha un fust monolític i poligonal que antigament sostenia una creu i el seu capitell. Ambdós estaven decorats amb figures esculpides, de les quals tenim constància per mitjà d'una fotografia prèvia a la seva desaparició. Gràcies a aquesta es pot observar una iconografia que s'ajusta als esquemes tradicionals d'aquest tipus de realitzacions. La pèrdua de l'original comportà que hom posés sobre el fust una senzilla creu de ferro que substitueix com és freqüent en casos similars la de pedra. Aquesta està ubicada a la carena de la serra, a l'enforcament dels camins de l'església parroquial de Llobera i de la vall on hi ha la casa Castell.La història del poble de Llobera s'ha de lligar necessàriament i lògicament amb els senyors del seu castell. Aquests senyors van esdevenir una nissaga de molt prestigi a Solsona, on l'hospital i un carrer porten el seu nom. Més tard va passar el castell a la jurisdicció alta i baixa del comtat de Cardona, fins a la batllia de Solsona. Pere de Llobera aprovà el 1229 les donacions que Bernat de Freixe féu a l'església de Santa Maria de Llobera, fundada vora el castell. Al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona es conserva una magnífica ossera del mercader Bartomeu de Llobera, mort el 1440, que dóna fe de la qualitat que assoliren els escultors de l'època. La creu de Llobera és una altra mostra del que estem dient. Altres creus al municipi llevat d'aquesta són: una als límits de la casa Arceda (1565) i la Creu de Falou (1420).BCINMonument històric359-MH(P)Resolució08/05/1980BOE27/06/19804073522_creudellobera.jfifLloberaCreu de termeCreu de termeMedievalGòticConvent de la Companyia de MariaSolsona1.5156241.99431.51562,41.9943352431740175884103La Companyia de Maria-Lestonnac és el primer orde religiós femení que es va dedicar a l’ensenyament. Va ser fundat per Santa Joana de Lestonnac amb l’ajuda del jesuïta Jean de Bordes, a Bordeus.  Es tracta d’un edifici religiós el qual està situat al costat del Portal del Castell i de l’antic Castell de Solsona. Va ser edificat al segle XVIII, quan el 22 de gener de 1740 es va posar la primera pedra i el 25 de juny de 1758 es van finalitzar les obres. És un edifici de tres plantes i en forma de U. la façana no es troba decorada i la porta principal està formada per un portal adovellat (peça trapezoidal que es fa servir en la construcció d’arcs i voltes per tal de distribuir les forces dels murs sobre els arcs).  L'edifici es troba adossat al castell per la part del migdia i al convent per l’altre costat s’hi va edificar una església del mateix estil arquitectònic, la qual rebrà modificacions posteriorment, dedicada a la Immaculada Concepció. Aquest col·legi encara perdura avui en dia, tot i que l’educació dels alumnes ja no es troba a càrrec de les monges, ja que l’any 2020, després de més de dos segles i mig, aquestes van marxar de l’escola.  Va ser un convent dedicat a l'educació de nenes inicialment, tot i que l'any 1971 es va implementar la coeducació per a ambdós sexes3524_LES_MONGES_-_SOLSONA_-_IB-098.JPGSolsonaConventEscolaModernaCapella de la marededéu del RoserLa Pedra- casa Vilella1.6218542.14361.62185,42.1436558325XXLa Capella de la Mare de Déu del Roser, també coneguda com a Santa Creu fou edificada modernament a principis del segle XX, per un paleta de la comarca conegut com el Mall.Es tracta d'un petit edifici religiós d'una sola nau, amb volta de canó seguit i enguixada. No té cap absis diferenciat i es troba orientat de sud a nord. La porta d'accés està situada a la façana nord. L'esglesiola està coronada per un petit campanar d'espadanya.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.23558_santacreu.jpegla Coma i la PedraModernaSense estil definitObra popularSant Andreu de ClaràClarà1.4535442.00151.45354,42.00151449Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Aturonada en el contrafort de la serra que separa el Cardener del Segre, l'església de Sant Andreu de Clarà té el seu origen en època medieval, però l'aspecte que presenta actualment és fruit de les reformes que s'hi feren al segle XVIII. Aleshores la nau originària, coberta amb volta de canó apuntada, quedà flanquejada per capelles laterals i probablement s’allargà per la part de ponent, on es construí el cor. Aquestes reformes permeteren proveir l'església de nous altars i vivificar-ne el culte. A banda i banda de l'absis s'hi instal·laren els altars de sant Francesc, al costat de l'epístola, i del Sagrat Cor, al costat de l'evangeli, tots dos abillats amb retaules vuitcentistes d'arquitectura neoclàssica, la policromia dels quals imita marbres i jaspis de colors. A la capella lateral sud hi ha també el de la Mare de Déu dels Dolors, que presenta un bonic frontal d'altar obrat amb rajoles policromades.144_comunidor.jpgCastellar de la RiberaBarrocRestes de l'antiga església parroquial de St. MartíJoval1.5873841.9791.58738,41.97954024S.X109230Antiga església d'una nau de la qual només en resta l'absis. La coberta de la part conservada és a dues vessants i la planta és lleugerament trapezoïdal. Hi ha dues obertures d'una sola esqueixada. L'absis es tancat per un mur i una porta d'arc de mig punt adovellada, a l'indret n hi havia l'arc triomfal. De la resta de l'edifici només queden uns petits rastres.Aquesta església era situada dins l'antic terme del castell de Joval. El terme de Joval s'esmenta en un document de l'any 977, però no es menciona cap església. A finals del segle X, o principis del XI, aquesta església es menciona com a depenent de l'església de Solsona però la separació amb aquesta es produí aviat perquè l'any 1071 Arnau Mir de Tost, al seu testament, reconeix que tenia la parròquia de Joval pel seu comte Ermengol d'Urgell. Les funcions parroquials les ha mantingut fins a l'actualitat però en un edifici més nou.SíBCIL11534-IAprovació definitiva comissió urbanisme06/03/2013DOGC06/03/2014Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.540_ANTIGA_ESGLÉSIA_DE_SANT_MARTÍ_DE_JOVAL_-_IB-744.JPGClariana de CardenerEsglésiaRuiïnaMedievalRomànicSant Miquel de MarsinyachMarsinyach1.6181342.05871.61813,42.058716824s. XVIIL'església de Sant Miquel de Marsinyach, sufragània de la de Sant Climent de la Selva, es troba situada al municipi de Navès, als contraforts meridionals de la serra de Busa. El temple actual fou construït a partir de la segona meitat del segle XVII - aprofitant un pany de paret de la primitiva església romànica. L'austeritat i la rudesa de la petita nau principal, coberta amb volta de canó i emblanquinada, contrasten amb l'obra del retaule major que s'hi conserva, d'espectacularitat barroca malgrat la seva reduïda escala, obrat entre 1750 i 1776 per Josep Pujol i Juhí. L'acompanyen quatre retaules més situats a les capelles laterals del temple, tots d'època moderna; el del Roser i el de sant Isidre s'haurien d'emmarcar cronològicament entre l'últim terç del segle XVI i la primera meitat del segle XVII, mentre que els dos restants ja daten de principis del segle XVIII.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.168_marsinyac.jpgNavèsMedievalRomànicCapella de St. EsteveRamells1.4290541.9421.42905,41.94269024S. XII-XIIIConstrucció amb reformes posteriors de diferents èpoques.Església d'una nau coberta amb volta de canó, actualment esfondrada. L'absis, a llevant, és semicircular i està obert amb un simple plec. A l'interior, l'arrencada de la volta està marcada per una imposta. A banda i banda de l'absis s'obren unes capelles amb forma de fornícula. Al mur de migjorn es van construir dos contraforts. El parament és de carreuons perfectament tallats, disposats regularment.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.690_SANTESTEVERAMELLS.JPGPinell de SolsonèsMedievalRomànicSantuari de MassarrúbiesMontpol- Massarrúbies1.415342.06831.4153,42.0683598323S. XVIIConstrucció que data de l'any 1686. L'origen del santuari es vincula a la troballa de la imatge de la Mare de Déu. Segons la llegenda, fou descoberta per un pastoret del mas Cabiscol, situat a pocs metres del temple. S'explica que la talla sagrada volgué quedar-se en aquest indret, ja que quan n'era allunyada augmentava de pes, fet que n’impossibilitava el trasllat, motiu pel qual se li aixecà un santuari en aquest paratge. Originàriament, es tractava d'un edifici d'estil romànic. Avui, presenta un aspecte ben canviat de l’original fruit de les reformes que s'hi feren al segle XVII i dels afegitons posteriors, com ara l'espai del cambril construït al segle XX, marcat exteriorment amb la presència d'un llanternó.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.598_MASSARRUBIES.JPGLladursModernaObra popularAntiga església parroquial de St. Andreucasa Pujol Melós1.6742542.08811.67425,42.088160824S.IX - X - XI XIIIL’antiga església parroquial de Sant Andreu de Pujol Melós és una construcció romànica construïda damunt de la preromànica. És d’una sola nau, coberta amb volta apuntada i absis quadrat, el qual cobreix el de l’església primitiva. La construcció és a partir d’un parament de pedres escairades a cops de maceta en fileres. La porta està al costat sud, coronada per un arc de mig punt i adovellada.   L'absis està sobre dos podis i hi ha un altre podi al frontis, el qual està format per tres fileres de pedres fent escala. A l’angle de la nau i l’absis hi descobrim un tercer podi.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.608_santandreudepujolmelos.jfifNavèsMedievalRomànicErmita de Sta. BàrbaraRacó- casa Espunyes1.4002242.13571.40022,42.13576623S.XVIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.662_IMG_0032-min.JPGOdènModernaCapella de St. AndreuMatamargó- Miralles1.5715541.87711.57155,41.877171924S. XIIPetita capella situada al costat de la masia de Fornells, d’estil romànic rural. És un edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants, la qual està orientada nord-sud. La porta està a un dels laterals, a la cara est i és d’arc de mig punt adovellat. Prop de la porta hi trobem una finestra d’espitllera. L'edifici no consta d’un absis. Damunt de la cara sud hi ha un petit campanar d’espadanya. L'interior és una sola nau, en la qual les seves parets estan arrebossades.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.23719_capellademiralles.jfifPinósMedievalRomànicObra popularEsglésia Barroca de St. PereMadrona1.3375641.96781.33756,41.967835723917711776Va ser aixecada entre el 1771 i el 1776 pel mestre Jaume Fornell i és una clara mostra d’arquitectura religiosa barroca dins de la comarca del Solsonès. La façana presenta una morfologia de coronament curvilini, característica típica del barroc català del segle XVIII i s’hi poden veure algunes semblances amb els models arquitectònics que van sorgir dins de l’obrador dels Morató.L’estructura interior recorda als temples jesuïtes i s’organitza amb una nau central articulada amb pilastres i flanquejada per capelles laterals. La coberta se sustenta mitjançant una volta de canó amb llunetes a les finestres. La conca absidal mostra una gran petxina, la qual cosa és una característica típica d’aquests edificis jesuïtes, que sembla irradiar del cim del retaule major.Una de les característiques més sorprenents de l’interior del temple son els seus murals policromats que decoren la totalitat dels murs i elements arquitectònics de l’església. A la nau principal s’hi representen els dotze apòstols a més d’un misteriós jeroglífic a l’esquena de la trona. El seu autor és desconegut.3572_1-madrona-esg-533x800.jpgPinell de SolsonèsModernaBarrocSant Pere de MatamargóMatamargó1.608941.8591.6089,41.8591369Sant Pere de Matamargó és una de les poques esglésies d'època moderna que ofereix la possibilitat de contemplar in situ part del parament litúrgic del temple (els confessionaris, la trona, el cor...) i cinc retaules tardobarrocs. El temple va ser edificat entorn de 1654 per un mestre anomenat Roca, tal com ens diu la seva “signatura” present en un dels arcs de la volta, encara de creueria tot i que els nervis ja arrenquen d’un sistema clàssic amb pilastres i entaulament.  Quatre dels retaules conservats van ser esculpits per mestres de la nissaga dels Pujol. El membre més destacat d'aquesta nissaga fou Josep Pujol i Juhí, l'escultor de la capella dels Colls de Sant Llorenç de Morunys. A Matamargó hi treballà en companyia dels seus dos fills Segimon i Francesc, amb qui a finals del segle XVIII fabricà el retaule major, el de sant Isidre i el de sant Miquel Arcàngel (avui dedicat al Sagrat Cor de Jesús). Anys abans, entre 1727 i 1730,  Segimon i Francesc Pujol (l'avi i l'oncle de Josep) portaren a terme el retaule del Roser, encara revestit de relleus amb els misteris del rosari. Tot i això, fins i tot aquest moble rebé alguns retocs a finals del set-cents de la mà de Josep Pujol i els seus fills, igual que passà amb el del sant Crist (c. 1683) que presideix un crucificat força impressionant, obrat per un escultor que roman anònim.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.136_Exterior.JPGPinósBarrocSant Ponç de Prades de la MolsosaPrades1.578906741.7976881.57890668,41.797686821399Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.L'església de Sant Ponç es troba situada al nord-est del terme i és sufragània de la de Santa Maria de la Molsosa. La curiosa estructura bipartida del seu interior ens indica que l’aspecte actual és el resultat d’una ampliació del temple originari, segurament del segle XVII, quan s'annexà la nau del cantó nord, que comunica amb la romànica a través de dues grans arcades.139_prades.jpgla MolsosaBarrocCapella de St. Joancasa deSt. Joan1.5535342.0141.55353,42.01467238S.XVII - XVIIILa Capella de Sant Joan és un edifici religiós adossat a la casa Sant Joan del municipi d'Olius (Solsonès). Està protegida com a bé cultural d'interès local. La capella adossada a la casa Sant Joan és d'estil rural, amb tendència renaixentista. És d'una sola nau, amb l'interior arrebossat. La construcció és de parament de pedres irregulars en filades. La porta a la façana principal (del davant), és rectangular i resseguida per grossos carreus de pedra. Per entrar en la capella, hi ha quatre esgraons de pedra. No hi ha finestres. Té un petit campanar d'espadanya en forma d'arc de mig punt, per a una sola campana. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.23672_santjoanolius.jpgOliusModernaRenaixementObra popularCapella de St. Miquelcasa El Soler de Dalt1.4716742.11941.47167,42.119465724S.XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.657_IMG_7353-min.JPGOdènMedievalRomànicMonestir de St. Pere de GraudescalesBusa1.6891742.10211.68917,42.102165424S.XI - XII<a target="_blank" href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/10-ermita-2/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/10-ermita-2/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.654_Sant-Pere-de-Graudescales.jpgNavèsMedievalRomànicCapella de St. Salvador de St.JustJoval1.5628141.97561.56281,41.975667524S.XIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.675_SANTSALVADORSTJUST.JPGOliusMedievalRomànicCapella de la ImmaculadaTentellatge- casa Postils1.6651742.04051.66517,42.040561239XVILa Capella l'Immaculada, obra popular del segle XVI està adossada a la casa Postils de Tentellatge i es tracta d'un edifici religiós que consta amb reformes d'època barroca i neoclàssica.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.312612_capellaimmaculada.jpgNavèsModernaModernaBarrocNeoclassicismeCapella de St. QuirzeBesora- casa Can Esteve1.6249742.01451.62497,42.014562524S.XIILes primeres notícies que tenim d’aquest temple daten de l’any 1369, tot i que va ser construït durant el segle XII. Fins fa poc, l’edifici era utilitzat com un magatzem agrícola i estava totalment abandonat. A finals del segle XX es va realitzar la seva restauració. Es tracta d’una capella modesta, d’una sola nau coberta per una volta de canó i rematada amb un absis semicircular per la part de llevant. Hi ha dos finestretes encarregades d’il·luminar l’interior de l’edifici, una està a la part central de l’absis i l’altra al costat sud. Al mur oest hi ha una altra finestra en forma de creu.  La porta principal està al mur sud i és d’època posterior de la construcció del temple.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/24-ermita/625_santesteve.jpgNavèsMedievalRomànicMonestir de Sant Llorenç de MorunysSant Llorenç de Morunys1.5912642.13741.59126,42.13741359Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.L'església romànica de Sant Llorenç de Morunys –que havia estat l’església d’un monestir benedictí– havia arribat al segle XX amb quinze retaules, la majoria dels quals eren barrocs. Les destrosses antireligioses de 1936, però, n'arrasaren onze. Del segle XVIII se'n conserva una part del major, visiblement assolat, i la magnífica capella dels Colls, parcialment afectada; però de la capella del Roser, a l'esquerra de l'absis, en va desaparèixer el retaule fabricat l'any 1769 per l'escultor de la capella dels Colls, que fou ultimat el 1816 pel seu nét homònim Josep Pujol i Galí, i van quedar força deteriorades les pintures de temàtica dominicana que en revestien els murs i el casquet de la cúpula, oberta a finals del set-cents. L’antic presbiteri del temple es reformà entre els segles XVII i XVIII. El nou espai resultant fou decorat amb pintures murals i s'hi instal•là el retaule major dedicat a sant Llorenç, esculpit pel vigatà Joan Francesc Morató segons la traça de Segimon Pujol entre els anys 1711 i 1713, que el concebé com una retícula salomònica, tal com posen de manifest les fotografies que en conservem d’abans de la destrossa succeïda durant la Guerra Civil. Simultàniament, s'amplià l'església pel cantó de ponent, on es construí el cor i la capella del Santíssim.135_absis.jpgSant Llorenç de MorunysBarrocFaçana de l'AssumpcióSolsona1.5194741.99431.51947,41.994378039S.XVIIIFaçana construida l'any 1768.La façana de l’Assumpció de la Catedral de Solsona es troba situada a la plaça del Palau Episcopal. La seva cornisa s’allunya de les peculiars formes rectilínies d’anteriors tècniques constructives i es troba presidida per un gran rellotge de solt situat a la part superior, el qual conserva un relleu d’un gran sol, un dels símbols de la ciutat.La gran porta és la protagonista principal de la façana, datada de l’any 1769, és d’estil barroc amb una escultura e l’assumpció de Maria, creença en la qual el cos i l’anima de la Mare de Déu van ser portats al cel després de la seva mort. Just damunt de la porta hi apareix esculpit amb gran detall el símbol de la Mare de Déu, l’Ave Maria. Aquesta portalada barroca, segurament substituí a la portalada monumental romànica.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.780_38202_cat_ESCALA_465_700.jpegSolsonaModernaBarrocCapella de la marededéu de la MercèSolsona- Catedral1.5194741.99431.51947,41.99437683S.XVIIICapella construida l'any 1746.El retaule dedicat a la Mare de Déu de la Mercè està situat a l’esquerra del transsepte, on hi descobrim la capella de la parròquia. Es tracta d’una construcció de Carles Morató, artista del qual en destaquen altres magnífics retaules com ara el Retaule del Miracle de Riner.Es tracta d’un retaule dinàmic esculpit vers l’any 1750, el qual va poder sobreviure a l’incendi de l’any 1810 i a les destrosses de la seu eclesiàstica esdevingudes durant la Guerra Civil Espanyola. Malgrat la seva supervivència, l’aparell escultòric que el componia es va perdre.Al primer pis se situa el sagrari. Al segon pis, al carrer central, hi trobem una imatge dempeus de la Mare de déu de la Mercè, la qual agafa al Nen amb el braç esquerre. Ambdues figures porten dos escapularis, una amb l’escut dels mercedaris i l’altra amb la imatge de la Mercè.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.768_38173_cat_ESCALA_465_700 (1).jpegSolsonaModernaEsglésia Santa Maria de Vila PerdiguersCeuró1.3671842.02741.36718,42.0274525323S. XVIII239239Situada al nord-oest del terme municipal, al marge dret de la Ribera Salada, als camps sud de la serra de Comardons. L'església de la Vila de Perdiguers s'alça a uns 150m. de la masia de la Vila, que queda al nord. L'església, d'una sola nau i de secció rectangular, és de 70m² i no presenta absis. El parament està format per carreus regulars i rebles de diferents mides disposats en fileres. La coberta és a dues vessants i té el carener paral·lel a la façana principal. Al centre del frontis hi ha un òcul adovellat i sota aquest, la porta d'accés amb motllura simple, de faixa, partida amb un escut de la verge Maria on hi ha la data 1781 gravada a la pedra. La porta, de dues fulles, és de fusta i presenta decoracions de ferro. Al costat de la porta, hi ha una finestra de petites dimensions i reixada. Rematant la façana hi ha el campanar d'espadanya, amb dues finestres cobertes amb voltes de mig punt i arcs adovellats. Aquests, al seu torn, són rematats amb un frontó de forma còncava i convexa que suporta esferes. Adjunt a l'església, s'hi obre un cementiri de petites dimensions al qual s'hi accedeix des de dos esglaons de pedra.Notícies històriquesEls orígens d'aquest conjunt arquitectònic, masia i església, els hem de buscar a l'Edat Mitjana, al segle XIII, quan l'església estava situada a uns 800 metres de l'actual. El primer document que es coneix data de l'any 1250, quan Bernat de Zouró fa un llegat a Santa Maria de Zavila. Una de les tradicions més arrelades de Ceuró és la devoció a la imatge de la Mare de Déu de Ça Vila, o de La Vila. Aquesta, que es guarda al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, es venera al santuari el dia de l'Ascensió. La imatge, de petites dimensions, és d'ivori treballat en estil gòtic francès, i va acompanyada de dos àngels. La tradició explica que fou trobada per un pastoret de la Vila de Perdiguers, entre garrigars i romanins, a la devesa de la font. Aquest, que intentava portar-la a ensenyar als seus amos, descobrí que la imatge desapareixia, tornant vora la font. Aleshores, veient el que succeïa, el rector de Ceuró va decidir alçar una capella allà mateix. I tanmateix, l'amo de la Vila de Perdiguers oferí públicament qualsevol indret de la seva hisenda per bastir-la i per això, en el moment de construir el nou temple, l'any 1781, es féu allà. De fet, és entre els segles XVII i XVIII quan ambdues construccions experimenten un gran creixement i a més, hi ha puixança devocional, ja que hi arribaren a predicar canonges i professors de la catedral i Universitat de Solsona, monjos augustinians i de sant Francesc. Aquests fets propiciaren la construcció del nou temple i d'aquesta manera s'arribà a convertir en un centre de peregrinatge on encabir la devoció de tota la comarca. Durant la Guerra del Francès però, el santuari fou espoliat, la volta s'esfondrà i l'espai acabà convertint-se en caserna, hospital i magatzem. El retaule que hi havia, també fou malmès i J.Vinyes i Joan Ros, el van refer però amb la Guerra Civil es tornà a destruir. El nom de la masia, Vila de Perdiguers, té un sentit i una raó en aquest edifici. El mot Vila, fa referència a una casa de grans dimensions centre d'explotació agrícola important. Perdiguers, per altra banda, són els criadors de perdius per a la caça o per a la cuina. Un ofici que, juntament amb el conreu de cereal, es feia a la masia. De la casa original exteriorment no se n'observa res, el que queda respon a l'ampliació del segle XVIII. Destacant per la seva grandiositat i per conservar gran quantitat d'elements característics de les masies del segle XVIII, que han desaparegut en pràcticament totes les cases. Al segle XIX s'hi afegiren alguns elements com ara l'eixida o un dels coberts on en una pedra hi ha la inscripció "1843". Ja al segle XX, un cop acabada la Guerra Civil, s'arranjaren petites parts que es trobaven en mal estat. Interiorment mai s'hi havien fet grans reformes, fet que va portar a l'esfondrament d'una part, l'any 2004. Aleshores fou desallotjada i encara resta en desús.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.També coneguda com a l'Església de Sta. Maria de la Vila, o bé de Sa Vila.9525_santamariadesavila.JPGCastellar de la RiberaSantuariSantuariModernaObra popularBarrocEsglésia parroquial de St. MartíPegueroles1.704941.99031.7049,41.990365024S.XI - XIII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/13-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/13-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.650_PEGUEROLES-min.jpgNavèsMedievalRomànicErmita de St. ErmengolSant Climenç- Sió1.4099241.94861.40992,41.94867032431230Construcció d'època desconeguda. Església en runes d'una nau i tres absis rodons. S'ha conservat la meitat nord de l'absis central fins a la finestra, la part baixa de l'arc presbiteral i la meitat de l'absis lateral del mur nord. La nau ha desaparegut. El parament és de pedres regulars ben escairades i col·locades fent filades.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.703_ermitasantermengol.jfifPinell de SolsonèsCapellaRuiïnaMedievalRomànicCampanar de la CatedralParròquia de Solsona- Catedral1.5194741.99431.51947,41.994376724S.XII - XVIEs tracta d’una de les parts que encara es conserven de l’antiga església romànica. L’escala del campanar és de pedres i està practicada a un às de carreus amb volta de canó ascendent. Va pujant des de sobre la nau lateral dreta pel costat de la caixa, la qual només s’interromp per una cúpula que es troba rebaixada i sostinguda sobre trompes (al nivell de la segona planta). Al segle XVI el campanar va patir una remodelació que el va deixar sense finestrals i l’allargà fins a una alçada total de 35,12 m.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Campanar de base romànica amb reformes renaixentistes38767_Campanar de la Catedral Solsona_jpg.jpgSolsonaMedievalModernaRomànicRenaixementCapella de St. PereHortoneda- casa Can Blanc1.5742341.96241.57423,41.96245313S.XVIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.531_CANBLANC1.jpgClariana de CardenerModernaEsglésia vella de St. Pere MàrtirPeracamps1.4362741.91591.43627,41.915960424s. XI193610996Prop del castell del segle XI s'edificà l'església. Quan el castell, després de dependre dels canonges d'Urgell ( segle XII-XV), passà a la confraria de la Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Morunys, els priors d'aquesta confraria presentaven el capellà de la seva església. Quan es formà el Bisbat de Solsona o poc després (1623), l'església de Santa Maria de Peracamps passà a ser sufragània de Torredenegó. Ho fou segurament fins el 1851, quan quedà suprimit el Bisbat. Quan el 1896 el doctor R.Riu de Cabanes plantejà una reforma de les parròquies, proposà una altra parròquia dins el terme de Llobera. Hi hagué dues opcions, la de Sant Pere de la Sala, prop del terme de Llanera, i l'església de Sant Pere Màrtir de Peracamps; que ja no es deia de Santa Maria. El bisbe Riu i Cabanes preferí la barriada o sufragània que es comprometés a fer-hi la casa rectoral, i ho feren els de Peracamps. Aquesta nova parròquia tenia dins el seu terme les cases veïnes i l'Hostal Nou. El primer rector que s'anomenà vicari fou mossèn Maurici Prat el 1901. Aquesta nova parròquia tingué pocs anys de vida, primerament per causa de la guerra del 1936, que malmeté totalment l'església, i després perquè l'entorn de Peracamps, vers els anys 1940, no tenia gaires masies. El bisbe doctor Valentí Comellas i els propietaris , després d'algunes discussions, acordaren fer una nova església prop de la carretera de Solsona a Torà.BCIL12446-IAprovació definitiva comissió urbanisme02/11/2011DOGC20/03/201217353Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Només hi ha unes restes, panys de murs de l'antiga rectoria. Segurament entre la vegetació hi ha restes de murs de l'antiga església de Santa Maria. Avui dempeus només resta ben visible una cisterna.604_esglesiavellasantperemartir.jfifLloberaEsglésiaDesaparegutMedievalRomànicSeminari de SolsonaSolsona 1.5168341.99191.51683,41.9919786414S.XIXEs tracta d'un edifici construït durant el segle XIX, l'estil artístic que predomina és l'historicisme arquitectònic i està situat a la ciutat de Solsona, capital del Solsonès. L'edifici religiós acull dins seu a una institució educativa.La seva planta és rectangular i molt allargada, en forma de creu llatina. Al centre dels tres braços que formen la creu hi descobrim una torre. La construcció sencera es va fer amb pedra picada, excepte les tres cares de la creu i algunes parts de les golfes, les quals es van construir mitjançant pedra artificial.L'edifici consta de tres plantes. La façana es troba ocupada per grans finestrals d'arc de mig punt, a la part baixa, i rectangulars a la resta de la façana. La seva principal finalitat constructiva va ser la construcció d'un edifici per als alumnes d'humanitats i un seminari menor. S'hi van haver de fer algunes restauracions i innovacions al llarg dels anys. Actualment, acull una llar d'infants i un seminari.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.786_SEMINARI_DE_SOLSONA_-_IB-133.JPGSolsonaContemporàniaHistoricismeEsglésia de St. MartíTentellatge1.6793242.0341.67932,42.0346433S. XVIIIPredomina l'estil Neoclàssic<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/15-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/15-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.643_SANT MARTI TANTELLATGE-min.jpgNavèsModernaErmita de Sta. ÀgataClariana de Cardener1.6399641.92821.63996,41.928253723S.XPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.537_SANTAAGATA2.JPGClariana de CardenerMedievalPreromànicCapella de St. Francesc de TristanyArdèvol- Tristany1.5404841.87081.54048,41.8708723225S.XVEs tracta d’una casa forta, situada a dalt d’un petit promontori a la zona nord del terme municipal de Pinós, al Solsonès. Correspon a l’antic Mas Mussons, el qual ja des de el segle XI està documentat.  El conjunt actual està format per tres edificacions datables als segles XIII, XVII i XVIII. Presenta una clara fisonomia defensiva, amb poques obertures als murs de tancament de la planta baixa i un torrelló a la part superior de quatre dels seus angles de tancament. Davant del conjunt es conserva la capella, del segle XV, dedicada a Sant Francesc d’Assís. Es tracta d’un edifici d’una sola nau amb coberta a dues vessants. La capella està coronada per un campanar.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Construcció que data entre els anys 1557-1591; reformada posteriorment.723_casatristany.jfifPinósMedievalSense estil definitCapella de Sta. Maria de Casalets Cal Casalets1.5158941.99671.51589,41.9967334824XI - XII3131Pedres de l'Esglèsia  de la mare de Déu de Cluella  al TM de Tiurana (Noguera)Petita capella romànica, d'una nau i absis rodó. Parament de pedres en filades. La porta d'arc de mig punt, resseguit per dovelles és troba al mur lateral. Finestra d'arc de mig punt monolítica al absis. En la façana hi ha una petita finestra d'espitllera en forma de creu. Petit campanar sobrealçat per vuit columnes arrodonides, amb capitells trapezoïdals, dos d'ells amb decoració vegetal. L'interior amb pedra i la nau coberta en volta de canó.Capella molt restaurada. El seu lloc d'origen està situat dins el terme de Castellnou de Bassella, però, els propietaris, degut a que estava en estat força ruïnós, la traslladaren al jardí de casa seva a Solsona.BCIL6383-IAprovació definitiva comissió urbanisme17/12/2008DOGC06/04/2009Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3348_capellacalcasalets.jfifSolsonaCapellaCapellaMedievalRomànicEsglésia vella de la MolsosaLa Molsosa1.558482841.7863351.5584828,41.786336093341Del primitiu edifici del segle XII només en resta la nau de l'església, un absis i l'antiga porta, actualment tapiada. De les modificacions dels segles XVII i XVIII es conserven les capelles laterals, la nova porta i la torre del campanar, de planta quadrada, situada a l'angle sud-oest de l'església. Segons reconeix el 1108 el bisbe de Vic, Arnau de Malla, la parròquia de Santa Maria de La Molsosa, dependent del monestir canonical de Sant Vicenç de Cardona, fou renovada a principis del segle XII i consagrada pel bisbe Berenguer de Barcelona (1100-1106), amb l'autorització dels canonges de Vic. Actualment es troba ben restaurada. El culte fou traslladat a l'església nova, construïda entre els anys 1925 i 1952 per l'arquitecte Enric Sagnier.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3341_ESGLeSIA_VELLA_DE_LA_MOLSOSA.JPGla MolsosaAntiga església parroquial de St. Martí de TarascóNavès1.6161642.00941.61616,42.009460924S.XIIPel que fa a la descripció de l'església, no en podem dir gran cosa, a causa del fet que només ens han arribat unes poques pedres. Tot i el pas del temps, el bosc i la brolla no han pogut tapar totalment els vestigis d'alguns dels murs que formaven l'església primitiva. Actualment, només es poden veure uns petits fragments fets amb unes pedres només escantonades a cops de maceta i col·locades de forma irregular.L'antiga església ja es trobava abandonada a la primera meitat del segle XVI.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Església de base romànica però actualment es troba en runes609_santmartídetarascó.jpgNavèsMedievalRomànicCapella de St. BernatSant Bernat1.503941.97971.5039,41.9797772323S.XVIII3131Petita capella d'estil neoclàssic rural. Orientada nord- sud. La porta d'entrada es troba a la cara sud, es rectangular amb llinda de pedra que porta dues dades: 1110 i 1763; damunt de la porta hi ha un petit rosetó. L'interior està arrebossat , hi ha una sola nau i a l'altar major, la imatge de Sant Bernat, patró de la capella. Davant de la porta hi ha un porxo amb sostre de bigues. L'edifici es de planta rectangular i amb teulada a dues vessants. Construcció: parament de carreus irregulars en filades.Aquesta capella dona nom a una de les quatre partides en que es divideix la zona immediata dels voltants de Solsona, anomenada el vinyet, per haver estat destinada al conreu de la vinya fins a finals dels segle passat.BCIL6391-IAprovació definitiva comissió urbanisme17/12/2008DOGC06/04/2009Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.12772_capellasantbernatsolsona.jfifSolsonaCapellaCapellaModernaObra popularNeoclassicismeCreu de terme de Sant JoanSolsona1.5272941.99411.52729,41.9941351825XIIXX9292A l'acta de consagració de la catedral de Solsona de l'any 1163, hi consta immunitat que es concedia a la zona marcada per quatre creus. Una d'elles era la de sant Joan fou refeta pel senyor Manel Casserres.405644253518_creutermesantjoansolsona.JPGSolsonaCreu de termeCreu de termeMedievalContemporàniaGòticSense estil definitCapella de Santa AnnaSolsona1.5194741.99431.51947,41.9943771317S. XVIIIPortal del segle XIV. A sobre s’hi troba la capella de Santa Anna, datada del segle XVIII, patrona dels Llobera.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.771_capelladesantannasolsona.jpgSolsonaModernaModernismeCapella de St. GrauLinya- casa Anglarill1.6410141.95661.64101,41.956661923S.X - XI - XIII XVIIIEs tracta d’una esglesiola amb trets preromànics, romànics i amb modificacions del segle XVIII. La seva planta és d’una sola nau i rectangular. De l’època preromànica en resta la part baixa de les parets i dues finestres en espitllera, una a llevant i l’altra a migdia. Del romànic hi ha algunes modificacions, com ara una finestra de doble esqueixada i un arc monolític a la paret sud. Tanmateix, del segle XVIII hi ha un nou alçament de les parets i un allargament de la nau. L'arc de la porta es va refer, on apareix la data de 1664 i es van obrir noves finestres. La construcció és de parament de carreus irregulars. L'església de Sant Grau es troba tocant a l’antiga masia d’Anglerill, amb restes de construccions medievals. Té pintures de l’època clàssica en l’interior, recobertes en part per una capa de calç, que representaven animals fabulosos i antigues al·legories, però a principis de segle van ser tapades, per considerar-les irreverents.   Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Església de base pre-romànica i romànica amb reformes gòtiques i modernes. 345619_santgrau.jpgNavèsMedievalModernaPreromànicRomànicGòticEsglésia parroquial de St. MiquelPinell1.3996341.97121.39963,41.971271324S. XIIS.XIVSant Miquel de Pinell és una església de planta rectangular amb teulada a doble vessant inclosa dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La part més antiga de la construcció és la nau, la qual està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada.  La porta principal té una llinda amb la inscripció: “Pensa home lo que obrat auras quant en esta casa entraras tas culpas de veras ploraras y a Deu perdo demanaras perque estret conta donaras al instant que tu afinaràs. Any 1722”.  A l’interior de l’esgésia a banda i banda de la porta s’obren dues capelles amb arc de mig punt. Al mur de tramuntana, mitjançant un gran arc, es va afegir la capella de Sant Antoni. Al costat de la porta d’entrada hi ha la rectoria, afegida l’any 1737.  Cobrint la zona del presbiteri, el qual és rectangular, hi ha un campanar de planta quadrada coronat  per dues finestres d’arc de mig punt a cada part superior.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Construcció romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.5713_santmiquelpinell.jpgPinell de SolsonèsMedievalRomànicGòticCapella de St. HonoratSolsona1.527827142.001721.52782711,42.0017206777324S.XI - XIV S.XX109109Església romànica modificada. És d'una sola nau i absis rodó. Medeix 4,80x 10,60 m. La nau, sobrealçada i de coberta deformada a l'exterior i apuntada a l'interior. Arc toral apuntat. Orientada a l'est. Construcció: parament de grans pedres en filades, tallades a cops de maceta. Voluminosa cornisa refeta i arrebossada a la nau i a l'absis. Podi parcial a l'absis, part sud, de 25 cm. d'alçada màx. Frontis refet. Absis amagat a l'interior per un embà. La volta apuntada de la nau arrenca d'una motllura de pedres trapezoïdals amb bisell. La porta original desapareguda. Finestra romànica a l'absis, tapiada, l'arc ha estat substituït per una pedra. A la cara est, hi ha adossada una nova construcció, de planta regular i teulada a dues vessants, amb la porta actual a la part lateral, d'arc de mig punt.Aquesta església no està esmentada a l'Acta de Consagració i Dotació de la Catedral d'Urgell de l'any 839. En la documentació de l'any 1373, consta que Bernat Serra, prevere de Sant Honorat, capella construïda en l'església de sant Ermengol, ha rebut de Maria, muller de Pere Vilar i del seu fill, el cens de Benefici. Cent anys més tard s'anomenava ja solsament Sant Honorat. L'església de Sant Honorat, dóna nom a una de les quatre partides en que es divideix la zona immediata dels voltants de Solsona, anomenada el Vinyet per haver estat destinada al conreu de la vinya fins a finals dels segle passat.BCIL6393-IAprovació definitiva comissió urbanisme17/12/2008DOGC06/04/200917443Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Església de base romànica amb reformes gòtiques i actualment reconstruïda773_IMG_6889.JPGSolsonaEsglésiaEsglésiaMedievalRomànicCatedral de SolsonaSolsona1.5194741.99431.51947,41.994314624XIIXVIIIÉs ben lògic que la creació del bisbat de Solsona l’any 1593 signifiqués un positiu trasbals pel bell edifici medieval de la col·legiata de Santa Maria, que ara esdevenia catedral, especialment pel que fa a la renovació del revestiment ornamental i a la fabricació de nous retaules.La Catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d’edificis litúrgics que daten des de finals del segle XII fins al segle XVIII, els estils artístics que podem trobar en el conjunt eclesiàstic son: el romànic, el gòtic i el barroc. Es troba situada a la capital del Solsonès i, des de el 3 de juny de 1931 està declarada bé d’interès cultural. L’edifici actual és d’estil gòtic, està composat per una sola nau coberta amb volta de creueria. Als laterals d’aquesta nau principal hi trobem diferents capelles entre els contraforts que sustenten els seus murs. Fou construïda als segles XII-XIV sobre una antiga església romànica del segle XII, de la qual només han sobreviscut els absis semicirculars amb decoració llombarda, dues figures que es troben a la porta d’accés, un finestral, el campanar, una portalada que dona accés al Claustre, una nau transversal amb volta de canó apuntada i el Pantocràtor, situat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.2359146_4foto1.pngSolsonaMedievalMedievalModernaRomànicGòticBarrocCapella del RemeiSanclimenç- Puit1.3875441.94711.38754,41.9471701Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.701_REMEI-min.jpgPinell de SolsonèsCapella de St. CristòfolLa Pedra- casa Pasqüets1.5912642.15911.59126,42.159156024S. XIIIEs tracta d’una capella d’una sola nau, sense absis i de dimensions reduïdes. La coberta original de l’edifici s’ha perdut i ha estat substituïda per una construcció de maons, visibles a través de l’enguixat exterior. Aquesta coberta és a dues vessants.  L'església està orientada a llevant i construïda amb un aparell molt rústec. La porta a ponent és d’esqueixada i molt senzilla. Alguns autors la consideren una església preromànica. A l’altar hi ha pintat un retaule advocat al sant patró. La construcció està adossada a una masia, la masia de Pasqüets.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3560_santcristofollacoma.jfifla Coma i la PedraMedievalRomànicPreromànicCapella de St. AndreuLinya- casa La Sala1.6241141.97381.62411,41.9738613312S.XVIISant Andreu de Linya és una església del Solsonès que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d’una església neoclàssica, d’una sola nau i de planta rectangular, la qual està coberta a doble vessant. Està coronada per un campanar de tres cossos acabant amb una balustrada de pedra des d’on en surten quatre semiarcs ogivals. La porta principal és senzilla i amb llinda de pedra; sobre d’aquesta hi ha un rosetó. Hi ha una escala amb esgraons pe tal de poder-hi entrar. El seu parament és de pedres irregulars amb morter, excepte les cantonades, les quals estan fetes de pedra picada i escairats. A l’interior de l’església hi ha un retaule renaixentista del segle XVI amb escenes de la vida de Crist (està coronat per un Sant Andreu). Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.613_santandreudelinya.jpgNavèsModernaNeoclassicismeCapella de la DesaparicióMiracle1.5227641.91461.52276,41.91467443S.XVIILa capella de la desaparició, també coneguda com a capella de Sant Joan, és una petita capella situada al Santuari del Miracle. Davant seu hi ha aixecada una creu de pedra i un clos també de pedra.És un edifici religiós de base rectangular, coberta de volta de canó i façana amb la porta rectangular de dues fulles de fusta, les quals estan ornamentades amb ferro forjat i una finestreta, també rectangular a cadascuna de les fulles de fusta. L'esglesiola va patir un incendi, en el qual va quedar parcialment destruïda, l'any 1936. Fou reconstruïda i embellida l'any 1946.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.L'any de construcció va ser el 1600.425744_desapariciomiracle.jpgRinerModernaContemporàniaSense estil definitEsglésia parroquial de St. PereMiraver1.4590541.96091.45905,41.960971524S. XII-XIIIS.XVIIL'església parroquial de Sant Pere de Miravé, es troba al municipi de Pinell del Solsonès. L'església és d'una sola nau i amb un absis rodó. De l'època romànica només se'n conserva l'absis i el mur sud-est amb la porta d'arc de mig punt adovellada i una finestra romànica a l'absis.D'aquesta mateixa època també es conserva un gran carreu rectangular, un angle de la sagristia, en el qual podem veure una figura humana esculpida en posició apaïsada i amb els braços aixecats aguantant una pedra.La part frontal de l'edifici religiós data aproximadament de l'any 1700 i està coronat per un campanar d'espadanya de dos ulls. Adossat a l'església hi ha el cementiri.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Construcció d'època romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.323715_santperemiravé ricard ballo.jpgPinell de SolsonèsMedievalModernaRomànicObra popularEsglésia parroquial de St. JuliàCeuró1.3737142.01941.37371,42.019452724S. IX-XVIIIConstrucció romànic llombard.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.527_CEURO-min.JPGCastellar de la RiberaMedievalRomànicErmita de St. QuirzePeracamps- la Coma1.4687141.93421.46871,41.934260124S. XIConstrucció romànic llombard.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.601_P90213-120721.jpgLloberaMedievalRomànicEsglésia parroquial de Sant LlorençSant Llorenç Morunys1.5912842.13751.59128,42.137576324S. X/XI186109L’Església parroquial de Sant Llorenç de Morunys, la qual anteriorment va pertànyer a l’antic monestir, és un molt bon exemple de Romànic de l’època llombarda del segle XI. Està dotat de tres naus, les quals es troben separades per pilars de planta en forma de creu, de pedra, coberta amb volta de canó la central i d’aresta les dues laterals. La porta principal es troba en un dels laterals de l’edifici.El claustre, format per dues galeries d’arc de mig punt, va ser adossat a l’església al segle XVI, possiblement fou construït sobre un claustre anterior, amb una columnata que només es conserva en dues de les quatre bandes i la qual es troba en bastant mal estat de conservació. Un gran teix de tres branques apareix situat al centre del claustre, i el qual vol recordar a la Santíssima Trinitat. L’absis central del temple basilical guarda en la part inferior restes de pintures mures de finals del segle XIII i principis del XIV.Dins de l’església de Sant Llorenç de Morunys i podem trobar l’altar de la Mare de Déu dels Colls i el Retaule de Sant Miquel i Sant Joan, manifestacions artístiques que serveixen de gran exemple del Barroc català en les zones rurals.   Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA. http://turismesolsones.com/punt/esglesia-parroquial-de-sant-llorenc-de-morunys/ Construccio romànic llombard amb reformes posteriors de diferents èpoques. https://esglesiamorunys.wordpress.com/lesglesia/34763_40963_cat_ESCALA_800_531.jpegSant Llorenç de MorunysMonestirEsglésiaMedievalModernaContemporàniaRomànicNova església de Sant Jaume de SallentSallent1.3354341.90311.33543,41.903135763231925L'any 1925, al veure que l’església parroquial ja començava a estar en molt mal estat, es va decidir construir una nova per tal de substituir-ne la primitiva. La nova construcció, manté un cert estil neogòtic i es troba al nucli del poble. Es va construir adossada a la façana de ponen de la rectoria de Sallent. Segons la data gravada a la part superior e la porta d’entrada principal de l’entrada a l’església, aquesta nova construcció es va finalitzar l’any 1925.  Té la mateixa forma que l’església vella, aquesta també està sota l’advocació de Sant Jaume i també es troba protegida per l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.  3576_esglesianovasallent.jpgPinell de SolsonèsModernaObra popularCripta de St. EsteveEsglésia de St. Esteve1.5641942.01051.56419,42.010567823S.XISota el presbiteri elevat hi trobem la Cripta de l’Església de Sant Esteve d’Olius, la qual constitueix un dels elements més interesants d’aquest conjunt arquitectònic romànic del segle XI.La cripta, semblant a les de Cardona o Vic, està formada per tres naus, separades per sis columnes de fusts i capitells desiguals. Les cobertes son de volta d’aresta. La il·luminació li arriba des de les tres finestres que es troben a la part baixa de l’absis.L’accés actual a la cripta, mitjançant una escalinata amb barana de ferro forjat i un arc rebaixat, es tracta d’una modificació posterior, probablement datada del segle XVI.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.4678_CRIPTA.JPGOliusMedievalPreromànicRomànicCapella de St. Jaume de MalagarrigaMalagarriga1.7134941.88981.71349,41.889872524S. XII-XIIIEs tracta d’un edifici religiós, d’una sola nau de planta rectangular i en el qual, a la zona de llevant està arrodonit per un absis semicircular, amb un bisellat sota el ràfec i una finestra al centre. La finestra és d’arc de mig punt i doble baix, posteriorment s’obre una altra finestra al costat de migdia del mateix absis.  Posteriorment a la seva construcció, l’esglesiola pateix diverses reformes. Al mur nord s’hi afegeix una capella i la sagristia, mentre que al mur de migdia s’hi aixeca una capella per tal de donar-li a la nau una forma de creu llatina.  La construcció està feta amb grans carreus, ben escairats i alineats. Al mur de migdia s’obre la porta d’accés a la capella, és d’arc de mig punt amb grans dovelles. La façana de ponent té una finestra rodona i, al seu costat nord, s’afegí un cos, del qual arrenca el campanar de planta quadrada.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Construcció amb reformes posteriors de diferents èpoques.3725_malagarriga.jpgPinósMedievalModernaRomànicCapella de St. Domènec o St. DiumengeSu1.567141.89791.5671,41.897974624S.XII S.XIVSantdiumenge és un conjunt d'església i masia situat al municipi de Riner (Solsonès), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Masia orientada d'est a oest, de planta rectangular i adossada a l'església romànica. El pis superior està construït damunt de la mateixa església. La porta principal està a l'est, és d'arc de mig punt i adovellada. Posteriorment, per engrandir la casa es va construir una nova porta a l'oest. La planta baixa és de sòl de pedra i té dues grans arcades ogivals i a la dreta una gran arcada d'arc de mig punt tapiada que comunicava amb l'església. Al primer pis, al centre hi ha una arcada de les mateixes característiques i grans finestrals. A l'estança de damunt de l'església hi ha un finestral gòtic amb dues escultures de pedra a cada banda. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Església de base romànica i gòtica5746_santdiumengeriner.jfifRinerMedievalRomànicGòticCapella de St. CorneliBesora- Antigues Altes1.622842.03671.6228,42.0367616312S.XVIIIEs tracta d’una capella molt amagada dins del bosc, molt poc documentada i de petita planta rectangular, sense absis i teulada a dues vessants.  El seu interior és completament llis i la seva decoració es basa en pintures murals que simulen elements arquitectònics.  <a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/4-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/4-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Església amb reformes neoclàssiques.2616_SANTCORNELI.jpgNavèsModernaMedievalNeoclassicismeAntiga capella de St. MiquelCastellvell1.5030341.99471.50303,41.994766924XIXXEs tracta d'una església en runes, tot i això, encara en queden algunes pistes per tal de poder fer-nos una idea de quin tipus de construcció es tracta i de la forma de l'edificació eclesiàstica.L'antiga capella tenia tres absis rodons i era d'una sola nau, orientada a l'est. Actualment, la nau està desapareguda i només en resta la part baixa dels murs de l'absis central i lateral nord i la forma rodona a nivell del sòl del lateral sud.L'enderrocament de l'església va produir-se al segle passat.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.669_santmiqueldecastellvell.jfifOliusMedievalRomànicEsglésia parroquial de St. MiquelMontpol1.4135342.08721.41353,42.0872594323S. XVII-XVIII (?)Construcció amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.594_MONTPOL1.JPGLladursModernaObra popularAntiga capella de la marededéu del RemeiCambrils- Solana de Sopenya1.3879342.13221.38793,42.132265524S.XIIDins del conjunt religiós encara es conserven les restes de l’església de la Mare de Déu del Remei del Castell de Cambrils. Es tracta d’una senzilla construcció d’una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament rebaixada i capçada a llevant per un absis semicircular, on s’hi obre una petita finestra. A l’interior hi conserva un arc pre-absidal i un de toral, els quals son arcs de mig punt lleugerament rebaixat.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.655_IMG_0047-min.JPGOdènMedievalRomànicEsgésia parroquial del Sagrat CorSallent1.335141.90481.3351,41.9048704Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.704_ESGLESIANOVASALLENT-min.JPGPinell de SolsonèsEsglésia parroquial de St. CristòfolBusa1.6467742.10271.64677,42.102764924S.XI - XII S.XVIIIEsglésia neoclàssica, construïda damunt de la primitiva romànica. A la porta, apareix la data de 1758. És d'una sola nau i l'absis ha desaparegut. De la primitiva església romànica en resta, però no complet i encarat a ponent, el mur del frontis on és visible el campanar d'espadanya, per a dues campanes, fet de pedra tosca, amb arcs de mig punt adovellats, i part de la línia que seguia la coberta. Al mur de llevant es veu un gran arc de dos metres d'ample, de mig punt, adovellat amb pedra tosca i resseguit per un altre arc de pedres rectangulars, també de pedra tosca. Les mides de l'església romànica són de 5 metres per llargada desconeguda. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Església de base romànica amb reformes en època moderna i predomini de l'estil neoclàssiques3649_santcristofolbusa.jfifNavèsMedievalModernaRomànicSanta Maria de la MolsosaMolsosa1.5437741.78571.54377,41.78571409Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Aquesta església parroquial, aixecada el 1925, fou projectada com un edifici neoromànic per l'arquitecte barceloní Enric Sagnier. Fins aleshores la feligresia s'havia desplaçat a l'església vella, que des d'aquí s'albira a dalt d'un airós turó, vora l'antic castell de la Molsosa. Per major comoditat, s'acordà construir-ne una de nova, de més fàcil accés, on es traslladaren els tres retaules barrocs que albergava la vella. Aquesta, d'estil romànic, tot i que amb algunes modificacions dels segles XVII i XVIII, fou restaurada l'any 2005.140_molsosa.jpgla MolsosaBarrocSant Pere Màrtir de PeracampsPeracamps1.4633441.92231.46334,41.9223137491943 - 1945109109És de planta rectangular amb absis. El terra és de mosaic i les parets estan enguixades, així com la volta. Tot l'edifici està fet de materials moderns, ciment, pedra, totxo. Hi ha un cor i també una sagristia al fons de la nau a mà dreta de l'altar. A l'exterior, a la dreta de l'entrada hi ha un campanar rectangular amb sostre de quatre vessants. Té quatre obertures dovellades amb un arc de mig punt. A l'esquerra de l'entrada hi ha un edifici hexagonal adossat al temple. Hi ha una obertura adovellada a cadascuna de les cares d'aquest edifici adossat. Són també obertures adovellades i d'arc de mig punt. L'entrada de l'església presenta un porxo amb coberta de dos vessants i arcada de mig punt. La gran majoria d'arcades de mig punt d'aquest edifici estan fetes amb totxo. Al seu interior conserva el Retaule major de Sant Martí, procedent de la parròquia de Llanera. S'ha perdut el pedestal i la predel·la però la resta és en bon estat de conservació. El realitzà Joan Grau entorn l'any 1651.El 1896 el bisbe Ramon Riu i Cabanes creà una nova parròquia al voltant de Sant Pere Màrtir de Peracamps (antigament Sta. Maria). Aquesta nova parròquia va tenir pocs anys de vida, primerament per causa de la guerra del 1936 i després perquè l'entorn de Peracamps, vers als anys 40, no tenia gaires masies. El bisbe doctor Valentí Comellas i els propietaris, després d'algunes discussions, acordaren fer una nova església prop de la carretera de Solsona a Torà, on s'hi edificà alguna casa nova prop del Vell Hostal Nou. Era rector mn. Àngel Viladrich. La raó del canvi, doncs, fou la destrucció de l'antiga església, les millors condicions d'accés per a la majoria de feligresos i la comoditat del rector, el fet d'estar al costat de l'Escola Nacional. Els plànols de la nova església i la casa rectoral són de l'arquitecte diocesà Isidre Puig i Boada. Es va presentar a Madrid a la "Junta Nacional de Reconstrucción de templos Parroquiales" per tal d'obtenir una subvenció, que acabà sent de 80.000 ptes. El terreny fou cedit gratuïtament per Domènec Roure i Riu, de la casa Palet. També el propietari de davant l'església es comprometé a no edificar-hi al davant. Les obres, iniciades l'octubre de 1943, s'acabaren el mateix mes de 1945. L'any 1973 s'hi instal·là el retaule de Sant Martí. BCIL12448-IAprovació definitiva comissió urbanisme02/11/2011DOGC20/03/201217355Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.L'auster interior de l'església de Peracamps, projectada per l'arquitecte Isidre Puig i Boada, acull el retaule major de l'antiga església de Sant Martí de Llanera (del municipi de Torà, a la Segarra), un edifici que avui es troba en un estat de conservació ben precari. Tanmateix, encara s’hi pot observar la interessant arquitectura d'arrel gòtica amb què es va resoldre la reedificació realitzada en els segles XVI i XVII, en la qual resulta especialment remarcable l'esveltesa sòbria de la seva nau única, que desplega un seguit de nervadures que desemboquen en boniques claus de volta. 21137_pere_martir.jpgLloberaEsglésiaEsglésiaContemporàniaBarrocMonumentalisme AcademicistaCapella de la PietatSant Llorenç Morunys1.5913142.13741.59131,42.137476025S. XVLa Mare de Déu de la Pietat és una capella de la vila de Sant Llorenç de Morunys, la qual, en el seu moment, fou aixecada fora muralles. Es tracta d'una capella d'una sola nau amb dos trams més un porxo.L'interior es divideix en quatre ambients, els quals estan coberts amb volta de creueria. Exceptuant els nervis de pedra, tot el parament està enguixat. Al llarg dels anys, la capella ha patit notables modificacions. Com per exemple la que va patir a mitjans del segle passat quan el porxo fou tapiat i així el seu espai va ser afegit com un tram més.La il·luminació de l'espai procedeix d'un ocult situat al mur que avui tanca l'antic porxo, i d'una petita finestra a una de les capelles laterals. La façana que veiem avui en dia és una restauració de l'any 1909, feta tal com es pensava que era l'original. La teulada també està reformada.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Construcció que data dels anys 1460-1470.760_capellapietatsantllorenç.jfifSant Llorenç de MorunysMedievalGòticSant Serni de BesoraBesora1.5982642.02741.59826,42.02741419Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pels volts de 1651, l'antiga església de Sant Serni de Besora, documentada almenys des del segle X, es trobava en força mal estat i es decidí bastir-ne una de nova amb la nau central coberta amb volta de canó i un cor amb volta de creueria. Es mantingué la combinació d'arrel cinccentista de pedra –pels nervis de les voltes, les motllures i les pilastres– i paredat arrebossat i emblanquinat per a la resta de paraments. A banda i banda de la nau principal s'hi obren dues capelles laterals que aixopluguen quatre dels sis retaules que conserva el temple, tots fabricats entre el segle XVI i les acaballes del set-cents. També s'hi conserva una bonica creu processional, probablement cinccentista.141_Exterior_p.jpgNavèsBarrocCapella de St. CandiBrics- casa Viladot1.4972641.95581.49726,41.9558671325S.XVIIViladot és una masia del municipi d’Olius inclosa en l’Inventari de l Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Es tracta d’una masia de planta rectangular orientada de nord a sud, amb teulada a doble vessant. La façana principal és a la cara est, amb una porta d’arc de mig punt adovellada. Damunt de la porta hi a un gran finestral amb decoracions gòtiques. A la planta baixa hi trobem el celler, amb el sòl de pedra i volta de canó. A l’esquerra de l’entrada hi ha la premsa de vi, datada de l’any 1805. A la paret est hi ha adossada una petita capella dedicada a Sant Candi, amb una escala exterior que comunica amb la casa. Al voltant de la casa hi ha coberts que daten del segle XVIII. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.671_masiaviladot.jfifOliusModernaSense estil definitCapella de Sta. Magdalena de les TàpiesCeuró-Can Tàpies1.3902242.03731.39022,42.037352024S. XI - (?)Santa Magdalena de les Tàpies és una capella de la masia de les Tàpies, al municipi de Castellar de la Ribera, la qual es troba inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.L'església és d'una sola nau rectangular i està coronada per un absis semicircular adornat amb un fris d'arcuacions entre lesenes, el qual no és possible contemplar en la seva totalitat pel fet que un sostre de construcció recent el parteix.A l'exterior només es veu el mur que dona a tramuntana i una petita part del migjorn, en la qual s'obre la porta d'entrada amb un arc de mig punt i construïda amb grans dovelles treballades amb molta cura.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Construcció de base romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques; també anomenada de les Tàpies o Can Tàpies.3520_santamagdalenadelestapies.jfifCastellar de la RiberaMedievalModernaRomànicEsglésia parroquial de St. SalvadorBrics1.511850541.9473721.51185052,41.947372756813S.XVIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OliusModernaEsglésia de St.Iscle i Sta. VictòriaLes Cases de Posada- casa Casallobeta1.6096642.10911.60966,42.109164724S.XII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/7-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/7-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsMedievalRomànicEsglésia de Sta. EugèniaLa Móra Comdal1.343607842.112981.34360773,42.1129803866524S.XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OdènMedievalRomànicEsglésia parroquial de Sta. MariaTorredenegó1.492566841.9127541.49256682,41.9127525760624S. XIIConstrucció amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LloberaMedievalRomànicCapella de St. MiquelEls Torrents- Vilanova1.543277442.063311.54327738,42.0633093257723(?)Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursObra popularCapella de St. IsidrePeracamps- Falou1.473908141.9236031.47390808,41.923602599Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LloberaErmita de St. Serni o de Sta. Maria del GrauVilamantells1.5727842.13361.57278,42.13365502S.XI-XII<a href="https://ermromguixers.wordpress.com/6-st-serni-de-vilamantells/">https://ermromguixers.wordpress.com/6-st-serni-de-vilamantells/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersMedievalEsglésia parroquial de Sta. MariaSu1.563699141.888411.56369912,41.888408017563S. XVIIIPredomina l'estil Neoclàssic d'època posteriorPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerModernaCapella St. Esteve de CuscullolaMontpol1.38843642.0862541.388436,42.0862531789Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursCapella de Sta. MagdalenaSant Cimenç- Setó1.401281741.939141.4012817,41.93914029700Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsSt. Esteve de SisquerSisquer1.6914442.13431.69144,42.134315392S.IX<a href="https://ermromguixers.wordpress.com/222-3/">https://ermromguixers.wordpress.com/222-3/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersMedievalCapella de St. MateuPampa-casa Comardons1.36880242.0467151.36880201,42.04671379518323S. XVIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Castellar de la RiberaModernaObra popularErmita de St. SalvadorSisquer- casa Vilaverd1.704779742.138541.70477978,42.1385389854925Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersSense estil definitCapella de la marededéu de les NeusFreixinet- casa Casamartina1.5751441.93671.57514,41.936774524S.XICasamartina és una masia del municipi de Riner inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una gran masia de planta rectangular fortificada. Dins de la casa hi ha una petita capella dedicada a la Mare de Déu de les Neus, la planta baixa d’aquesta capella és amb sòl de pedra i el sostre està subjectat per bigues. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerMedievalRomànicRestes de la segona capella del ClaustreSolsona- Atri d'accés als Claustres1.5194741.99431.51947,41.99437853S.XVIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.SolsonaModernaCapella dels Sants MàrtirsSolsona 1.5194741.99431.51947,41.994376524Segle XIIAntic refectori del monestir de Sta. MariaPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.SolsonaMedievalRomànicEsglèsia sta Creu o mare de Déu del RoserLa Pedra1.619197742.169721.61919771,42.169718473351S. XX<a href="https://ermromcomaipedra.wordpress.com/6a/">https://ermromcomaipedra.wordpress.com/6a/</a>la Coma i la PedraCapella dels ÀngelsMatamargó- Casas1.610592241.856431.61059222,41.856428527332S. XVIS.XVIIIConstrucció que data del 1592; reformada posteriorment.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3PinósMedievalModernaEsglésia de St. ErmengolSant Climenç1.40981141.9485661.409811,41.9485668670624S. XIConstrucció que data de finals del s. XI.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsMedievalRomànicCapella Mare de Déu de la MercèVilar de Cardener1.56510142.031551.565101,42.0315511793Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OliusRestes del castell i antiga església parroquial de St. SadurníClariana de Cardener1.620657841.935821.62065786,41.9358209654124S.XI S.XIIIPrimera notícia de la construcció és de l'any 1010Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Clariana de CardenerMedievalRomànicEsglésia parrouqial de Sta. Maria de VallsGuixers- casa Casa Nova de Valls1.6670942.13261.66709,42.132655524S. XI - XIII XVIII<a href="https://ermromguixers.wordpress.com/9-sta-maria-de-valls/">https://ermromguixers.wordpress.com/9-sta-maria-de-valls/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.323GuixersMedievalModernaRomànicObra popularEsglésia parroquial de St. MartíGuixers1.6442942.1361.64429,42.13655424S. XI XIII<a href="https://ermromguixers.wordpress.com/333-2/">https://ermromguixers.wordpress.com/333-2/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersMedievalRomànicSanta Cecília del Pujolvall d'ora1.6740142.0891.67401,42.0891777<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/27-ermita/" target="_blank">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/27-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsEsglésia parroquial de St. PereMadrona1.337581541.9678041.33758157,41.9678032371439S. XVIIIConstrucció que data dels anys 1771-1776.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsModernaBarrocEsglésia parroquial de St. AndreuClarà1.453593342.0016861.45359329,42.001685652624S. XIS.XVIIIConstrucció de base romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.323Castellar de la RiberaMedievalModernaRomànicObra popularCapella de Sant AntoniLa Pedra- casa Jonquerets1.619405442.168241.61940539,42.16824081559Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la Coma i la PedraEsglésia parroquial de St.Sadurní o St.SerniLa Pedra1.604123142.1645741.60412309,42.1645749856324S.XII - XIIIEsglésia d'època medieval reformada en èpoques posteriorsPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la Coma i la PedraMedievalRomànicEsglésia parroquial de St. AndreuLinya1.624488541.9735151.62448843,41.97351392640323S.XVII - XVIIIPredomina l'estil NeoclàssicPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsModernaObra popularCapella de Sta. Maria d'OsseaNavès- casa Can Feliu1.641070242.0036621.64107023,42.00366226633323S.XVIIIPredomina l'estil NeoclàssicPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsModernaObra popularCapella Mare de Déu del RoserLa Llena1.36012141.993351.36012096,41.993349631783Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Castellar de la RiberaEsglésia de St. Just i St. PastorSt. Just Ardèvol1.516437641.8824461.51643766,41.8824459473839S.XVIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.23PinósModernaBarrocObra popularEsglésia de Sta. MargaridaPampa1.370328742.0647431.37032868,42.06474338524323S. XVIIID'aquesta construcció només en queden restes.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Castellar de la RiberaModernaObra popularEsglésia de St. MartíLa Vall d'Ora- casa Vilaseca1.6449742.02541.64497,42.025464424 S.XI - XII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/17-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/17-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsMedievalRomànicSantuari de la marededéu del RemeiCastellvell1.502852641.9946941.50285254,41.9946923768625S.XIVPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OliusMedievalGòticEsglésia del Sagrat CorBrics- casa La Rebollosa1.501834241.96451.50183411,41.96449874684Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OliusCapella de St. Andreu o St. PerePeà- casa Cavall1.5761842.0881.57618,42.0886143S.XVIICapella d'època moderna, datada del segle XVII, la qual actualment es troba en runes. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsModernaErmita de St. GabrielMiracle1.523221941.9104841.52322184,41.9104850775238S.XVI - XVIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerModernaRenaixementCapella de St. EsteveBesora- casa Muntanyà1.6061541.99811.60615,41.998161725S.XVMuntanyà és una masia de Navès (Solsonès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquietctònic de Catalunya. Edificada dins d’aquesta masia hi ha una capella de planta rectangular. És d’una sola nau amb un altar central i un de lateral. Està tota emblanquinada. A l’altar central, hi ha un tríptic on a la part central hi apareix la figura de Sant Esteve, i als costats laterals hi ha representacions de la vida i martiri del sant. A l’altar lateral hi ha una pintura on s’hi representa l’escena de la repartició del mantell als pobres per part de Sant Martí, el qual apareix muntat a cavall. En les dues pintures hi predominen els tons blancs, vermells i blaus.  Una relíquia va ser donada a aquesta parròquia per intercessió de Francesc Montanyà, canonge de Barcelona. Ramon Montanyà, canonge de Manresa va portar la direcció de la resistència a Can Masana, en la Guerra del Francès (del 13 de juny de 1808 el gener de 1809). Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsMedievalGòticCapella de St. Perecasa Els Plans1.540726442.0131841.54072645,42.0131838767438S.XVIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OliusModernaRenaixementCapella de Sta. Maria de Puig-redonNontpol- Puig-redon1.399802342.0579761.39980233,42.0579757758224S. XIIConstrucció amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursMedievalRomànicCapella de Sta. LlúciaNavès1.63055541.9906121.63055497,41.99061316293S.XVII - XVIIIPredomina l'estil NeoclàssicPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsModernaCapella de St. SalvadorJoval- casa Golorons1.596530841.9847341.5965308,41.9847352153324S.XIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Clariana de CardenerMedievalRomànicCapella Sta. Llúcia i St. JaumeAuguets o Huguets1.323521941.929611.32352187,41.929610023342Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsEsglésia de St. Agustí d'IsantaIsanta1.516657642.096121.51665763,42.0961202258814S. XI-XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursAntigaRomànicCapella de St. PereLinya- casa Duocastella1.642203741.9764751.64220365,41.97647631624Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsCapella de St. Ramon NonatPegueroles- casa Cortielles1.696579342.0042531.69657937,42.00425204626Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsEsglésia de St. Antoni de les Stes. MassesMadrona1.311053541.967891.31105354,41.9678932770524S. XIIConstrucció d'època romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsMedievalRomànicCapella de St. PereTorre1.524350341.804341.52435024,41.8043392672723Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósObra popularCapella de St. MiquelSallent- Masdenforn1.363724641.919551.36372459,41.91955358696Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsRestes St. Pere de Vila Misèria1.449918442.055731.44991838,42.055729641782Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursCapella de St. SerniLa Selva- casa Ginebrés1.6138342.07591.61383,42.075962724S.XIActualment en runes<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/25-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/25-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsMedievalRomànicCapella de St. ErmenterMadrona- Sangrà1.3443141.95991.34431,41.9599689Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsErmita de St. AndreuLa Vall d'Ora- casa La Móra1.6821542.07591.68215,42.075963624S.XIIEsglésia d'època medieval amb reformes en època moderna<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/2ona-pagina/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/2ona-pagina/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsMedievalRomànicEsglésia parroquial de St. VicençPinós1.54173941.8271331.54173893,41.8271319774124S. XI-XII-XVIIIConstrucció d'època romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.323PinósMedievalModernaRomànicObra popularCapella de la ImmaculadaMadrona- Caballol1.331113341.986281.33111333,41.98628034687Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsCapella de Sta. MargaridaLa Vall d'Ora- casa Vilella1.7138742.09291.71387,42.092963124S.XII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/31-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/31-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsMedievalRomànicEsglésia de St. PauMontpol (Terrassola)1.4355142.06361.43551,42.063659024S. XI-XII (?)Construcció amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursMedievalRomànicCapella de St. SalvadorLa Llena- casa Albets1.46173342.026681.461733,42.0266794579223S. XIIConstrucció de base romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.4LladursMedievalObra popularRomànicCapella de St. Pere i St. FeliuCal Cuiner1.520826241.796361.52082627,41.7963590872924S. XI (?S.XVIIConstrucció d'època romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3PinósMedievalModernaRomànicCapella de St. RocSt. Just Ardèvol- Ainés1.521498141.898451.5214981,41.8984482373023Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósObra popularEsglésia parroquial de Sta. MariaLa Molsosa1.543686541.7855571.54368648,41.7855555754S. XXConstrucció que data de principis del s. XX.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la MolsosaContemporàniaCapella de Sta. EulàliaQuadrells1.514554641.7818031.51455463,41.78180445569Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la MolsosaErmita de Sant PereMontcalb1.6990342.15061.69903,42.150654724S. XI - XII<a href="https://ermromguixers.wordpress.com/5-st-pere-de-montcalb/">https://ermromguixers.wordpress.com/5-st-pere-de-montcalb/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersMedievalRomànicCapella de St. SalvadorLladurs- Puig-sec1.550397342.0356331.55039723,42.035633157824S. XIIConstrucció de base romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3LladursMedievalModernaRomànicRestes de la capella de St. FeliuGuixers- casa Can Guix1.649510642.137651.64951067,42.1376494955625Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersSense estil definitCapella de la Mare de Déu de les NeusTimoneda1.483617842.0910071.48361773,42.0910080735112431230Es tracta de les restes d'un mur d'una antiga capella romànica aïllada situada a la Serra de Palou, a prop de la masia del mateix nom, al poble de Timoneda del municipi de Lladurs. Només es conserva la part baixa d'un tram de mur fet de pedres tallades disposades en filades i unides amb morter.BCIL13892-IAprovació definitiva comissió urbanisme16/05/2011DOGC07/10/2011LladursCapellaRuiïnaMedievalRomànicCapella de l'ImmaculadaEnfesta1.476135741.7781141.47613572,41.77811281566Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la MolsosaEsglésia de St. MartíLinya- casa Vilapedrers1.6171941.96641.61719,41.966464224S.XI - XII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/16-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/16-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsMedievalRomànicCapella de St. LlorensSanclimenç- Llorens1.379875541.9327431.37987552,41.93274285695Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsErmita de St. MiquelVallmanya1.590753341.83051.5907533,41.8304999173724S. XIConstrucció romànic llombard amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3PinósMedievalModernaRomànicCapella de St. Miquelcasa Can Cols1.62282941.9805151.62282891,41.980514536103S.XVIIAny de construcció el 1632Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsModernaCapella de St. PonçSt. Ponç1.601688141.9628141.60168816,41.962813495324S.XXPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Clariana de CardenerContemporàniaCapella Santa JacintaMoriscots1.5413442.00131.54134,42.0013179224XIMoriscots és una masia del municipi d'Olius inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Masia de planta rectangular i teulada a dues vessants. Està orientada nord-sud, la façana és a la cara sud, amb porta d'arc de mig punt adovellada i una galeria al damunt, també d'arc de mig punt. A l'interior, el sòl és de pedra i la part central i la de llevant, estan cobertes amb volta; la cara de ponent està coberta amb bigues. El seu parament està fet de carreus irregulars amb morter, les llindes de les finestres són de pedra picada.  A l'entrada, a l'esquerra, hi ha una petita capella dedicada a Santa Jacinta de Mariscotti. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OliusMedievalRomànicCapella de St. MiquelSta. Susanna- casa Xixons1.601724641.946521.6017246,41.946521267483S.XVIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerModernaRestes St. Mamet1.683350942.097641.68335097,42.097641551780S.XPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsCapella de Sta. Maria de la CandeleraSt. Ponç- casa la Ribera1.603868441.958851.60386837,41.9588501753624S.XXEsglésia de base romànica completament reformada al S. XXPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.4Clariana de CardenerMedievalContemporàniaRomànicCapella de Sta. TeclaVila-seca1.55137441.7819141.55137391,41.78191444570Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la MolsosaEsglésia parroquial de St. JuliàEls Torrents1.543325542.063321.5433255,42.0633189459323Construcció d'època desconeguda. amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursObra popularErmita de St. QuintíRacó1.406086342.1349951.40608634,42.1349938266124S.XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OdènMedievalRomànicCapella de St. Perecasa Ca l'Alguer1.584829342.009721.58482929,42.0097193367324S.XIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OliusMedievalRomànicCapella de St. MartíCanalda- casa Cavallera1.491171242.11391.49117127,42.11389931656Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OdènCapella de St. JosepMadrona- Castellana1.346956841.9407921.3469568,41.94079355694Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsCapella de Sta. MagdalenaTimoneda- mas Vilar1.45100842.0763471.4510079,42.07634866581Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursErmita de St.Prim i St.FeliciàBrics- casa Torre de Flot1.519379441.954641.51937939,41.9546392267924S. XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OliusMedievalRomànicSt. Pere de Parcerisa1.5977842.07031.59778,42.07031776<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/11-ermita-2/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/11-ermita-2/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsCapella de Sta. MariaPeracamps- Montraveta1.439195341.9240341.43919533,41.9240359460024S. XI-XIIConstrucció romànic llombard amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LloberaMedievalRomànicCapella de St. MiquelClariana de Cardener1.6237541.9349251.62374996,41.934925953024S.XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Clariana de CardenerMedievalRomànicCapella St. Joan BaptistaMontpol1.4268842.086041.42688,42.0860421790Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursEsglésia parroquial de Sta. EulàliaLa Vall d'Ora1.6544742.05631.65447,42.05636533S.XVII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/28-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/28-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsModernaCapella de St. AntoniMontpol- casa Serentill1.4175442.09021.41754,42.090257629S. XVIII-XIX (?)Sant Antoni de Pàdua de Serentill és una capella barroca de Lladurs (Solsonès) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Es tracta d'una petita capella adossada a la masia de Serentill, situada entre camps de conreu i bosc al pla de Montpol de Lladurs. La capella alberga en el seu interior un retaule d'estil barroc policromat i daurat amb decoració en relleu.  El retaule presenta una estructura formada per una predel·la i dos pisos dividits en tres carrers on es troben les caselles o compartiments. Al primer pis hi ha tres caselles amb fornícules i al pis superior només la casella del carrer central té una fornícula rematada per un frontó entretallat. Les diferents caselles estan dividides amb columnes, tot i que algunes no es conserven i els nivells se separen per motllures. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursMedievalBarrocRestes de St. Martí de LladursLladurs1.519642.05281.5196,42.05281779S.XVII-XVIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursCapella de la MercèCal Sant1.5898942.13661.58989,42.1366759323XVIIICal Sant és una casa que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès. Es tracta d’una masia formada per dos cossos de planta rectangular, coberts a doble vessant.  La masia té una capella adossada adossada a un dels seus murs. L'entrada, amb una porta de llinda de pedra massissa, es sosté gràcies a dos pilars i s’obre sota un arc de pedra rebaixat, el qual està cobert amb una teulada de doble vessant i sostingut per un pilar. Fou construïda al segle XVIII.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Sant Llorenç de MorunysModernaObra popularEsglésia de St. MartíIsanta1.518444442.0516851.51844443,42.0516840158924S. XI-XII/(?)Construcció de base romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques. Tan sols en queden les restes.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3LladursMedievalModernaRomànicCreu de la MissióBrics1.5124841.9551.51248,41.955352142519459191Es tracta d'una creu commemorativa de la Santa Missió, relíquia de l’exaltació del catolicisme d’aquell any. Presenta una inscripció horitzontal "MISSIÓ" amb la data "1945". La Santa Missió és una "sèrie continuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que són fets durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners". Durant els anys del franquisme, la Santa Missió esdevenia una exaltació del nacionalcatolicisme promocionat pel règim i dels "bons costums". En moltes poblacions, era habitual erigir un monument per commemorar l’esdeveniment. Aquesta creu respon a la missió realitzada per aquests voltants l'any 1945.OliusCreuCreuContemporàniaSense estil definitErmita de la Sta. CreuBusa- casa Guilanyà1.601756642.0856321.60175652,42.08563386635Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsCapella de Sta. MagdalenaMontcalb- casa del Colell1.7039542.14561.70395,42.145654624S. X - XI<a href="https://ermromguixers.wordpress.com/7-sta-magdalena-del-collell/">https://ermromguixers.wordpress.com/7-sta-magdalena-del-collell/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersMedievalRomànicCreu de terme del SantuariPinós1.53974441.8378141.53974401,41.83781547736323S. XVII (?)Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósModernaObra popularEsglésia de St. Pere de la Salala Sala1.4562441.89991.45624,41.899960324S. XIIXVIIConstrucció romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LloberaMedievalRomànicErmita de St. JaumeBusa- Coll D'Arques1.616835842.0905341.61683583,42.09053366637317S.XVIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsModernaModernismeEsglésia parroquial de St. MartíRiner1.563614541.941651.56361451,41.94164883755323S.XVIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerModernaObra popularErmita de St. LleïrLa Vall d'Ora1.6761742.08571.67617,42.085763824S.XII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/10-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/10-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsMedievalRomànicCapella de St. JaumeMadrona- Rossells1.324667341.9374581.32466728,41.93745777692Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsEsglésia parroquial de St. PereMatamargó1.6087741.85891.60877,41.858973939S. XVIIL’Església de Sant Pere de Matamargó es tracta d’un temple religiós edificat entorn l’any 1654 per un mestre anomenat Roca, tal com ens diu la seva “signatura” present en un dels arcs de volta que sustenten l’edifici. És una construcció d’una sola nau amb capelles laterals. El seu presbiteri és rectangular i es troba situat al costat de llevant i la façana està orientada a ponent. A ponent i tramuntana també hi trobem alçat el campanar de l’església, de planta quadrada i coronat per una balustrada.La porta principal segueix el model usual de l’època, ja que es troba coronada per un frontó en forma d’arc de mig punt, al qual encara s’hi conserva el símbol de Sant Pere i la següent inscripció: “Tu est Petrus et super hanc petram edificabo ecclesiam meam mattm. 1618”, la qual vol dir: “Tu ets Pere i sobre aquesta roca edificarñe la meva església de Matamargó”.Aquesta església permet contemplar in situ part del parament litúrgic del temple i cinc retaules d’època tardobarroca, dels quals quatre d’aquests van ser esculpits per la nissaga dels Pujol.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Aquesta església d'estil barroc va ser segurament l'església del castell de Matamargó i, alhora, la seva parròquia. A mitjan segle XVII la primitiva església fou substituïda per l'actual.PinósModernaBarrocCapella de Sta. MariaHortoneda- casa la Torre del Soler1.632088541.9471661.63208858,41.947166353524S. XI S.XIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Clariana de CardenerMedievalRomànicCapella de St. PereArdèvol- Cos1.539774441.8592531.53977439,41.8592515272823Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósObra popularCapella de St. Francesc de FornellsMatamargó- Fornells1.578194941.8739281.57819487,41.8739280272223Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósObra popularSta. Magdalena de Turmos1.361876742.122621.36187675,42.122620591781Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OdènEsglésia de St. IscleMiraver1.438771841.9666061.43877186,41.9666079707414S. XVIIIS.XXPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsContemporàniaHistoricismeEsglésia de Sta. Mariacasa de Sussiats1.573307342.0197751.57330724,42.0197763768314S.XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.2OliusAntigaMedievalRomànicEsglésia parroquial de St. JustSt. Just1.562844941.9756361.56284488,41.9756362685223S.XIII - XIV XVII-XVIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3OliusMedievalModernaObra popularCreu del captairePrades de la Molsosa1.578753741.7976651.57875371,41.797664665714S. XXData de l'any 1953.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la MolsosaContemporàniaCapella de St. JoanVilardaga1.3744641.95991.37446,41.9599693312XVIIDe la capella de Sant Joan de la masia Vilardaga hi ha poca informació. Mossèn Antoni Bach i Riu ( Berga, 1907 + Solsona, 31 d’octubre de 2014), explicava que al segle XVI s’esmenta Vilardaga, i la capella del Sant Joan és del segle XVII. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsModernaNeoclassicismeCapella St. MametCodina1.36637241.9441.366372,41.9440013343Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsCapella del Sagrat CorArdèvol- Peçarrodona1.505071841.8336031.50507174,41.833604673223Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósObra popularCapella dels Sts. ReisMontpol- Roquer1.414317742.091071.41431777,42.0910679585Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursCapella de St. MiquelLa Selva- casa el Soler de Gramoneda1.6416942.05271.64169,42.052762324S.XII - XIII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/18-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/18-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.5NavèsMedievalRomànicGòticCreu de l'AparicióMiracle1.524915941.914411.52491593,41.914411167513S. XVIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerModernaCapella de Sta. CecíliaBesora- casa Els Pujols1.5816542.03961.58165,42.039662824Actuament es troba en runes<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/26-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/26-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsMedievalRomànicEsglésia de St. JoanMadrona1.326792741.962731.32679276,41.9627290170824S. XI-XIIS.XVIIIConstrucció d'època romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3Pinell de SolsonèsMedievalModernaRomànicCapella de Sta. ColomaSisquer- casa Can Cabra1.709490342.1330071.70949035,42.1330082154525Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersSense estil definitCapella de St. RomàSallent1.355918241.9262961.35591812,41.926295969724S. XI (?)Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsMedievalRomànicEsglésia de St. JosepSisquer- casa Vancell1.702300842.11861.70230084,42.1186004455339S. XVIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersModernaBarrocCapella de Sta. Maria del RoserLa Selva- Castelló1.6241542.05331.62415,42.05336323S.XVII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/33-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/33-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsModernaCapella de St.JuliàBrics- casa Viladebages1.53266241.9656261.53266208,41.9656242367624S.XI - XIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OliusMedievalRomànicCapella de la Sagrada FamíliaSt. Just d'Ardèvol- casa Gangolells1.529758641.896231.52975858,41.8962283871723Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósObra popularEsglésia de Stes. Creus del BordellMadrona1.313168241.9497221.31316817,41.9497226171024S. XI-XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsMedievalRomànicEsglésia de St. SalvadorPeracamps1.462213641.8867841.46221361,41.88678514605Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LloberaErmita de Sta. MargaridaTimoneda- casa Soler1.481956642.062081.48195661,42.0620821558724S. X (?)Construcció de base romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursMedievalRomànicErmita de Sta. Creu Ollers1.5867942.14211.58679,42.14213349<a href="https://ermromguixers.wordpress.com/10-santa-creu-dels-ollers/">https://ermromguixers.wordpress.com/10-santa-creu-dels-ollers/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersCapella de St. FrancescSant Cimenç- Cots1.404569941.9475631.40456991,41.94756197691Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsEsglésia parroquial de Sta. MargaridaNavès1.6351141.99181.63511,41.99186413S.XVII<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/32-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/32-ermita/</a>Any de construcció el 1666. Predomina l'estil NeoclàssicPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsModernaErmita de l'AscencióMadrona1.336585241.9455641.33658521,41.94556569702Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsErmita de St. MartíLa Selva- casa Les Serres1.6339742.07731.63397,42.077363924S.XI - XIIEsglésia de base gòtica amb reformes posteriors<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/12-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/12-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsMedievalRomànicCapella de St. TomàsMiracle- casa L'Avellanosa1.552101441.9077261.55210138,41.90772766750323S.XVII - XVIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerModernaObra popularCapella de Sta. ConstançaSt. Ponç1.60964941.9571531.60964891,41.9571550753425Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Clariana de CardenerSense estil definitCapella de St. AntoniMadrona- Bancal1.297642641.922681.29764258,41.92268153688Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsCapella de St. FrancescFitó1.535334241.819411.53533419,41.8194083572123Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósObra popularEsglésia parroquial de Sta. MariaArdèvol1.519133341.8515621.51913329,41.8515612774224S. XIIS.XVII-XVIIIConstrucció d'època romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.323PinósMedievalModernaRomànicObra popularCapella de St. GrauArdèvol- Sangrà1.561472841.8603131.56147274,41.8603134772423Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósObra popularCapella dels ÀngelsSant Llorenç Morunys1.594907242.137241.59490719,42.1372413676124S. XI-(?)Construcció del gòtic amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.323Sant Llorenç de MorunysMedievalModernaRomànicObra popularRestes antiga esglèsia de St. Ponç1.6026641.96951.60266,41.96951786Restes dins l'embassament de St. PonçPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Clariana de CardenerCreu de les MissionsPinós1.541424241.827471.54142419,41.82747023735423S. XXPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósContemporàniaObra popularCapella de Sta. RitaCambrils- casa Mores1.393145242.123521.39314524,42.123519636603S.XVIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OdènModernaCapella de St.JoanCanalda- casa Puigarnau1.529231942.129031.52923189,42.129028596583S.XVIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OdènModernaErmita de St. PereEls Torrents- casa Capdevila1.572854942.099081.57285482,42.0990800758624S. XI-XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursMedievalRomànicCapella de la Sagrada FamíliaJoval- casa Bajona1.565970141.9754071.56597008,41.975405152924S.XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Clariana de CardenerMedievalRomànicEsglésia de St. PereLa Llena- casa l'Alzina1.486966442.029241.48696638,42.0292394259123Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursObra popularErmita i rectoria de St. MiquelLa Corriu1.658427142.1520581.65842708,42.152055935523S.XVII - XVIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersModernaRuines capella de St. JaumeTorrentaller1.551843242.0861051.55184318,42.086106317874Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursRomànicSantuari de Sta. Maria de Puig-AguilarLa Corriu1.6600342.15551.66003,42.155555724S. XI - XIII XVIII<a href="https://ermromguixers.wordpress.com/8-sta-maria-de-puig-aguilar/">https://ermromguixers.wordpress.com/8-sta-maria-de-puig-aguilar/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.39GuixersMedievalModernaRomànicBarrocConvent dels ClaretiansSolsona 1.513277441.994061.51327744,41.9940601778414S.XXActualment és el Casal de CulturaPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.SolsonaContemporàniaHistoricismeCapella de Sta. Magdalena de VilaprinyóCeuró- Vilaprinyó1.394515242.0308651.3945151,42.0308652252124S. XIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Castellar de la RiberaMedievalRomànicCapella de Sta. MagdalenaEl Castell de st. Climenç1.41790341.950771.417903,41.950773346Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsCapella de St. JuliàPegueroles- casa La Sala1.7032741.991.70327,41.9962124S.XI S.XVIIEsglésia de base romànica, només en queden els absis.Reformes posteriors d'època moderna<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/9-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/9-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3NavèsMedievalModernaRomànicCapella dels HortsMatamargó- Torrescassana1.607132341.8659741.60713227,41.8659741273423Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósObra popularPortada de Sta. MariaSolsona- MDCS1.519237841.9940951.51923778,41.9940943760724S. XI-XIII (?)Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.SolsonaMedievalRomànicRestes st. SalvadorVillaró1.464447142.0273361.46444709,42.027337181788Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursCapella de St. Vicençcasa Riart1.50781542.070071.50781496,42.07006989580Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursCapella Sta. MagdalenaCasa Massana1.353517341.9830361.35351728,41.983037453344Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsCapella de St. SebastiàMadrona- Sangrà1.3444941.95971.34449,41.959769825desconegudaConstrucció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsSense estil definitCapella de St. Celdoni i Sta. MagdalenaMatamargó- casa Cererols1.592468341.8481371.59246823,41.84813564720Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósEsglésia parroquial de St. Quirze i Sta. JulitaLa Coma1.5897842.17611.58978,42.176156439XVIIPredomina l'estil Neoclàssic<a href="https://ermromcomaipedra.wordpress.com/4a/" target="_blank">https://ermromcomaipedra.wordpress.com/4a/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la Coma i la PedraModernaBarrocEsglésia parroquial de St. MartíJoval1.588526441.9782261.58852639,41.9782245539323S.XVIIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Clariana de CardenerModernaObra popularEsglésia parroquial de St. ClimentLa Selva1.647077742.080821.64707764,42.08081848648323S.XVIIPredomina l'estil NeoclàssicPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsModernaObra popularAntiga església de Sta. MariaSolsona- Catedral1.5194741.99431.51947,41.994376624S.XIILa Catedral de Santa Mari a de Solsona és un complex d’edificis que daten des de finals del segle XII fins al XVIII, d’estils romànic, gòtic i barroc. La majoria de l’edifici eclesiàstic data del segle XIV. No obstant, del temple romànic consagrat l’any 1163 se’n conserven algunes parts: l’absis, amb finestra amb arquivoltes, dues columnes i capitells; dues absidioles, la del nord sobrealçada; el campanar de planta quadrada; algunes finestres tapiades a la façana nord i la magnífica porta de l’escola lleidatana que dona al claustre de la catedral.Al costat de la primitiva església romànica s’hi trobava situat el monestir, adossat als seus murs, i estava situat on actualment hi trobem el Palau Episcopal.  Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.SolsonaMedievalRomànicEsglésia de Sta. MariaLa Molsosa1.543552541.7856251.54355252,41.7856253557424S. XIIConstrucció que data del 1100-1106; reformada)Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la MolsosaMedievalRomànicEsglésia parroquial de St. JuliàCanalda1.519333142.123141.51933317,42.1231373166324S. IX - XI - XIIEsglésia de base romànica amb reformes actualsPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OdènMedievalRomànicRestes de St. Martí de la Vall d'ora Vall d'ora1.6603442.05341.66034,42.05341775<a href="https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/11-ermita/">https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/11-ermita/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsCapella de Sta. Maria de SolanesMontpol- Solanes1.379028842.0679171.3790288,42.0679152258324S. XIConstrucció romànic llombard.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursMedievalRomànicCapella de St. PelaiVallmanya- Oliva1.604181841.833771.60418177,41.833771272624S. XI-XII - XVIIConstrucció amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3PinósMedievalModernaRomànicCapella de St.MarcPrades de la Molsosa- Cal Gras1.586971641.80041.58697158,41.80039826568Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la MolsosaEsglésia parroquial de St. CristòfolFreixinet1.568357641.9226761.56835755,41.922677417543S. XVIIPredomina l'estil Neoclàssic d'època posteriorPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerModernaCapella de St. JaumeLa Corriu- casa de Vilacireres1.664478842.1727681.66447883,42.1727686854425Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersSense estil definitCapella de Sta. ColomaCastellvell1.4934141.98871.49341,41.988767724S.XIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OliusMedievalRomànicEsglésia de Sta. MagdalenaParròquia El Sàlzer1.372271242.1109771.37227123,42.1109770366624S. XIIEsglésia de base romànica amb reformes posteriorsPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OdènMedievalRomànicRestes Capella del CastellCastell de Riner1.56377641.94121.563776,41.9411993347Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerErmita de St. LleïrLa Pedra- casa Casabella1.5876542.18711.58765,42.187156224S.XI - XII<a href="https://ermromcomaipedra.wordpress.com/3a/" target="_blank">https://ermromcomaipedra.wordpress.com/3a/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la Coma i la PedraMedievalRomànicEsglésia de l'AssumptaEnfesta1.476008941.7788961.47600891,41.77889471572Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la MolsosaSantuari de PinósPinós1.540041741.8379631.54004174,41.8379633774339S. XVIIIConstrucció amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósModernaBarrocCapella de St. Tomàscasa Albareda1.6105741.98781.61057,41.9878611323S.XVII - XVIIISant Tomàs d'Albareda és una construcció religiosa que forma part de la Casa Albareda de Navès. Es tracta d'una petita capella d'estil neoclàssic rural i popular. La seva teulada és a dos vessants i està orientada de nord a sud. La porta la trobem a la cara sud, la qual és rectangular i amb llinda de pedra; una finestra sobre seu la corona.L'església te un petit campanar d'espadanya, és d'una sola nau i no te absis. El terra de l'interior és de pedra i arrebossat.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Predomina l'estil Neoclàssic d'època posterior.NavèsModernaObra popularCapella de St. EsteveBesora- casa Can Esteve1.6248542.01461.62485,42.014661824S.XVIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.323NavèsMedievalModernaRomànicObra popularEsglésia parroquial de St.Just i St. PastorLa Valldan1.346990842.0868231.34699083,42.0868213666824S.XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OdènMedievalRomànicErmita de Sta. Magdalena de les TraginesLa Pedra1.5856942.1521.58569,42.15256124S.XI - XII<a href="https://ermromcomaipedra.wordpress.com/7-sta-magdalena-de-les-tragines/">https://ermromcomaipedra.wordpress.com/7-sta-magdalena-de-les-tragines/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la Coma i la PedraMedievalRomànicCapella de St. JaumeMiracle- casa Alterachs1.510562541.9291081.51056252,41.9291090174724S.XIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerMedievalRomànicEsglésia de St. PonçPrades de la Molsosa1.579761741.797941.57976172,41.7979383357324S. XII-XVII (?)Construcció romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.39la MolsosaMedievalModernaRomànicBarrocCapella de Sta. AnnaGuilella1.489308141.7987481.48930811,41.7987499173123Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósObra popularEsglésia parroquial de Sta. MariaLladurs1.508675642.0446621.50867557,42.04466316597423S. XXConstrucció que data entre els anys 1927-29.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursContemporàniaObra popularCapella Sta. maris de la MercèSt. Miquel1.5420442.020621.54204,42.0206191794Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OliusCapella/ Oratori de St. Jaumecasa Torrecanuda1.616645341.9929351.61664534,41.992936566344S.XXPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsContemporàniaCapella de Sta. AnnaEl Call1.454120642.1383171.45412064,42.13831701659Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.OdènCapella dels DolorsLladurs- casa Cirera1.488342642.035521.48834263,42.03551918584Construcció d'època desconeguda.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursEsglésia de St. PereLlobera1.4727441.95061.47274,41.950660224S. XI-XIIConstrucció amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LloberaMedievalRomànicRestes de la primera capella del ClaustreSolsona- Claustres1.5194741.99431.51947,41.994378425S.XVPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.SolsonaMedievalGòticEsglésia de St. VicençEls Torrents- casa Foix1.558659442.0404971.55865948,42.0404970159224S. XConstrucció de base romànicaPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursMedievalRomànicEsglésia parroquial de Sta. SusannaSta. Susanna1.600302741.945071.60030266,41.9450674753423S.XXAny de construcció el 1929Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerContemporàniaObra popularRestes del santuari del MiracleMiracle1.524844441.91491.52484435,41.914901097572S. XV S.XVIIRestes del primer santurai del Miracle construït entre els segles XV i XVIIPodeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3RinerMedievalModernaEsglésia parroquial de St. ClimençSant Climenç1.418737241.9503361.41873718,41.9503383471124S. XIIS.XVIIIConstrucció romànica amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.3Pinell de SolsonèsMedievalModernaRomànicRestes St. Joan i Santa Constança1.609714341.957481.60971424,41.957480091785Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Clariana de CardenerCapella de St. TiburciFreixinet- casa Vilorbina1.586717841.9191551.58671782,41.91915595749Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.RinerCapella St. Romà i Sta. Maria del PuitCasa St. Romà1.3553141.92641.35531,41.92643345Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.Pinell de SolsonèsRestes de la ermita de Sant Andreu del Pujol del Racó o del Mosollel pujol del raco1.601242.17791.6012,42.17791774<a href="https://ermromcomaipedra.wordpress.com/1a/">https://ermromcomaipedra.wordpress.com/1a/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.la Coma i la PedraErmita de St. ClimentCastelltort1.633242.1331.6332,42.13354824S.XI - XII<a href="https://ermromguixers.wordpress.com/222-2/">https://ermromguixers.wordpress.com/222-2/</a>Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.GuixersMedievalRomànicRuines St Vicens de Foix 1.55863342.0405241.558633,42.04052517914Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.LladursRomànicEsglésia parroquial de St. PereVallmanya1.590885241.830531.59088514,41.8305285574024S. XI-XII (?)Construcció amb reformes posteriors de diferents èpoques.Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.PinósMedievalRomànicCapella de St. AntoniLa Selva- casa Fornells1.6450442.08861.64504,42.08866154S.XIXEl Fornell és una masia de Navès (Solsonès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Adossada a la cara sud hi ha una petita capella de planta rectangular, d'una sola nau, teulada a dos vessants i porta amb llinda, a la cara est. La capella està sota l'advocació de Sant Antoni. Podeu trobar més informació referent a arquitectura religiosa del Solsonès en les següents referències : (1986) J. M. Gavín: Inventari d’Esglésies – Solsonès, Barcelona: Ferrer Coll, S.A. (1979) Vidal –Vilaseca : El romànic del Solsonès, Barcelona: I.G. FERRÉ OLSINA.NavèsContemporània